Víctor Garcia de Gomar 

Víctor Garcia de Gomar (Barcelona, 1975) és el director artístic del Gran Teatre del Liceu, càrrec que ocupa des del setembre de 2019 conforme a l’acord de la Comissió Executiva del Teatre del 14 de gener de 2019.

Imagen
Víctor Garcia de Gomar (© A. Bofill)
Víctor Garcia de Gomar (© A. Bofill)

Fascinat per la veu humana com a instrument, va cloure els seus estudis superiors de cant (baríton) i piano al Conservatori Superior del Liceu amb l’obtenció de la Menció d’Honor del Conservatori, i va participar en òperes representades i recitals mentre també assistia a les classes magistrals de Magda Olivero, Joan Pons, Jaume Aragall, Dalton Baldwin i Kamal Khan, entre d’altres. Aquesta atracció envers la veu el va dur a tancar els repartiments per a alguns importants directors d’orquestra, a obrir un nou cicle de Grans Veus al Palau de la Música i a oferir òperes en versió concert en aquest mateix espai. L’han acompanyat artistes de l’envergadura de Sir John Eliot Gardiner, Cecilia Bartoli, Gustavo Dudamel, Juan Diego Flórez, Piotr Beczala, Philip Glass, René Jacobs, Marc Minkowski, John Adams o William Christie, entre molts d’altres.

Conscient que la gestió cultural contemporània exigeix una doble vessant, l’artística i la gestora, en la seva biografia convergeixen la passió per la música i l’òpera, la mirada creativa més propera a la realitat de l’artista i la integració de diverses disciplines amb la perspectiva d’administració d’un pressupost, d’eines de management i de coordinació d’equips, així com la solidesa necessària per a la viabilitat dels projectes culturals. La seva formació s’equilibra amb estudis de dret a la Universitat Pompeu Fabra, un postgrau de direcció i gestió d’institucions, empreses i plataformes culturals a la Universitat Pompeu Fabra (1999-2000), IESE (PDG 2015-2016), Kellogg School of Management (2018) i Harvard Business School (2019), i la sensibilitat més flexible i disruptiva que proveeix la necessària imaginació d’algú que es projecta i vol projectar-se amb la cultura.

Cercador de desafiaments i reptes professionals estimulants, la seva experiència en l’àmbit públic i privat li ha permès compaginar diferents projectes amb una meritòria i reconeguda contribució a la millora de l’entitat: el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Girona, el Festival Nits de Clàssica de Girona, l’Orquestra Barroca de Sevilla, el Servei de Música de la Fundació ”la Caixa”, col·laboracions setmanals a l’emissora Catalunya Música, docència en diverses universitats catalanes i la publicació d’un llibre sobre els enregistraments preferits dels músics. Tots ells, uns projectes integrats de manera natural que s’han compassat i fos amb la seva passió.

És precisament en aquest punt, la passió, on es troben les seves principals aptituds, habilitats i coneixements. La voluntat de participar d’una nova narrativa, d’un projecte que faci de l’òpera la forma més rica i bella d’entendre el món. L’ampliació del territori artístic amb la integració d’altres disciplines, la innovació, la complicitat amb alguns dels noms més rellevants del panorama internacional i la ferma determinació de mantenir l’espurna que ha fet del Liceu una de les nostres cases més estimades.

A Barcelona i al món. Amb la mediterraneïtat latent i amb el compromís amb el nostre temps i el nostre públic. Una història d’amor com la que va tenir ocasió de viure assistint per primer cop el Gran Teatre del Liceu en el 200è aniversari de l’estrena del Così fan tutte. Una primera petjada, les passes de la qual l’han dut a escriure el següent capítol d’aquest camí meravellós.