Rafael R. Villalobos posa en relleu la pressió política, moral i social

“E avanti a lui tremava tutta Roma”, Floria Tosca, fi de l’acte II (Tosca)

Floria i Mario, són dos d’enamorats que defensen el seu amor en llibertat, però la gelosia d’ella trobarà un tràgic final pel trio protagonista com a conseqüència de l’asfixia de la religió i l’aparell polític. La por a Déu com a eina de dominació política i de manipulació social en un drama on la música subratlla la psicologia dels personatges.

Estrenada a Roma l’any 1900 (i el 1902 al Liceu), Tosca retrata com pesen les sospites d’una prima donna sobre el destí del seu amant. Una heroïna immortal que és femme fatale de fin de de siècle, però també estereotip de la dona moderna compromesa, s’enfronta a Scarpia, que, com a cap de policia, és punitiu i sàdic, però amb una debilitat obsessiva: la diva. Els acords demoníacs que obren l’òpera seran el leitmotiv dels intercanvis violents del segon acte.

En aquesta nova producció estrenada a La Monnaie i coproduïda pel Gran Teatre del Liceu, entre d’altres, el director espanyol Rafael R. Villalobos posa en relleu la pressió política, moral i social sobre el públic combinant-t’ho amb l’univers opressiu que va viure Pier Paolo Pasolini (assassinat perquè se’l considerava enemic del govern) i els turments personals de Caravaggio revisitats per Santiago Ydáñez.

Aquesta pressió, que el Vaticà exerceix urbi et orbi, fa que els personatges de Tosca siguin autèntiques marionetes. Com podran mantenir les seves creences intactes quan tot el que tenen al seu voltant està contaminat de corrupció i despotisme? Com reaccionarà Floria Tosca quan la línia entre poder pervertit i dogma religiós es torni massa porosa? El seu salt al buit no només serà físic, sinó una sortida necessària per mantenir-se autèntica i lliure. Horror i devastació confrontats amb la bellesa.

En un moment de dubte i fragilitat, Scarpia crida: “Tosca, mi fai dimenticare Iddio!”. Qui no ha oblidat en algun moment qui és?

Amb el suport de:

Tosca
Melodramma en tres actes
Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Estrena absoluta:14/1/1900 al Teatro Costanzi de Roma
Estrena a Barcelona 30/3/1902, al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 28/6/2019
Total de representacions al Liceu: 191

Fitxa artística

Direcció d'escena

Rafael R. Villalobos

Escenografia

Emmanuele Sinisi

Vestuari

Rafael R. Villalobos

Il·luminació

Felipe Ramos

Pintures

Santiago Ydáñez

Coproducció

Théâtre Royal de la Monnaie, Gran Teatre del Liceu, Teatro de la Maestranza y Salas del Arenal i Opéra Orchestre National Montpellier

Repartiment

FLORIA TOSCA	Maria Agresta	4,7,10,13,16,19,21 de gener
	Emily Magee	8,11,18 de gener
	Monica Zanettin	12,14 de gener
	Sondra Radvanovsky	17,20 de gener
MARIO CAVARADOSSI	Michael Fabiano	4,7,11,13,16,19 de gener
	Antonio Corianò	8,12,18,21 de gener
	Vittorio Grigolo	10,14,17,20 de gener
BARÓ SCARPIA	Željko Lučić	4,7,10,13,16,17,19,20 de gener
	George Gagnidze	8,11,12,14,18,21 de gener
CESARE ANGELOTTI	Felipe Bou
SAGRISTÀ	Jonathan Lemalu
SPOLETTA	Moisés Marín
SCIARRONE	Manel Esteve
CARCELLER	Milan Perišic
PASTOR	Hugo Bolívar

Debut Liceu

Maria Agresta

Emily Magee

Monica Zanettin

Sondra Radvanovsky

Michael Fabiano

Vittorio Grigolo

Antonio Corianò

Željko Lučić

George Gagnidze

Felipe Bou

Jonathan Lemalu

Moisés Marín

Manel Esteve

Milan Perišic

Hugo Bolívar

Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director

Henrik Nánási (funcions del 4, 7, 10, 13, 16, 19 i 21 de gener)

Director

Giacomo Sagripanti (funcions del 8, 11, 12, 14, 17, 18 i 20 de gener)

CANVIS REPARTIMENT

• El tenor Michael Fabiano s'incorpora a la producció en el rol de Mario Cavaradossi, substituint a Roberto Alagna.

• La soprano Maria Agresta cantarà el rol de Floria Tosca substituint a Aleksandra Kurzak.

• La soprano Emily Magee s'incorpora a la producció i canta el rol de Floria Tosca  els dies 8, 11, 14 i 18 de gener.

• El baríton Željko Lučić s'incorpora a la producció en el rol d'Scarpia, substituint a Evgeni Nikitin.

• El tenor Vittorio Grigolo s'incorpora a la producció en el rol de Mario Cavaradossi, substituint a Joseph Calleja.

• El mestre Henrik Nánási pateix d'una lesió a l'espatlla esquerra i, a fi de no carregar-la, el mestre Giacomo Sagripanti s'incorpora a la producció.

• En la funció del 14 de gener de 2023, el rol de Tosca és interpretat per Monica Zanettin, en substitució d'Emily Magee, a causa d'una lumbàlgia.