En la seva forma final sobre l’escenari, aquesta producció del War Requiem és tan complexa i col·lectiva com la part exclusivament musical: a més dels aspectes relacionats amb el vídeo i la il·luminació, també hi és important la tasca coreogràfica d’Ann Yee, figura encarregada de donar m

Dies irae, cor

«Recordare Jesu Pie»

El 1961 Benjamin Britten va rebre l’encàrrec d’escriure una peça amb motiu de la nova consagració de la catedral de Coventry, una de les joies de l’arquitectura gòtica anglesa –la construcció original és del segle XIV–, que havia estat destruïda pels bombarders alemanys durant els atacs aeris de

El War Requiem no és una òpera, i per tant no té un argument, ni demana cap mena de producció escènica per poder-lo interpretar de la manera correcta.

Òpera, poder i política. Aquesta és una trinitat indestriable perquè, de totes les formes musicals, l’òpera ha estat i és la que millor explica els canvis polítics i socials.

No és una òpera d’àries, ni tan sols és cantabile en un sentit habitual, per bé que transmet tensió i força a mesura que s’hi alternen els diàlegs bruscos, amb pujades i baixades de les frases a l’estil expressionista, per acompanyar la violència de l’orquestra que dirigirà Josep Pons

Lessons in Love and Violence està basada en fonts medievals per explicar la relació obsessiva entre el rei Eduard II i el seu amant Piers Gaveston.

Lessons in Love and Violence és la segona òpera sortida de la col·laboració entre George Benjamin i Martin Crimp.