News

El Liceu commemora el centenari d'Alicia de Larrocha

Amb motiu de la commemoració dels 100 anys del naixement de la virtuosa pianista, el Liceu celebra un emotiu concert dirigit per Josep Pons.

Image
Víctor Garcia de Gomar, Alicia Torra de Larrocha i Josep Pons.
Víctor Garcia de Gomar, Alicia Torra de Larroca i Josep Pons.
  • El pròxim 15 d’octubre, amb motiu de la commemoració dels 100 anys del naixement d’Alicia de Larrocha, el Gran Teatre del Liceu ret homenatge a la virtuosa pianista amb un emotiu concert. El mestre Josep Pons, dirigint l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i el pianista Javier Perianes, seran els encarregats de fer brillar dos titans beethovenians: Concert per a piano Núm. 5 Op.73 en Mi bemoll major "Emperador" i Simfonia Núm. 7, Op. 92 en La major.  

  • Considerada com una de les personalitats més rellevants de la cultura del nostre país, Alicia de Larrocha destaca per ser una de les pianistes més brillants del segle XX i una autèntica llegenda d’aquest instrument arreu del món.
  • Amb un talent prodigiós des de jove, Larrocha va iniciar els seus estudis de piano amb la seva mare. Ja als sis anys, va oferir el seu primer recital públic, demostrant habilitat tècnica i sensibilitat artística que la portarien a convertir-se en una de les pianistes més respectades de la seva generació.
  • Al llarg de la seva carrera, Larrocha va rebre nombrosos premis i reconeixements, incloent-hi el Premio Nacional de Música i diversos premis Grammy. El seu llegat perdura a través de les seves moltes gravacions, apreciades pel seu virtuosisme i profunditat interpretativa.
Alicia de Larrocha al Liceu l'any 2002. (© A. Bofill)
Alicia de Larrocha al Liceu l'any 2002. (© A. Bofill)

Barcelona, 9 d’octubre de 2023. Amb set actuacions al Gran Teatre del Liceu (des del 1939 fins al 2009), Alicia de Larrocha està considerada com una de les personalitats més rellevants de la cultura del nostre país. Destacada per ser una de les pianistes més brillants del segle XX i una autèntica llegenda d’aquest instrument arreu del món, el llegat de Larrocha perdura a través de les seves moltes gravacions, apreciades pel seu virtuosisme i profunditat interpretativa.

Sota el guiatge de Josep Pons, amb qui va treballar, el Gran Teatre del Liceu vol unir-se a totes les institucions musicals i culturals que enguany celebren el centenari del seu naixement.  

Pianista precoç que va iniciar els estudis als tres anys i oferia el seu primer concert als sis, va destacar per la sublim interpretació de Falla, Granados, Mompou o Albéniz, entre d’altres. Col·laboradora habitual de mítics directors, com ara Dutoit, Previn, Davis, Solti, Mehta, Chailly, Abbado, Argenta o Jochum, De Larrocha va fascinar pel seu domini absolut del piano. 

El pròxim 15 d’octubre, amb motiu de la commemoració dels 100 anys del naixement d’Alicia de Larrocha, el Gran Teatre del Liceu ret homenatge a la virtuosa pianista amb un emotiu concert. El mestre Josep Pons, dirigint l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i el pianista Javier Perianes, seran els encarregats de fer brillar dos titans beethovenians: Concert per a piano Núm. 5 Op.73 en Mi bemoll major "Emperador" i Simfonia Núm. 7, Op. 92 en La major. 

Concert per a piano Núm. 5 Op.73 en Mi bemoll major, obra completada el 1809, representa una de les darreres expressions del període conegut com a classicisme i és alhora un pont cap al romanticisme emergent.

Image
Alicia Torra de Larrocha i Víctor Garcia de Gomar.
Alicia Torra de Larrocha i Víctor Garcia de Gomar.

El sobrenom "Emperador" deriva de la seva associació amb l'ocupació francesa de Viena durant la guerra napoleònica. L'obra es distingeix per la seva grandiositat i magnificència, reflectint l'esperit èpic de l'època.

El primer moviment, amb el seu poderós tema inicial interpretat pel piano, estableix un to majestuós que perdura tota la peça. El segon moviment ofereix un contrast apassionat amb la seva melodia lírica, melancòlica i emotiva. La cadència del piano al començament d'aquest moviment és particularment destacada per la seva intensitat i expressivitat. El tercer moviment, un ràpid rondó, exhibeix virtuosisme i vitalitat, amb el piano liderant un diàleg enèrgic amb l'orquestra.

Completa el programa la Setena de Beethoven: partitura predilecta del gran públic (sempre més atent a les simfonies imparells/senars), ens transmet un sentiment d’espontaneïtat. El mateix compositor de Bonn va referir-s’hi com “una de les meves millors obres”; mentre que Richard Wagner, pels alegres ritmes, l’anomenava l’apoteosi de la dansa.