int(200)

Tosca

Rafael R. Villalobos posa en relleu la pressió política, moral i social

“E avanti a lui tremava tutta Roma”, Floria Tosca, fi de l’acte II (Tosca)

Floria i Mario, són dos d’enamorats que defensen el seu amor en llibertat, però la gelosia d’ella trobarà un tràgic final pel trio protagonista com a conseqüència de l’asfixia de la religió i l’aparell polític. La por a Déu com a eina de dominació política i de manipulació social en un drama on la música subratlla la psicologia dels personatges.

Estrenada a Roma l’any 1900 (i el 1902 al Liceu), Tosca retrata com pesen les sospites d’una prima donna sobre el destí del seu amant. Una heroïna immortal que és femme fatale de fin de de siècle, però també estereotip de la dona moderna compromesa, s’enfronta a Scarpia, que, com a cap de policia, és punitiu i sàdic, però amb una debilitat obsessiva: la diva. Els acords demoníacs que obren l’òpera seran el leitmotiv dels intercanvis violents del segon acte.

En aquesta nova producció estrenada a La Monnaie i coproduïda pel Gran Teatre del Liceu, entre d’altres, el director espanyol Rafael R. Villalobos posa en relleu la pressió política, moral i social sobre el públic combinant-t’ho amb l’univers opressiu que va viure Pier Paolo Pasolini (assassinat perquè se’l considerava enemic del govern) i els turments personals de Caravaggio revisitats per Santiago Ydáñez.

Aquesta pressió, que el Vaticà exerceix urbi et orbi, fa que els personatges de Tosca siguin autèntiques marionetes. Com podran mantenir les seves creences intactes quan tot el que tenen al seu voltant està contaminat de corrupció i despotisme? Com reaccionarà Floria Tosca quan la línia entre poder pervertit i dogma religiós es torni massa porosa? El seu salt al buit no només serà físic, sinó una sortida necessària per mantenir-se autèntica i lliure. Horror i devastació confrontats amb la bellesa.

En un moment de dubte i fragilitat, Scarpia crida: “Tosca, mi fai dimenticare Iddio!”. Qui no ha oblidat en algun moment qui és?

Amb el suport de:

Tosca
Melodramma en tres actes
Llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa
Estrena absoluta:14/1/1900 al Teatro Costanzi de Roma
Estrena a Barcelona 30/3/1902, al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 28/6/2019
Total de representacions al Liceu: 191

  • Durada aproximada 2h 35min
    • Primera part 45m
    • Pausa 30
    • Segona part 1h 15min

Fitxa artística

Direcció d'escena
Rafael R. Villalobos
Escenografia
Emmanuele Sinisi
Vestuari
Rafael R. Villalobos
Il·luminació
Felipe Ramos
Pintures
Santiago Ydáñez
Coproducció
Théâtre Royal de la Monnaie, Gran Teatre del Liceu, Teatro de la Maestranza y Salas del Arenal i Opéra Orchestre National Montpellier

Repartiment

FLORIA TOSCAMaria Agresta4,7,10,13,16,19,21 de gener
Emily Magee8,11,18 de gener
Monica Zanettin12,14 de gener
Sondra Radvanovsky17,20 de gener
MARIO CAVARADOSSIMichael Fabiano4,7,11,13,16,19 de gener
Antonio Corianò8,12,18,21 de gener
Vittorio Grigolo10,14,17,20 de gener
BARÓ SCARPIAŽeljko Lučić4,7,10,13,16,17,19,20 de gener
George Gagnidze8,11,12,14,18,21 de gener
CESARE ANGELOTTIFelipe Bou
SAGRISTÀJonathan Lemalu
SPOLETTAMoisés Marín
SCIARRONEManel Esteve
CARCELLERMilan Perišic
PASTORHugo Bolívar

Debut Liceu

Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Director
Henrik Nánási (funcions del 4, 7, 10, 13, 16, 19 i 21 de gener)
Director
Giacomo Sagripanti (funcions del 8, 11, 12, 14, 17, 18 i 20 de gener)

CANVIS REPARTIMENT
  • El tenor Michael Fabiano s'incorpora a la producció en el rol de Mario Cavaradossi, substituint a Roberto Alagna.
  • La soprano Maria Agresta cantarà el rol de Floria Tosca substituint a Aleksandra Kurzak.
  • La soprano Emily Magee s'incorpora a la producció i canta el rol de Floria Tosca  els dies 8, 11, 14 i 18 de gener.
  • El baríton Željko Lučić s'incorpora a la producció en el rol d'Scarpia, substituint a Evgeni Nikitin.
  • El tenor Vittorio Grigolo s'incorpora a la producció en el rol de Mario Cavaradossi, substituint a Joseph Calleja.
  • El mestre Henrik Nánási pateix d'una lesió a l'espatlla esquerra i, a fi de no carregar-la, el mestre Giacomo Sagripanti s'incorpora a la producció.
  • En la funció del 14 de gener de 2023, el rol de Tosca és interpretat per Monica Zanettin, en substitució d'Emily Magee, a causa d'una lumbàlgia.

gener 2023

4dimecres19:00Torn B
7dissabte19:00Torn C
8diumenge17:00Torn T
10dimarts19:00Torn G
11dimecres19:00Torn PE
12dijous19:00Torn PC
13divendres19:00Torn F
14dissabte19:00Torn PD
16dilluns19:00Torn D
17dimarts19:00Torn A
18dimecres19:00Torn P
19dijous19:00Torn HAD
20divendres19:00Torn E
21dissabte19:00Torn PB

Programa de mà

T'oferim l'opció de descarregar-te el programa de mà de forma gratuïta.

Aquesta producció de Tosca conté referències al film Salò o le 120 giornate di Sodoma de Pier Paolo Pasolini que poden resultar ofensives per a alguns espectadors.

 

La prèvia

La prèvia és un podcast del Gran Teatre del Liceu. En aquest capítol parlem de Tosca de Puccini, produït per La máquina de la luz i amb guió de Javier Blánquez.

Playlist

Selecció musical de l'òpera Tosca a càrrec de Víctor Garcia de Gomar, director artític del Liceu.

Informació d'interès

Retransmissió

Segueix l'òpera en directe a Catalunya Música dissabte 7 de gener a les 19h
 

Cronologia liceísta

Consulta AQUÍ la relació històrica de funcions de Tosca de Puccini al Gran Teatre del Liceu.
 

Lectura fácil

Pots descarregar AQUÍ l'argument de l'òpera en format Lectura Fàcil.