Una invitació a gaudir d'una veu inoblidable
Ens hem de remuntar a la temporada 1990/91 i posteriorment a la 1993/94 per trobar els rastres de la presència de la gran Cecilia Bartoli al Gran Teatre del Liceu. Van ser cinc funcions de l’òpera Il barbiere di Siviglia i un recital on la va acompanyar György Fischer. Massa temps d’espera per a aquest imponent retorn. Rebem, doncs, amb una gran satisfacció i sobre l’escenari del Liceu, Cecilia Bartoli.
A l’escenari, els llaços de complicitat que uneixen Cecilia Bartoli i Les Musiciens du Prince són evidents: va ser ella qui va idear la creació d’aquest conjunt amb instruments d’època l’any 2016, i ella n’és la directora artística.
Per a cada vetllada, Bartoli es prepara per a un nou espectacle, perquè a la cantant li agrada tant desenvolupar els seus programes com interpretar-los. Aquest programa centrat en Farinelli i el seu temps ofereix, així, una nova faceta del seu talent, sempre renovat i portat a escena amb l’alegria que coneixem.
Carlo Broschi, anomenat Farinelli (1705-1782), va ser un intèrpret aclamat, com ho demostra l’abundància de testimonis i homenatges, admirables i apassionants, que ens han arribat als nostres temps. Un accident a cavall hauria justificat la castració i els seus estudis de perfeccionament amb Porpora. Naixia un personatge arquetípic, Il castrato, sobre el qual cristal·litzen tota mena de fantasies artístiques. Després dels èxits internacionals (Munic i Londres), es crea la llegenda a la cort de Felip V d’Espanya: el rei sentia una autèntica passió per la veu de Farinelli. Només el cantant podia apaivagar la seva melancolia malaltissa. Els cronistes expliquen que, cada vespre (i durant nou anys), Farinelli havia de cantar les mateixes cinc àries de Hasse, Ariosti i Giacomelli, i va esdevenir amb el temps un conseller important del mateix monarca.
Aquesta història fascinant és el punt de partida per a la investigació del programa que presenta Cecilia Bartoli a l’escenari del Liceu. Una invitació a gaudir de l’acrobàcia i la profunditat, de la intensitat i la subtilitat, i del matís i una veu inoblidable. Cecilia, ben tornada a casa!
Amb el patrocini de:
- Durada aproximada 1h 40min (sense pausa)
Fitxa artística
- Mezzosoprano
- Cecilia Bartoli
- Actor / Ballarí
- Nicolas Payan
- Les Musiciens du Prince-Monaco
- Director
- Gianluca Capuano
Les Musiciens du Prince-Monaco
Violí I
Enrico Casazza*
Ágnes Kertész
Francesco Colletti
Roberto Rutkauskas
Muriel Quistad
Anna Urpina Rius
Violí II
Chiara Zanisi*
Svetlana Fomina
Gian Andrea Guerra
Laura Cavazzuti
Nicolas Mazzoleni
Viola
Diego Mecca*
Erica Alberti
Paola Matacena
Bernadette Verhagen
Violoncel
Marco Frezzato*
Nicola Brovelli
Guillaume Francois
Antonio Carlo Papetti
Contrabaix
Roberto Fernández De Larrinoa*
Maria Vahervuo
Oboè
Pier Luigi Fabretti*
Flauta
Jean-Marc Goujon*
Tiorba
Miguel Rincon Rodriguez
Trompeta
Thibaud Robinne*
Clavicèmbal
Davide Pozzi
Fagot
Elena Bianchi
Percussió
Paolo Nocentini
*Solista
octubre 2022
29 | dissabte | 19:00 | Torn C |
Informació d'interès
Programa
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Simfonia (Rinaldo)
Nicola Porpora (1686 – 1768)
“Lontan dal solo e caro... Lusingato dalla speme” (Polifemo)
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
“Entrée des songes funestes” Il Trionfo del Tempo e del Disinganno “Lascia la spina cogli la rosa” (Ariodante)
Johann Adolf Hasse (1699 – 1783)
Simfonia (Marc’Antonio e Cleopatra)
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Simfonia (Giulio Cesare in Egitto)
“V’adoro, pupille” (Il Parnasso in festa)
Georg Philipp Telemann (1681 – 1767)
Concert per a trompa en Re major
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
“Mi deride... Desterò dall’empia Dite” (Amadigi di Gaula)
Antonio Vivaldi (1678 – 1741)
“Sol da te mio dolce amore” (Orlando furioso)
Georg Friedrich Händel (1685 – 1759)
Suite di danze (Ariodante)
“Augelletti, che cantate” (Rinaldo)
“What passion cannot Music raise and quell” (Ode for St Cecilia’s Day)