Misteris, pertorbació i gran ritme teatral per a un viatge fantasmagòric

“Si j’étais Dieu, j’aurais pitié du cœur des hommes”
(Arkel, Pelléas et Mélisande, escena I, acte IV)

Òpera decisiva en la història del gènere, Pelléas et Mélisande està basada en el drama simbolista de Maeterlinck. Estrenada a París enmig d’una gran incomprensió de la crítica i del món musical de l’època, el seu magnetisme i la seva força rauen en el llenguatge oníric.

En una atmosfera inquietant, els personatges vagaregen silenciosos, absents i passius.

Mélisande, personatge enigmàtic d’estranya bellesa —que es troba al bosc amb el net del rei, Golaud, i amb qui es casa—, té una apassionada història d’amor amb el jove germà de Golaud, Pelléas. Aquesta relació paral·lela portarà a la mort dels dos amants.

Transposició del mite de Tristany i Isolda, un amor que s’imposa a despit de la mateixa voluntat i de les normes morals, i que troba només en la mort el seu acompliment, però amb un llenguatge musical completament nou, allunyat de Wagner.

Àlex Ollé explora aquesta partitura a través del llenguatge dels somnis, tenint en compte Freud i el surrealisme, i amb una estètica propera a creadors actuals com ara Lars von Trier o David Lynch. La seva proposta està concebuda com una acumulació de preguntes i respostes impossibles. La caixa negra que presideix l’escena amaga el gran enigma; en realitat, és una metàfora moderna de la ment humana. Un gran bloc que amaga en el seu interior la complexitat dels codis onírics i la informació sobre la tràgica mort de Mélisande i que, a la vegada, es relaciona amb el món exterior a través d’un element fonamental: l’aigua.

La melopea continuada explica el tràgic triangle amorós a partir d’una acció de caràcter estàtic.

Misteris, pertorbació i gran ritme teatral per a aquest viatge fantasmagòric d’irrealitat on el paradís dels protagonistes és l’amor veritable.

PARADÍS de l’amor veritable

Pelléas et Mélisande

Drama líric en cinc actes i quinze escenes.
Basat en l 'obra homònima de Maurice Maeterlinck.

Estrena absoluta: 30/04/1902 a l’Opéra Comique de París.
Estrena a Barcelona: 11/10/1919 al Teatre Tívoli.
Estrena al Gran Teatre del Liceu: 16/12/1930.
Darrera representació al Liceu: 07/07/2012.
Total de representacions al Liceu: 13.

Fitxa artística

Direcció d'escena

Àlex Ollé

Col·laboració a la direcció d'escena

Susana Gómez

Escenografia

Alfons Flores

Vestuari

Lluc Castells

Il·luminació

Marco Filibeck

Assistència a la direcció d'escena

Albert Estany

Producció

Nova producció basada en la producció de la Dresden Oper

Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director

Josep Pons

Concertino

Kai Gleusteen

Assistència a la direcció musical

Lorenzo Ferrandiz

Mestres assistents musicals

Véronique Werklé, Amandine Duchêne, David-Huy Nguyen-Phong i Jaume Tribó

Repartiment

Pelléas	Stanislas de Barbeyrac
Golaud	Simon Keenlyside	28 de febrer i 3,6,8,11,18 de març
	Alexandre Duhamel	15 de març
Arkel	Franz-Josef Selig
Un metge	Stefano Palatchi
Mélisande	Julie Fuchs
Geneviève	Sarah Connolly
Le Petit Yniold	Ruth González

Stanislas de Barbeyrac

Simon Keenlyside

Alexandre Duhamel

Franz-Josef Selig

Stefano Palatchi

Julie Fuchs

Sarah Connolly

Ruth González

Canvis de repartiment

• El baríton Simon Keenlyside no canta a la funció de dimarts 15/03/22 per motius de salut. El rol de Golaud és interpretat per Alexandre Duhamel.