A escena

En escena

Obra cabdal del belcantisme i exemple perfecte de tragèdia musical

Norma és una peça profundament delicada i, encara que es proposin lectures arriscades que assenyalin els seus aspectes polítics o psicològics, al cap i a la fi la major preocupació de Bellini sempre va ser la puresa de la melodia, la bellesa resplendent de la veu i les emocions captivadores que podia provocar una música que anava dirigida al cor. Això significa que, sense un planter de veus superlatives, cap producció de Norma –ni qualsevol altra obra major del bel canto italià– pot anar gaire lluny: sense una Casta diva que desperti una ovació fragorosa no hi ha èxit, i aquestes funcions del Liceu estan dissenyades perquè això succeeixi.


La direcció serà a càrrec del mestre veneçolà Domingo Hindoyan, format en el programa educatiu El Sistema del qual també va sortir Gustavo Dudamel. Des d'aquesta temporada, Hindoyan és el director titular de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, després d'haver dirigit òpera i programes simfònics en els principals teatres del món, i des de fa uns anys és un director especialitzat en el repertori líric, que s'acosta al bel canto especialment no només amb la intenció que les veus brillin, sinó que l'orquestra les acompanyi amb una capa de color i lluentor.

En aquestes funcions, el paper de Norma recaurà en tres sopranos que viuen en l'actualitat els seus anys d'esplendor: la tarragonina Marta Mathéu cantarà en dues funcions, la búlgara Sonya Yoncheva tindrà quatre, i la letona Marina Rebeka ho farà en cinc de les representacions programades. La resta de papers centrals de l'òpera tindran dues veus que s'alternaran en totes les dates: Pollione quedarà repartit entre els tenors Riccardo Massi i Airam Hernández, dos de les veus joves amb major projecció de l'escena europea, mentre que el rol d’Adalgisa recaurà en dos mezzos àmpliament experimentades, l'armènia Varduhi Abrahamyan i la italiana Teresa Iervolino. Oroveso, el pare de Norma, l'encarnaran els baixos Nicolas Testé i Marko Mimica, als quals cal sumar l'aportació de Néstor Losán com a Flavio, i Núria Vilà com a Clotilde. Estem, per tant, davant un repartiment compensat, fiable, amb veus locals i estrelles internacionals, al servei d'una òpera màgica que ha de cantar-se com si fos l'obra més fràgil de l'univers. Per descomptat, així es farà.