Ivan Alexandre proposa una producció que un públic del segle XVIII podria percebre familiar, però en la qual emergeixen elements d’avantguarda inesperats i còmics.

Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte. Tres òperes que sorgeixen d’una voluntat i un impuls creatiu per al qual avui tenim un qualificatiu que llavors no existia: postmodern.

Entre el 1786 i el 1790 Da Ponte va compondre tres llibrets per al jove Mozart, aleshores un compositor en ascens a Viena, tres obres d’argument independent, però unides pel mateix tema: l’erotisme com a cruel camp de batalla entre la fidelitat i la luxúria.

Un cicle de les tres magistrals òperes italianes de Mozart, en versions fidels a l’esperit original.