Bartók signa una música increïble que fa d’aquesta partitura una obra colossal

Bartók, en la seva partitura de 1911, signa l’obra d’art, que és, en definitiva, un autèntic estudi de la soledat, de la manca de comunicació i il·lusió enfront de la realitat.

Reflex de la pròpia introspecció del compositor hongarès, escriu a la seva mare el 1905: “Soc un home solitari! Pot ser que tingui alguns amics a Budapest, però hi ha vegades en les quals de sobte m’adono que estic absolutament sol. I tinc la preconsciència que aquesta solitud espiritual serà el meu destí.

Miro al meu voltant a la recerca del company ideal, i no obstant això soc plenament conscient que és una cerca vana. Fins i tot si alguna vegada tingués èxit en la cerca d’algú, estic segur que aviat em decebria”. 

Barbablava, prefiguració de Jack l’Esbudellador, és l’ombrívol i sanguinari ogre assassí d’esposes, i Judit, que ha abandonat la llar per seguir aquest enigmàtic personatge, serà aquella dona que fa preguntes incòmodes. Igual que a l’Elsa de Lohengrin, se li demana que faci confiança, que tingui una obediència cega per no perdre el seu amor per sempre. 

Mentre Judit es va obrint pas pel fosc castell, apareixen set portes de les quals el duc té les claus. Cadascuna revelarà informacions sobre la personalitat i el passat d’un Barbablava que no aconsegueix superar velles cicatrius. Un fascinant recorregut amb una música increïble que fa d’aquesta partitura una obra colossal. 

Avui obra mestra, va ser presentada al jurat d’un concurs de composició a la millor obra lírica de nova creació de la Comissió Hongaresa de Belles Arts, que va tornar la partitura amb una única paraula escrita a la portada: “Ineficaç”. 

Amb el suport de:

El castell de Barbablava

ÒPERA EN UN ACTE
Llibret de Béla Balázs basat en el conte Barbablava de Charles Perrault.
Estrena absoluta: 24/5/1918 al Hungarian State Opera House de Budapest
Estrena a Barcelona: 21/12/1954 al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 20/04/2008
Total de representacions al Liceu: 19