Una invitació a gaudir d'una veu inoblidable

Ens hem de remuntar a la temporada 1990/91 i posteriorment a la 1993/94 per trobar els rastres de la presència de la gran Cecilia Bartoli al Gran Teatre del Liceu. Van ser cinc funcions de l’òpera Il barbiere di Siviglia i un recital on la va acompanyar György Fischer. Massa temps d’espera per a aquest imponent retorn. Rebem, doncs, amb una gran satisfacció i sobre l’escenari del Liceu, Cecilia Bartoli.

A l’escenari, els llaços de complicitat que uneixen Cecilia Bartoli i Les Musiciens du Prince són evidents: va ser ella qui va idear la creació d’aquest conjunt amb instruments d’època l’any 2016, i ella n’és la directora artística.

Per a cada vetllada, Bartoli es prepara per a un nou espectacle, perquè a la cantant li agrada tant desenvolupar els seus programes com interpretar-los. Aquest programa centrat en Farinelli i el seu temps ofereix, així, una nova faceta del seu talent, sempre renovat i portat a escena amb l’alegria que coneixem.

Carlo Broschi, anomenat Farinelli (1705-1782), va ser un intèrpret aclamat, com ho demostra l’abundància de testimonis i homenatges, admirables i apassionants, que ens han arribat als nostres temps. Un accident a cavall hauria justificat la castració i els seus estudis de perfeccionament amb Porpora. Naixia un personatge arquetípic, Il castrato, sobre el qual cristal·litzen tota mena de fantasies artístiques. Després dels èxits internacionals (Munic i Londres), es crea la llegenda a la cort de Felip V d’Espanya: el rei sentia una autèntica passió per la veu de Farinelli. Només el cantant podia apaivagar la seva melancolia malaltissa. Els cronistes expliquen que, cada vespre (i durant nou anys), Farinelli havia de cantar les mateixes cinc àries de Hasse, Ariosti i Giacomelli, i va esdevenir amb el temps un conseller important del mateix monarca.

Aquesta història fascinant és el punt de partida per a la investigació del programa que presenta Cecilia Bartoli a l’escenari del Liceu. Una invitació a gaudir de l’acrobàcia i la profunditat, de la intensitat i la subtilitat, i del matís i una veu inoblidable. Cecilia, ben tornada a casa!

Amb el patrocini de: