definir etiqueta

La Rambla, 51-59. 08002 Barcelona. Com arribar

LT. +34 93 485 99 00 Entrades@Liceu.cat

  • Segueix-nos
  • definir etiqueta
  • definir etiqueta
  • definir etiqueta
  • definir etiqueta

En defensa del matrimoni per amor

L’equilibri entre qualitat literària i musical a l’òpera és exemplar: a més del plaer de les àries, també ofereix debats morals d’allò més interessants.
Sobre l'obra

Share the article

Do you want to receive the news? Subscribe

La literatura és plena d’històries d’amor que acaben malament perquè l’estructura social de poder o els interessos familiars fan que se’n vagin en orris: la de Romeu i Julieta és, segurament, la més coneguda, però ben a prop també hi trobaríem la de Lucia di Lammermoor. Aquí, un cop més, veiem dues famílies històricament enfrontades que s’odien profundament, els Asthon i els Ravenswood, i dos joves que s’enamoren i no entenen per què aquest amor no pot prosperar per culpa d’unes picabaralles que els són alienes. La clau en l’òpera es troba en l’embogiment de Lucia: allunyada una vegada i una altra d’Edgardo, obligada a casar-se amb un home a qui no coneix i a qui no estima —el pobre Arturo Buklaw, que morirà assassinat la nit de noces—, aquesta és la història de la desesperada lluita d’una dona per poder casar-se lliurement i per amor, la qual cosa no era gens fàcil al segle xix, però que, a poc a poc, l’ambient individualista del Romanticisme anava presentant a la societat com una cosa legítima. Així, Lucia di Lammermoor és una crítica a aquestes convencions que, fins no fa gaire, prioritzaven el matrimoni de conveniència i treien a la dona qualsevol espai de llibertat personal: en la nostra obra, l’heroïna mor —no podia ser d’una altra manera—, però la seva mort està tan envoltada de tristesa, d’injustícia, que necessàriament va ajudar a canviar la percepció de l’assumpte en el seu temps.

Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor el 1835, quan es trobava en la plenitud com a artista i s’havia quedat sol com el compositor més popular d’Europa en actiu: Rossini s’havia retirat, el seu rival Bellini havia mort i Verdi encara no havia conegut l’èxit. És una òpera d’un equilibri inqüestionable que encarna totes les virtuts del llenguatge romàntic de la primera meitat de segle xix: la típica divisió en escenes —amb l’estructura d’ària més cabaletta—, nodrides amb números lírics complexos i emocionants, i un text d’alta qualitat. De vegades s’atribueix a molts llibrets d’òpera, i amb raó, certa pobresa literària: no és el cas de Lucia di Lammermoor, on la trama argumental es desenvolupa de manera exemplar i permet fer riques observacions des de l’òptica actual que mantenen viva una història de la qual encara es poden extreure lliçons interessants.

Share the article

Do you want to receive the news? Subscribe

Load next