Skip to main content
Image

Acte I, Otello

«Esultate! L’orgoglio musulmano sepolto è in mar»

La presentació d’Otello és una de les proves més difícils per a qualsevol tenor: en fred, just iniciada l’òpera, els quatre versos vigorosos i amb altíssims cims aguts d’«Esultate!» determinen la força amb què el cantant afrontarà el rol. És com si ens deixés la targeta de visita: una mostra del que és capaç de fer en pocs segons, i una promesa de triomf (o condemna) quan arribarà el final.

 

Acte I, Otello, Desdemona

«Già nella notte densa s’estingue ogni clamor»

Abans d’esdevenir reu de la gelosia, l’amor d’Otello i Desdemona és pur i sense reserves. La nit del triomf, després vèncer l’armada otomana, la parella d’enamorats s’ajunten sota un cel nocturn ben clar per segellar el seu compromís amorós. El duo és d’una bellesa sublim i perllongada, prop de deu minuts d’èxtasi líric en la tradició del millor bel canto.

 

Acte II, Jago, Otello

«Era la notte, Cassio dormia»

El passatge en què Jago explica amb detall la suposada infidelitat de Desdemona amb Cassio presenta una dolça arrencada lírica, ja que el gran mentider necessita que els seus mots sonin versemblants. Per tant, els entona amb veu de serp, però tan bon punt capta l’atenció d’Otello i sembra el dubte, aquest el correspon en el diàleg amb enlairaments d’intensitat turbulentes que desemboquen en un final d’acte brutal, explosiu.

 

Acte IV. Desdemona

«Salce, salce» / «Ave Maria»

A punt de dormir i mentre la seva criada Emilia li pentina els cabells, Desdemona entona la cançó del salze, apresa essent una nena i que representa una metàfora de les decepcions amoroses. Incapaç d’entendre l’allunyament d’Otello, perduda en els seus sentiments contradictoris, aquesta ària mostra la seva confusió i alhora perllonga la seva sinceritat resant l’«Ave Maria», la segona part d’aquest número refinat i exigent, una de les grans meravelles que Verdi va escriure per a soprano dramàtica.