Totes les noticies

'War Requiem' de Britten arriba al Liceu amb producció escenificada

  • War Requiem, amb música de Benjamin Britten i text de Wilfred Owen, és una pàgina mestra de la literatura musical universal. Escrita en plena Guerra Freda amb l’amenaça nuclear en el seu punt àlgid (1962), l’obra té un missatge pacifista i d’esperança
  • La producció que es presenta al Liceu porta el segell del reconegut director d’escena Daniel Kramer i reforça el missatge moral del rèquiem, afegint un rerefons ecologista. El treball audiovisual de Wolfgang Tillmans uneix el llenguatge del videoart i la dramatúrgia operística amb un efecte poètic en l’escenografia
  • La proposta, estrenada el 2018 per l’English National Opera, es podrà veure per primera vegada a Espanya
  • Els tres rols protagonistes de War Requiem recauen en Matthias Goerne, Mark Padmore i  Tatiana Pavlovskaya, un elenc de luxe per interpretar una partitura fràgil però alhora imponent que inclou una complexa escala musical
  • El mestre Josep Pons es posa al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Liceu i Pablo Assante debuta com a director del Cor del Liceu amb una obra on els tres cors (masculí, femení i veus blanques) juguen un paper central. També hi participa el Cor infantil VEUS - Amics de la Unió de Granollers, dirigit per Josep Vila i Jover
  • El Liceu habilita una funció LiceUnder35 el proper 19 d’octubre a les 19h a un preu únic de 20€ per als joves menors de 35 anys
  • War Requiem té el suport de Bankinter

Barcelona, 14 d’octubre de 2021. La música i les arts es fusionen a l’escenari del Gran Teatre del Liceu amb War Requiem, obra de Benjamin Britten que arriba del 19 d’octubre al 2 de novembre al Teatre amb una proposta escènica signada pel director d’escena de Daniel Kramer i la mirada del fotògraf i artista visual Wolfgang Tillmans. Després d’estrenar-se el 2018 a l’English National Opera, la producció es podrà veure per primera vegada a Espanya.

El 1961 Benjamin Britten va rebre l’encàrrec d’escriure una peça amb motiu de la nova consagració de la catedral de Coventry, que havia estat destruïda pels bombarders alemanys durant els atacs aeris de Hitler contra Anglaterra a la Segona Guerra Mundial. Encara que en la data de l’estrena del War Requiem –l’any següent, el 30 de maig de 1962– la catedral encara estava enderrocada, la idea era enlairar-la de nou, i la peça de Britten havia de simbolitzar la victòria dels valors de la pau i la reconciliació sobre els de la guerra i la destrucció. La gran aportació de Britten, més enllà de l’enorme i complexa escala musical de la partitura –escrita per a orquestra simfònica, orquestra de cambra, cor mixt, cor infantil i tres veus solistes–, va ser, per sobre de qualsevol altra, la inclusió en el text d’un cicle de nou poemes –que són més lieder en la tradició de Schubert, Wolf o Strauss abans que àries– escrits per Wilfred Owen. La intercalació dels poemes d’Owen, que canten les dues veus masculines –el tenor representa un soldat anglès; el baríton, un d’alemany–, és el que dona al War Requiem aquesta dimensió secular i, també, la que permet propostes com la posada en escena plantejada per Daniel Kramer i Wolfgang Tillmans, que acaba donant un profund missatge ecologista. Sobre un fons negre, la producció s’articula sobretot a través de les pantalles de Tillmans, que reflexiona sobre les guerres, la humanitat i la importància d’un retorn de l’home a la natura.

En la seva forma final sobre l’escenari, aquesta producció del War Requiem és tan complexa i col·lectiva com la part exclusivament musical: a més dels aspectes relacionats amb el vídeo i la il·luminació, també hi és important la tasca coreogràfica d’Ann Yee, figura encarregada de donar moviment i sentit a la presència simultània i caòtica de tres cors –masculí, femení i de veus blanques–, que són els blocs humans que, en realitat, arrosseguen el veritable pes de l’obra. Les funcions comptaran amb la participació del Cor del Gran Teatre del Liceu –dirigit per Pablo Assante– i amb el cor infantil VEUS de Granollers, que es complementaran amb l’Orquestra Simfònica del Teatre al complet, dirigida pel mestre Josep Pons.

Els moments més lírics i delicats del War Requiem recauen en tres veus solistes, i per això és important que, a més d’una orquestra ben articulada i uns cors experimentats, les funcions comptin amb una soprano, un tenor i un baríton d’alt nivell. La soprano serà Tatiana Pavlovskaya, una de les grans spintos de les últimes dècades, una cantant veterana –formada al Teatre Mariïnksi de Sant Petersburg com a membre de la meravellosa pedrera descoberta pel mestre Gergiev– que alterna papers de força del repertori rus o wagnerià amb les grans heroïnes mozartianes, un equilibri entre lirisme i contundència que en fan una intèrpret ideal per a aquesta part del rèquiem.

