“E avanti a lui tremava tutta Roma”, Floria Tosca, fi de l’acte II (Tosca)

Floria i Mario, són dos d’enamorats que defensen el seu amor en llibertat, però la gelosia d’ella trobarà un tràgic final pel trio protagonista com a conseqüència de l’asfixia de la religió i l’aparell polític. La por a Déu com a eina de dominació política i de manipulació social en un drama on la música subratlla la psicologia dels personatges.

Sinceritat religiosa i voluptuositat són les dues cares del mateix personatge: Tosca, aquí presentada per Aleksandra Kurzak, Sondra Radvanovsky i Angel Blue. Roberto Alagna i Joseph Calleja (com a Mario Cavaradossi), i Evgeny Nikitin, Luca Salsi i George Gagnidze (com a Scarpia) completen aquest trio d’asos sense parangó en aquest thriller d’odi i passió a la Roma ocupada per Napoleó (juny del 1800), on els personatges protagonistes perden la vida.

Estrenada a Roma l’any 1900 (i el 1902 al Liceu), Tosca retrata com pesen les sospites d’una prima donna sobre el destí del seu amant. Una heroïna immortal que és femme fatale de fin de de siècle, però també estereotip de la dona moderna compromesa, s’enfronta a Scarpia, que, com a cap de policia, és punitiu i sàdic, però amb una debilitat obsessiva: la diva. Els acords demoníacs que obren l’òpera seran el leitmotiv dels intercanvis violents del segon acte.

En aquesta nova producció estrenada a La Monnaie i coproduïda pel Gran Teatre del Liceu, entre d’altres, el director espanyol Rafael R. Villalobos posa en relleu la pressió política, moral i social sobre el públic combinant-t’ho amb l’univers opressiu que va viure Pier Paolo Pasolini (assassinat perquè se’l considerava enemic del govern) i els turments personals de Caravaggio revisitats per Santiago Ydáñez.

Aquesta pressió, que el Vaticà exerceix urbi et orbi, fa que els personatges de Tosca siguin autèntiques marionetes. Com podran mantenir les seves creences intactes quan tot el que tenen al seu voltant està contaminat de corrupció i despotisme? Com reaccionarà Floria Tosca quan la línia entre poder pervertit i dogma religiós es torni massa porosa? El seu salt al buit no només serà físic, sinó una sortida necessària per mantenir-se autèntica i lliure. Horror i devastació confrontats amb la bellesa.

En un moment de dubte i fragilitat, Scarpia crida: “Tosca, mi fai dimenticare Iddio!”. Qui no ha oblidat en algun moment qui és?

Amb el suport de:

Tosca
Melodramma en tres actes
Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Estrena absoluta:14/1/1900 al Teatro Costanzi de Roma
Estrena a Barcelona 30/3/1902, al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 28/6/2019
Total de representacions al Liceu: 191