Imagen
Manon

Acte III. Manon

«Je marche sur tous les chemins»

Manon apareix del braç del Senyor de Brétigny en un passeig de París, a la vora del riu Sena, i desperta l’admiració de tota l’alta societat que s’hi ha congregat. Ha triomfat finalment, convertida en la cortesana més demandada de la ciutat, i aquest és el seu moment d’exhibició més gloriosa. Després d’una introducció, Manon canta la seva ària de coloratura més complicada de l’òpera, una breu peça d’aguts diabòlics a tota velocitat que exigeix una enorme agilitat per part de la soprano, i que és una veritable prova de foc per a tota diva que vulgui dominar el repertori líric.

Acte III. Des Grieux

«Ah! Fuyez, douce image à mon âme trop chère»

Després que Manon hagi decidit abandonar-lo, Des Grieux entra en un convent per completar la seva educació eclesiàstica i ordenar-se sacerdot. No obstant això, ha d’afrontar una última temptació: el record de la seva estimada continua viu, i no pot deixar de pensar-hi. En la seva ària, Des Grieux s’obliga a oblidar, però la línia dolça de la melodia demostra que Manon continua despertant-li sentiments d’afecte. A poc a poc, mentre completa la peça i el tenor resol els aguts més dificultosos, veiem que no hi ha res a fer: si Manon l’hi demana, ell tornarà amb ella.

Acte V. Manon, Des Grieux

«Ah des Grieux ! Ô Manon»

Abans de pujar al vaixell en el qual serà deportada a Louisiana, Manon reposa en una cel·la. Des Grieux aconsegueix trobar-la i li promet l’alliberament, però ella està malalta i sent propera la mort. En un duet apassionat i tràgic que s’estén durant els últims minuts de l’òpera, la parella renova el seu amor, es perdona els seus errors del passat i es lamenta de la seva mala sort final, perquè ja no hi ha un futur en el qual confiar ni una bona vida per la qual lluitar. En la seva última frase, Manon dona per finalitzada la seva història —i la seva vida—, i finalment exhala l’últim sospir en braços de Des Grieux.