El tenor serà el veterà Mark Padmore, una de les grans veus angleses –especialitzat en lied, en parts solistes d’oratoris i, més en particular, l’obra de Benjamin Britten–, mentre que el paper del baríton, el defensarà Matthias Goerne, un cantant amb un perfil molt semblant, amb molta experiència en el lied alemany –va ser alumne de Dietrich Fischer-Dieskau, que va cantar a l’estrena del War Requiem– i en papers de gran intensitat del repertori wagnerià i del segle XX. Un elenc, en definitiva, perfecte per defensar totes i cadascuna de les delicades parts d’un conjunt tan fràgil com majestuós.

La partitura està farcida de grans moments musicals com ara Dies irae, el segon moviment dels sis en els quals es divideix el rèquiem, que  l’interpreta el cor femení. Es tracta d’una pacífica pregària elevada als cels que cal percebre com una pausa enverinada –o un miratge de pau, reflex de l’habitual condició traïdorenca de qualsevol guerra–, ja que precedeix la maledicció Confutatis, interpretada amb violència pel cor masculí, i a l’inici explosiu del segon Dies irae, amb una de les cançons d’Owen –Be slowly lifted up– intercalada, i interpretada pel baríton.

Un altre dels moments claus és la quarta secció, Sanctus, que es divideix en dues parts: un llarg inici coral acompanyat per la veu de la soprano i una conclusió breu amb una altra de les cançons amb text de Wilfred OwenAfter the blast of lightning, interpretada pel tenor. En l’inici, després d’una introducció de timbres metàl·lics, la soprano lloa la glòria de Déu amb un fil de veu delicat i celestial, i s’endinsa en una extensa lletania de pau en la qual accepta la llum divina i aconsegueix un efecte balsàmic gràcies a l’acompanyament del cor, en aquest cas mixt –és a dir, homes i dones alhora, que és com dir que canta a l’uníson tota la humanitat.

LiceUnder35

El Liceu programa una funció LiceUnder35 de War Requiem de Benjamin Britten a un preu únic de 20€ el proper 19 d’octubre a les 19h.

Conferència

En el marc del Liceu de les Arts, el Liceu posa en marxa les conferències de la temporada 21/22 amb una conversa gratuïta entre Josep Pons (director musical del Liceu) i Víctor Garcia de Gomar (director artístic del Liceu) sobre l’evolució de l’orquestra, abans i després de Wagner. La data serà el proper 20 d’octubre a les 19h a la Sala Tenor Viñas, un dia abans de l’estrena de War Requiem. Les invitacions es poden aconseguir a la web del Teatre. Durant tota la temporada, el Liceu convida a diferents veus per compartir els seus coneixements amb el nostre públic, i ampliar diversos aspectes de la realitat de la programació artística.

Canvis en l’aforament del Teatre

Segons les declaracions del passat 12 d’octubre del president Pere Aragonès, demà 15 d’octubre de 2021 la cultura recupera el 100% del seu aforament.  El Teatre celebra enèrgicament aquest pas endavant del govern per obrir al complet la cultura i seguirà treballant per generar il·lusió al públic i espectadors.  

El proper espectacle del Teatre, War Requiem, per la seva complexitat en la reubicació, tant pel que fa a abonats/des com també per la implantació de l’Orquestra -que ocupa les dues primeres files de platea-, fa que el Teatre mantingui, únicament per aquest títol, les reubicacions ja realitzades per a totes les funcions d’aquest oratori escenificat. El públic està ubicat per grups bombolla separats per una butaca buida entre ells, i per tant, l’aforament que assolirà el Teatre en aquest espectacle serà del 85%, exceptuant la funció del 19 d’octubre del LiceuUnder35 i la del 2 de novembre que està fora d’abonament, cosa que suposa que ambdues representacions comptaran amb un 100% de l’aforament. A partir d’Orpheus de Telemann, els abonats recuperaran les butaques del seu abonament, i la capacitat màxima del Teatre tornarà a ser les 2.292 butaques per a totes les funcions.

El Gran Teatre del Liceu vol donar les gràcies als abonats/des, per la paciència que han demostrant durant tot un any de reubicacions, originades per les restriccions sanitàries de la pandèmia. El seu compromís amb el Teatre ha estat indispensable perquè la institució tiri endavant en aquesta crisi global.

Amb el suport de: