Skip to main content
Image

Berg va triar una àmplia varietat de registres vocals per a Wozzeck, des de les tessitures més agudes en uns certs rols masculins principals –el capità és un tenor buf, com el que apareixeria en un títol de Rossini, mentre que el Tambor Major és un tenor heroic propi del repertori wagnerià– a les més greus, com alguns papers menors escrits per a contralt (Margret, la veïna de Marie) o baix profund (un dels obrers). Aquesta circumstància, a la qual cal afegir també barítons lírics i una veu de tiple per al fill de Marie i Wozzeck, fa que l’òpera necessiti un repartiment variat i molt especialitzat. A les funcions del Liceu hi haurà un sol repartiment, format per veus molt treballades, com les de Torsten Kerl –el heldentenor que farà de Tambor Major–, Beñat Egiarte –tenor lleuger, en el paper del boig– o Peter Rose, un baix buf, també de la tradició belcantista, però adaptat a l’expressionisme feridor de Berg en el rol del doctor.

Al repartiment, però, hi ha dues veus fonamentals: la de Wozzeck, escrita per a baríton, i la de Marie, per a soprano dramàtica. Matthias Goerne, un dels cantants més competents de la seva generació, especialista en lieder i en música sacra del Barroc – a més a més, deixeble del gran Dietrich Fischer-Dieskau– serà l’encarregat de defensar Wozzeck, un rol que exigeix un cantant de gran fortalesa, experiència i control per fer creïble el viatge de l’alienació a l’esquizofrènia del protagonista. Al seu torn, la soprano holandesa Annemarie Kremer, molt versada en papers veristes i en l'expressionisme del segle XX, serà l’encarregada de polir els molts matisos de Marie. El repartiment es completa amb les aportacions dels tenors Mikeldi Atxalandabaso (el capità) i Peter Tansits (Andres, l’amic de Wozzeck que primer en percep la bogeria), tot formant un repertori equilibrat entre experiència i joventut, saviesa i entusiasme, tan necessari per afrontar una partitura d’aquesta exigència. Al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu hi haurà Josep Pons, el director musical titular del Teatre, que després d’haver dirigit títols de Wagner, Strauss o Rimski-Kórsakov, prossegueix així el seu propi viatge personal per algunes de les obres mestres del modernisme de final del segle XIX i principi del XX.