Veus refinades al servei d’un drama que exigeix experiència

En escena

Comparteix l'article

Vols rebre les novetats? Subscriu-te

Rigoletto ocupa un lloc especial en l’obra de Verdi, entre altres raons perquè és un pont perfecte entre el llenguatge de joventut del compositor i el seu discurs rotund de maduresa. És una de les òperes verdianes amb més connexions directes amb la tradició del bel canto, i a la seva història es respira l’alè Shakespeare. I això fa que, en benefici d’assolir-hi una interpretació excel·lent, totes les peces a l’escenari –i al fossat– hagin d’haver assolit una gran maduresa interpretativa i estiguin a l’apogeu de la seva capacitat vocal. El director musical que comandarà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és Daniele Callegari, un veterà de l’òpera europea –va ser director del Festival de Wexford i ara mateix el director titular de l’Opéra de Niça– que ha estudiat Verdi amb tota la serietat que el seu el llegat exigeix. Ell tindrà la responsabilitat de guiar l’elenc devers els cims de la sublimitat, i certament disposarà al seu servei de cantants de prestigi que faran que les funcions siguin de gran altura.

En el rol principal de Rigoletto tindrem dos barítons, l’anglès Christopher Maltman –que amb 51 anys, i després de diversos anys d’èxits, està al puny just en què s’uneixen la frescor de la veu i l’experiència d’una carrera marcada per reptes difícils assolits tant en òpera com en lied– i l’alemany Markus Brück, una mica més jove, però ja al punt exacte de maduresa. En el difícil paper de Gilda, a les funcions del Liceu s’alternaran dues sopranos lleugeres de prestigi i amb projecció: Olga Peretyatko, que ha convertit la filla de Rigoletto en un dels seus personatges més desenvolupats, i la jove russa Aigul Khismantullina, que tornarà al teatre després de guanyar la 56a edició del Concurs de Cant Tenor Viñas, precisament cantant l’ària principal de Rigoletto, «Caro nome». El paper del duc de Màntua recaurà en tres tenors de llarga carrera, com són Josep Bros –dues funcions, el 3 i el 12 de desembre–, l’albanès Saimir Pirgu –un intèrpret que domina aquest rol amb una seguretat total– i la nova sensació jove de l’òpera francesa, Benjamin Bernheim.

Benjamin Bernheim

Tenor

Estudià amb Gary Magby al Conservatori de Lausana i ha participat en classes magistrals amb Jaume Aragall, a més d’estudiar a l’Accademia Verdiana Carlo Bergonzi de Busseto i formar part del programa per a joves artistes de l’Opernhaus de Zuric. Intèrpret habitual de teatres destacats, com l’Opéra National de París, Wiener Staatsoper, Staatsoper de Berlín, Opéra National Bordeus, Royal Opera House de Londres, Teatro alla Scala de Milà, Lyric Opera de Chicago, ha cantat a les ciutats de Munic, París, Viena, Hannover i Luxemburg, on interpreta rols protagonistes del repertori romàntic. Entre els seus compromisos recents trobem els papers d’Alfredo (La traviata), Des Grieux (Manon), Rodolfo (La bohème), Roméo (Roméo et Juliette), duc de Màntua (Rigoletto), Faust i Lenski (Ievgueni Oneguin), entre d’altres. Treballa en exclusiva amb el segell Deutsche Grammophon, amb el qual el 2019 publicà el primer disc en solitari.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Christopher Maltman

Baríton

Després d’estudiar bioquímica a la Universitat de Warwick, es formà en cant a la Royal Academy of Music de Londres. Té gran reconeixement de la crítica com a Don Giovanni, i ha cantat aquest paper a Londres, Berlín, Munic, Colònia, Salzburg, Amsterdam, Tolosa de Llenguadoc, Pequín, Chicago, Sant Sebastià, Edimburg i Nova York; i també a la pel·lícula Juan de Kasper Holten. Progressivament ha anat incorporant rols de Verdi al seu repertori, com Posa (Don Carlo), Simon Boccanegra, Falstaff, comte de Luna (Il trovatore), Guy de Montfort (Les vêpres siciliennes) i, més recentment, Don Carlo di Vargas (La forza del destino) i Rigoletto. En el terreny del lied, a l’inici de la seva carrera va ser guardonat amb el premi Lieder del Cardiff Singer of The World, i des d’aleshores sempre ha combinat les seves actuacions operístiques amb el món de la cançó.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2010/11 amb Iphigenie auf Tauris coreografiada per Pina Bausch, i ha tornat amb La bohème (2011/12), un concert conjunt amb Anna Netrebko i Yusif Eyvazov (2019/20) i Don Giovanni (2020/21).

