Tornem al Liceu!

I diem TORNEM perquè ja hem actuat al Liceu; fa molt temps, al 82, com a figurants de La història d'un soldat que va presentar Jérôme Savary amb el seu Le Grand Magic Circus. Va ser una feina d’estudiant, una feineta que ens va oferir, a manera de compensació, l’empresari que va dir-nos que no programaria MANICOMIC perquè li semblava “avorrit”.

Ara, quaranta anys més tard, que es diu de pressa però que triguen molt a passar, quaranta anys de voltar el mon fent el millor que sabem fer –col·leccionar riures– tornem al Liceu de caps de cartell (i amb un camerino només per nosaltres) per posar el CHIMPUN final a la nostra carrera sobre els escenaris.

El CHIMPUN FINAL A LA NOSTRA CARRERA SOBRE ELS ESCENARIS. Ho tornem a dir en majúscules per confirmar-ho: AQUEST COP ÉS L’ÚLTIM ESPECTACLE SÍ o SÍ... O gairebé sí, perquè amb l’absoluta seguretat amb la què diem que “fins aquí hem arribat” i que volem temps per fer coses noves també podríem dir, en qualsevol moment, que “nunca digas nunca jamás” i que les coses noves estan molt bé però que encara ens queden molts riures per col·leccionar.

O sigui, que amb aquest final musical tan propi del Liceu –un CHIMPUN rotund– tancarem una porta per obrir un munt de finestres amb vistes a altres mons que alimentaran una curiositat que no fa pinta de que se’ns hagi d’acabar mai. O no.