Todas las noticias

Nadine Sierra i Javier Camarena, junts a 'Lucia di Lammermoor'

  • La jove soprano estatunidenca Nadine Sierra debuta al Gran Teatre del Liceu al costat del tenor mexicà Javier Camarena en un dels títols més exigents del bel cantoLucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti
  • Giacomo Sagripanti dirigirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu en aquesta exitosa producció de la Bayesrische Staatsoper signada per l’actriu i directora polonesa Barbara Wysocka
  • Lucia di Lammermoor, la tragèdia en clau romàntica d’una noia empesa a un matrimoni de conveniència que embogeix, s’ha traslladat als Estats Units dels anys 50 per oferir una lectura de caire reivindicatiu i crepuscular
  • Completen el repartiment les veus d’Alfredo Daza (Lord Enrico Asthon), Emmanuel Faraldo (Lord Arturo Buklaw), Mirko Palazzi (Raimondo Bidebent), Anna Gomà (Alisa) i Moisés Marín (Normanno)
  • El Liceu habilita una funció LiceUnder35 el dia 27 de juliol a les 19h amb un nou repartiment format íntegrament per joves cantants que debuten en el rol: la catalana Serena Saénz com a Lucia, el colombià César Cortés com a Edgardo i el català Carles Pachón com a Enrico
  • Aquesta sessió és exclusiva per a menors de 35 anys i les entrades, a la venda a partir del dia 13 de juliol, tenen un preu únic de 15€
  • Lucia di Lammermoor té el suport de la Fundación Banco Santander

Javier Camarena i Nadine Sierra.

Barcelona, 9 de juliol de 2021. Un dels títols més brillants del repertori belcantisticLucia di Lammermoor, torna al Gran Teatre del Liceu amb sis funcions, del 16 al 28 de juliol, gairebé sis anys després de la darrera representació, el 29 de desembre del 2015. Es tracta d’una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor, de Walter Scott, inspirada al seu torn en una llegenda medieval. L’obra, ambientada a Escòcia a mitjans del segle XIX, narra la història d’una noia que embogeix quan la seva família la reclou en un pou com a càstig per haver rebutjat un matrimoni de conveniència. L’òpera es va estrenar a Nàpols el 26 de setembre de 1835. A Barcelona es va poder veure per primer cop al Teatre de la Santa Creu, el 22 de setembre de 1838, i al Gran Teatre del Liceu el 15 de setembre de 1849. En aquesta ocasió s’ha programat una exitosa producció de la Bayerische Staatsoper de Munic, estrenada el 26 de gener del 2015. Està signada per l’actriu i directora de teatre i òpera polonesa Barbara Wysocka, que imprimeix un to altament reivindicatiu i alhora crepuscular a l’obra, tot traslladant l’acció a finals dels anys 50 del segle XX.

Per a aquesta producció es comptarà amb un tàndem de luxe: Un dels tenors més estimats del públic liceístic, el mexicà Javier Camarena, encarnarà el paper de Sir Edgardo Di Ravenswood, al costat de la jove soprano de Florida Nadine Sierra, que debuta al Gran Teatre del Liceu, i ho fa en el virtuós paper de Lucia. Alfredo Daza interpretarà el rol de Lord Enrico Asthon, Emmanuel Faraldo cantarà el rol de Lord Arturo Buklaw, Anna Gomà serà Alisa, Mirko Palazzi, Raimondo Bidebent, i Moisés Marín, Normanno.

Part de l'equip artístic de 'Lucia di Lammermoor'.

Nadine Sierra, de 33 anys, està considerada una de les veus més efervescents del panorama líric actual. La soprano estatunidenca, que va guanyar el Concurs Caballé el 2013, afrontarà un paper summament exigent a nivell vocal, però també interpretatiu, atesa la complexitat psicològica del personatge, que s’enfonsa en la bogeria. Sierra tindrà com a partenaire el solvent Javier Camarena, que promet un Edgardo sense fissures, atès que aquest rol requereix un rang tonal més ample que d’altres del bel canto, i que el tenor mexicà abordarà amb l’aval d’una brillant carrera.