Olga Peretyatko

Soprano

Es donà a conèixer en guanyar el concurs Operalia, i des d’aleshores ha cantat als principals escenaris del món, com la Bayerische Staatsoper de Munic, Staatsoper d’Hamburg, Wiener Staatsoper, Opernhaus de Zuric, Teatro allà Scala de Milà, Royal Opera House de Londres, Teatro Real de Madrid, Opéra Bastille de París, Nationale Opera d’Amsterdam, La Monnaie de Brussel·les i Metropolitan Opera de Nova York, entre d’altres. L’any 2015 va rebre el Premi Franco Abbiati a la millor cantant. Entre els seus compromisos recents trobem Leïla (Les pêcheurs de perles) a Berlín, Maria (Mazeppa) al Festival de Baden-Baden, a més de concerts a París, Berlín i Lucerna.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2009/10 amb Die Entführung aus dem Serail.

Saimir Pirgu

Tenor

Nascut a Albània, però resident a Itàlia, ha actuat en teatres d’arreu, com la Metropolitan Opera de Nova York, Teatro alla Scala de Milà, Wiener Staatsoper, Royal Opera House de Londres, Opéra National de París, Deutsche Oper i Deutsche Staatsoper de Berlín, Opernhaus de Zuric, Teatre Bolxoi de Moscou, San Francisco Opera, Arena de Verona, així com al Festival de Salzburg. A més, l’han dirigit els mestres Riccardo Muti, Christian Thielemann, Philippe Jordan, Zubin Mehta, Antonio Pappano, Mariss Jansons i Claudio Abbado (amb qui debutà quan tenia 22 anys). L’any 2009 va rebre el premi Franco Corelli per la seva interpretació a La traviata i el 2013 el Pavarotti d’Oro. A més, va ser nominat a un premi Grammy a la millor gravació per la seva participació a El rei Roger a Londres.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2011/12 amb La bohème, i hi ha tornat en un concert amb Angela Gheorghiu (2013/14), La bohème (2015/16), Macbeth (2016/17) i Roméo et Juliette (2017/18).

Markus Brück

Baríton

Estudià a la Musikhochschule de Mannheim-Heidelberg i a la Musikhochschule de Colònia, amb els professors Alejandro Ramírez i Kurt Moll. Inicià la seva carrera al Theater de Hagen, fou membre de l’Ensemble de Kaiserslautern i de Wiesbaden. Entre els anys 2013 i 2017 va ser professor de la Universität der Künste de Berlín. El seu repertori inclou papers com Nelusco (L’africaine), Chorebus (Les troyens), comte d’Almaviva (Le nozze di Figaro), Valentin (Faust), Posa (Don Carlo), Renato (Un ballo in maschera), Amonasro (Aida), Marcello (La bohème), Germont (La traviata), Rigoletto, Wolfram (Tannhäuser), Balstrode (Peter Grimes), Léandre (L’amor de les tres taronges), Wotan (L’or del Rin), Beckmesser (Els mestres cantaires de Nuremberg), mestre de música (Ariadne auf Naxos), Faninal (El cavaller de la rosa), Peter (Hänsel und Gretel), Fritz (La ciutat morta), Maurice (Marie Victoire), Egisto (Cassandra), Michonnet (Adriana Lecouvreur) i Carlo di Vargas (La forza del destino).

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2001/02 amb Fidelio.

Aigul Khismatullina

Soprano

Nascuda al Tatarstan, estudià a l’Escola de Música de Nijnekamsk, i posteriorment al Conservatori Estatal de Kazan, supervisada per la soprano Albina Shagimuratova. Guanyà la medalla de plata del XVI Concurs Internacional Txaikovski (2019) a Sant Petersburg i Moscou, i el primer premi del Concurs Internacional Francesc Viñas del mateix 2019. Els darrers tres anys ha cantat papers com la Reina de la Nit (La flauta màgica), Gilda (Rigoletto), Ninetta (L’amor de les tres taronges), Lauretta (Gianni Schicchi), Nanetta (Falstaff), així com els rols protagonistes de Le rossignol, Lucia di Lammermoor i Pelléas et Mélisande, entre d’altres. Des de l’any 2017 és membre del Programa per a Joves Artistes Atkins del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, i continua la seva formació amb pianistes i directors convidats de teatres d’òpera de San Francisco, Nova York o Londres.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Comparteix l'article

Vols rebre les novetats? Subscriu-te

Temes: Òpera; Verdi

Continua fent scroll per veure el següent article

Load next