L'aclamada producció del director d'escena Olivier Py

“Predicadors que voleu fer-me tornar a la virtut, digueu-me que és indispensablement necessària, però no m’amagueu pas que també és severa i penosa.”
A.-F. Prévost, L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut (1732) (primera part)

El 1731, quan l’abbé Antoine-François Prévost va escriure L’histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut, poc s’imaginava que serviria d’inspiració per a la creació d’una sèrie de peces líriques de compositors com Auber, Massenet o Puccini. En la seva partitura, Jules Massenet ens presenta el retrat d’una època: la Regència francesa, que va veure el crepuscle d’un món envellit i incapaç d’adaptar-se, i l’aparent naixement d’una nova societat amb abundants promeses de llibertat. Manon és un personatge complex a mig camí entre aquests dos mons: escapant del convent per abraçar els camins del desig i la transgressió, acaba llançant-se al buit en una relació d’amor apassionada, però també autodestructiva amb Des Grieux. Un preciós parèntesi que només s’obre breument per tancar-se dolorosament.

El director Olivier Py, en al seva aclamada producció per al Grand Théâtre de Genève, es deslliura dels paranys històrics dels anys llibertins del segle XVIII, per associar-la a unes imatges memorables de bordells sòrdids portats a la vulgaritat més ordinària. Amb una imatge impossible d’esborrar: un Des Grieux trobant Manon esgotada que s’engalana de joies impotents a l’hora de tornar a la felicitat i donar sentit a una vida.

A partir d’una novel·la moralitzadora, Massenet estrena a l’Opéra-Comique l’any 1884, una obra amb una música seductora i espontània que acabarà per commoure l’espectador, tot fent perdonar l’amoralitat dels protagonistes en el seu camí tortuós. Manon, que aspira per damunt de tot al luxe i a la comoditat, es conduirà a la traïció i a la prostitució. La seva deportació a Louisiana i posterior mort en els braços de l’impotent i penedit Des Grieux és alliçonadora. Des d’una visió misògina, per la seva força i la seva manera d’encarnar el mal i la perdició, ha esdevingut un mite literari a l’alçada d’una sèrie de dones com Cleòpatra, Eva, Salomé, Carmen o Lulú.

Amb el suport de

Manon
Opéra comique en cinc actes
Llibret d'Henri Meilhac i Philippe Gille
Estrena absoluta: 19/1/1884 a l’Opéra-Comique de París
Estrena a Barcelona: 29/12/1894, al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 9/7/2007
Total de representacions al Liceu: 145

Canvis repartiment

• El tenor Michael Fabiano interpreta el rol del cavaller Des Grieux substituint a Javier Camarena, qui finalment no debutarà aquest títol aquesta temporada.
• En la funció del diumenge 23 d'abril la soprano Nadine Sierra interpreta el rol de Manon substituint a Amina Edris, qui és baixa a causa d'una faringitis.
• En la funció de dilluns 24 d'abril, la soprano Amina Edris interpreta el rol de Manon substituint a Nadine Sierra.
• A causa del sobreesforç realitzat en les darreres dues setmanes, el mestre Minkowski requereix de repòs absolut de la seva lesió al braç. La funció del 3 de maig de Manon la dirigirà el mestre Romain Dumas, director assistent del mestre en aquesta producció.

En record de Victoria de los Ángeles

Aquest any 2023 és el centenari del naixement d’una de les veus més estimades del Liceu, la soprano Victoria de los Ángeles. Volem commemorar l’efemèride dedicant les funcions de Manon de Massenet a la seva memòria. Victoria de los Ángeles va cantar el rol de Manon en quatre temporades diferents, el qual va ser el que va interpretar més vegades a l’escenari del Liceu i el seu darrer personatge escenificat durant les funcions del gener del 1967, que van sumar un total de 12 representacions memorables.