El prestigiós mestre Giacomo Sagripanti es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu que compta amb l’harmònica de vidre que va exigir Donizetti per acompanyar la corprenedora ària de la bogeria del tercer acte. Lucia di Lammermoor, considerada un dels cims del belcantisme, inclou àries d’una gran bellesa com ara Regnava nel silenzio (Acte I), en què Lucia relata la seva visió del fantasma d'una noia assassinada temps enrere en aquelles mateixes terres i que, malgrat el to ombrívol de la temàtica, és una de les àries més refinades del repertori soprano de Donizetti, o Il dulce suono (Acte III), també de Lucia, la més famosa de totes les àries de la bogeria del segle XIX d’una complexitat diabòlica. Pel que fa al tenor, destaca Fra poco a me ricovero, d’Edgardo (Acte III), que comporta dificultats tècniques que només estan a l'abast dels més grans.

Sobre la producció

Empesa per una visió reivindicativa que subratlla el caràcter rebel de la protagonista d’aquesta obra, la directora d’escena Barbara Wysocka ha traslladat la trama als darrers anys de la dècada dels cinquanta —just abans de l’ascensió de Kennedy a la presidència dels Estats Units—, perquè considera que va ser l’últim moment en què, a Occident, una dona podia veure’s supeditada a les prioritats familiars i encara es negociaven matrimonis de conveniència. Als anys seixanta, en canvi, els moviments contraculturals, la segona onada feminista i l’alliberament sexual  van suposar un abans i un després en la visió de la dona i van permetre que la següent generació s’alliberés del jou del vell ordre familiar.

Títol romàntic per excel·lència, Lucia di Lammermoor habitualment s’embolcalla en un món en ruïnes ombrívol i gairebé fantasmagòric. Aquest esperit crepuscular es manté en aquesta producció que presenta la mansió dels Ashton com una casa noble, però lúgubre i degradada. En aquest context poc acollidor, dos joves, Edgardo i Lucia, es neguen a sotmetre’s a una família tirànica que no entén els seus sentiments ni respecta el seu dret a casar-se per amor. Com en la millor literatura gòtica, la tragèdia ja s’anuncia d’entrada, quan Lucia veu el fantasma d’una nena assassinada temps enrere en aquells mateixos rodals. Aquest esperit l’obsessiona com un mal presagi. La tensió esclata quan la noia es veu empesa a signar a contracor el contracte matrimonial que la compromet a desposar-se amb Lord Arturo Bucklaw, gest que Edgardo entoma com una punyalada. La nit de noces, Lucia, desesperada, assassina el seu espòs, abans de caure definitivament en la bogeria.

La directora ha seguit referents cinematogràfics clàssics com ara Rebeldes sin causa o Bonnie & Clyde, dos films que s’emmaren de l’estètica de l’època en què transcorre aquesta Lucia di Lammermoor, sense oblidar que també vehiculen unes històries d’amor impossibles amb un clar missatge final: lluitar per la llibertat de vegades és inevitable, encara que el preu a pagar sigui el més alt. Als ulls de Wysocka, que amb la seva lectura apropa el títol de Donizetti a la sensibilitat actual, Lucia ve a ser una mena de Marilyn Monroe apocalíptica mentre que Edgardo, un alter ego de James Dean desorientat que condueix un descapotable i vesteix de cuir negre. Lucia, arrossegada a seguir els passos del seu estimat, embogeix davant la càrrega d’haver d’enfrontar-se a tota una societat opressiva, i tots dos pereixen després d’un intent frustrat per escapar. En aquest sentit, la jove protagonista apareix aquí com una rebel aquest cop amb causa, una dona forta que lluita per defensar el seu dret a ser feliç, però que es veu inevitablement superada pels esdeveniments. Tanmateix, el seu gest no és inútil, perquè obre les portes a noves generacions que faran un pas més enllà en el camí de l’alliberament femení. Així, al mateix temps que la directora polonesa  respecta el llibret, també aprofundeix en la ment dels personatges, tot treballant a consciència l’aspecte actoral de l’obra. Des d’aquesta perspectiva, Wysocka reactualitza una història que avui en dia encara ens interpel·la pels interrogants morals que planteja.

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de: