Pablo Assante va néixer a Quilmes l’any 1975. Va començar els estudis de piano als 8 anys a l’Escola de Belles Arts de la seva ciutat natal i després els va continuar al Conservatori Nacional de Buenos Aires.

El 1997 va obtenir la Llicenciatura en Música, en les especialitats en Direcció Orquestral i en Direcció Coral, a la Universitat Catòlica Argentina i va prosseguir l’estudi de les dues especialitats al Mozarteum de Salzburg (càtedra Denis Russell / Jorge Rotter i Karl Kamper).

Des del 2001, ha treballat com a mestre preparador, com a director d’orquestra i, principalment, com a director del cor en les temporades de diversos teatres lírics, com els de Chemnitz, Frankfurt, Saarbrücken, Dresden (Semperoper) i el Teatro Carlo Felice de Gènova. Com a director d’orquestra, ha dirigit ballet, òpera (entre altres títols, Cavalleria Rusticana, I Pagliacci, Don Giovanni, La vídua alegre), concerts simfònics i simfonicocorals (com els rèquiems de Mozart i Verdi, i la simfonia Lobgesang, de Mendelssohn), amb orquestres com la Robert Schumann Philharmonie, la Saarländisches Staatsorchester, l’Orquestra Simfònica Nacional Argentina i l’orquestra del Teatro Carlo Felice de Gènova. Les seves col·laboracions com a director del cor també inclouen el cor Voci Bianche di Roma per al Teatro dell’Opera i l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma; el cor de la Ràdio de Leipzig; el cor de la Simfònica de Bamberg; el cor de l’Òpera de Zuric; el Festival de Pasqua de Salzburg, amb els cors de la Semperoper de Dresden i de l’Òpera de Munic (Parsifal, DVD Deutsche Grammophon), i, més recentment, amb els teatres d’òpera de Xi’an, Pequín, Xangai i Staatsoper München.

A més d’un repertori operístic ben ampli que comprèn els títols principals de Wagner, Verdi i Puccini, ha col·laborat com a director de cor en simfonicocorals —com la Missa Solemnis, de Beethoven (DVD Unitel); el War Requiem, de Britten; l’Ein Deutsches Requiem, de Brahms; els oratoris Das Liebesmahl der Apostel, de Wagner; The dream of Gerontius, d’Elgar, i les simfonies de Mahler 2, 3 i 8— i amb directors com Kurt Masur, Georges Prêtre, Colin Davis, Christian Thielemann, Fabio Luisi i Kirill Petrenko