Una proposta extraordinària amb posada en escena de William Kentridge

El 5 de maig de 1914, Alban Berg va assistir a la primera representació del Woyzeck teatral del dramaturg Georg Büchner. Impactat per la història, decideix convertir-la en òpera, i l’any 1922 clou la partitura integrant en l’argument la seva pròpia experiència com a treballador del Ministeri de Guerra durant la I Guerra Mundial. La brutalitat i la desesperança d’una societat ofegada pels horrors bèl·lics s’evoquen des de la seva estrena.

Èxit immediat i obra mestra de l’Escola de Viena, per la seva poderosa fusió entre música i drama resulta inspiradora i un crit de protesta de l’expressionisme de Berg. Una història amb una dimensió tràgica que supera la literalitat per esdevenir un tema universal i que parla d’elements tan inherents a la condició humana com la vida, l’amor, el desig i la mort.

Wozzeck és un soldat amb una existència quotidiana de misèria i alineació que sucumbirà humiliat davant de la maldat de les dures lleis de l’explotació i l’abús. Víctima de la crueltat dels experiments del metge militar i obligat pel seu capità a portar a terme les feines més humils i servils, no és altra cosa que un individu reduït a l’objecte, propietat de la classe dominant. La llar amb Marie, la seva amant, i el fill en comú són el seu paradís real, però quan la dona el traeix amb el Tambor Major s’activa una espiral d’ira i gelosia autodestructiva: una guerra contra el món, però també interna i mental.

Una proposta extraordinària que aglutina Matthias Goerne com a protagonista descomunal; Josep Pons, inspirat i reconegut director en aquest repertori, i una posada en escena signada per l’artista plàstic sud-africà William Kentridge. La producció, provinent del Festival de Salzburg, és un exemple d’obra d’art total elaborada i sublim plena dels codis propis de Kentridge: projeccions, dibuixos al carbonet, crítica des de l’absurd, escenaris centrats en Johannesburg... tot per subratllar la deshumanització creixent que assola l’existència de Wozzeck. La dansa macabra final és una desfilada de la humanitat: però cap on es dirigeix la processó?

PARADÍS en la llar familiar i conjugal

Amb la col.laboració de:

Wozzeck

Òpera en tres actes i quinze escenes.
Llibret del compositor basat en el drama Woyzeck de Georg Buchner.

Estrena absoluta:  14/12/1925 a la Staatsoper unter den Linden de Berlín.
Estrena a Barcelona: 30/12/1964, al Gran Teatre del Liceu.
Darrera representació al Liceu: 17/01/2006.
Total de representacions al Liceu: 19.

Fitxa artística

Direcció d'escena

William Kentridge

Codirector d'escena

Luc de Wit

Escenografia

Sabine Theunissen

Vestuari

Greta Goiris

Il·luminació

Urs Schönebaum

Vídeo artista

Catherine Meyburgh i Kim Gunning

Producció

Salzburger Festspiele

Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)

Cor Vivaldi - IPSI - Petits Cantors de Catalunya (Òscar Boada, director)

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director

Josep Pons

Repartiment

Wozzeck	Matthias Goerne
Tambor Major	Torsten Kerl
Andres	Peter Tantsits
Capità	Mikeldi Atxalandabaso
Doctor	Peter Rose
Primer aprenent	Scott Wilde
Segon aprenent	Äneas Humm
El boig	Beñat Egiarte
Marie	Annemarie Kremer
Margret	Rinat Shaham

Debut Liceu

Matthias Goerne

Torsten Kerl

Peter Tantsits

Mikeldi Atxalandabaso

Peter Rose

Scott Wilde

Beñat Egiarte

Äneas Humm

Annemarie Kremer

Rinat Shaham

Canvi repartiment

• La soprano Annemarie Kremer s'incorpora en el rol de Marie, substituïnt a Elena Zhidkova, qui deixa la producció per motius de salut.