Totes les noticies

'Il trovatore' torna al Liceu amb una producció d'Àlex Ollé

  • Després de Pelléas et Mélisande de Debussy i de Norma de Bellini, el director d’escena en residència del Liceu, Àlex Ollé, convida el públic a submergir-se en l’univers verdià amb Il trovatore, obra mestra del gènere que puja a l’escenari de la Rambla amb dos repartiments de luxe i en una producció que denuncia els horrors de la guerra concebuda per a la Dutch National Opera d’Amsterdam (2014) i per a l’Opéra National de Paris (2016)
  • Riccardo Frizza, tot un expert en el repertori italià, torna al podi liceista per liderar musicalment les deu funcions previstes entre el 27 d’octubre i el 8 de novembre comptant amb grans intèrprets internacionals com ara Saioa Hernández, Vittorio Grigolo, Ksenia Dudnikova i Juan Jesús Rodríguez, que s’alternaran amb Hibla Gerzmava, Yonghoon Lee, Judit Kutasi i Àngel Òdena
  • En aquesta proposta teatral, Àlex Ollé porta l’acció des de l’Espanya medieval a l’horror de la Primera Guerra Mundial, amb una espectacular escenografia d’Alfons Flores on l’espai escènic és un laberint de trinxeres, fosc i aclaparador
  • El dimecres 26 s’oferirà una funció exclusiva per a públic menor de 35 anys dins del nou programa Vibe35 amb un aftershow en col·laboració amb el Festival Sónar de música electrònica amb la DJ TNTC, del col·lectiu Jokkoo
  • El dissabte 5 de novembre es podrà veure per la plataforma digital del Liceu el directe de la funció d’Il trovatore, el primer títol de l’abonament digital de Liceu+LIVE
  • Il trovatore és una de les òperes preferides del públic d’arreu i forma part de la trilogia popular del gran Giuseppe Verdi, juntament amb Rigoletto i La traviata. Estrenada el 1853 al Teatro Apollo de Roma, arribà al Liceu només tres anys més tard per a convertir-se en una de les preferides dels liceistes i ja suma 286 representacions al Gran Teatre. Es va sentir per últim cop al Liceu l’octubre del 2020, amb el Cor i la Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigits, en versió de concert, per Gustavo Dudamel. 

Barcelona, 19 d’octubre del 2022. Hi ha òperes que s’han fet un lloc indeleble al cor del públic, i Il trovatore (1853) de Giuseppe Verdi (1813-1901) és una d’elles. Bon exemple del romanticisme musical, i malgrat el seu llibret confús i fosc, la partitura verdiana aconsegueix el miracle tot transformant una trama impossible en una obra mestra del melodramma italià. Després de les audicions ofertes en versió de concert a l’octubre del 2020 ara torna al Gran Teatre del Liceu en una demolidora posada en escena del artista resident del coliseu líric barceloní, Àlex Ollé, i dirigida musicalment per tot un expert en el repertori, el mestre Riccardo Frizza. Amb dos repartiments excepcionals, Il trovatore es podrà veure en deu funcions del 27 d’octubre al 8 de novembre ambientada en desoladors paisatges de la Primera Guerra Mundial, amb un escenari liceista ple de trinxeres.

Il trovatore no és tan sols una més de les òperes de la trilogia popular de Verdi, que integra conjuntament amb Rigoletto (1851) i La traviata (1853), sinó, també, una de les creacions verdianes més exigents des del punt de vista musical i teatral, i per això ha de comptar amb autèntics especialistes. Per aquest retorn, el Liceu ha fitxat alguns dels màxims representants de l’estil, com és l’aclamada soprano madrilenya Saioa Hernández, considerada com una de les cantants verdianes més fascinants de l’actualitat; el reconegut tenor italià Vittorio Grigolo, que ha triat el Liceu per a debutar el rol titular després d’incorporar al seu repertori personatges com ara Don José o Cavaradossi; la mezzosoprano russa Ksenia Dudnikova, de fulgurant carrera internacional gràcies a una veu de profunds accents; i l’espanyol Juan Jesús Rodríguez, posseïdor d’una de les veus de baríton més atractives i boniques del panorama actual. La producció d’Il trovatore al Liceu, a més, inclou una funció exclusiva per a menors de 35 anys dins del nou programa Vibe35 que promet un aftershow amb la col·laboració del Festival Sónar de música electrònica amb la DJ TNTC, del col·lectiu Jokkoo.

L’òpera, estructurada en quatre actes –Verdi els hi assigna els títols El dol, La gitana, El fill de la gitana i El càstig– sobre un llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare, es basa en l’obra de teatre homònima de l’espanyol Antonio García Gutiérrez de trama impossible, amb amor, odi, errors fatals d’intercanvi de fills i venjances, tot allò sobre una música excepcional que l’ha transformada en una de les favorites del públic i que el Cor i la Simfònica del Gran Teatre del Liceu coneixen molt bé al haver-la interpretada en més de 280 ocasions, l’última l’octubre del 2020 amb Gustavo Dudamel al podi liceista.

El secret de l’èxit d’una òpera com aquesta rau en la màgia que desprenen els quatre personatges gràcies a la partitura. Leonora està concebuda per a una soprano dramàtica amb domini de la coloratura, que ha de poder assumir àries lleugeres i florides en contrast amb escenes de gran dramatisme. El personatge de la gitana Azucena és un dels més fascinants del repertori verdià per la seva corda, també amb grans exigències tant al terreny dramàtic com de l’ornamentació pròpia d’aquest període del compositor italià, només equiparable en dificultat i profunditat amb l’Amneris d’Aida.

Pel que fa a Manrico, el trobador que enamora a Leonora, fill adoptiu –per error– de la gitana, és un punt i apart a la trajectòria de qualsevol tenor líric: ha de tenir un do de pit solar i potent per tal de brillar en la famosa ària «Di quella pira», però també una gran força dramàtica per assumir els duos i les grans escenes de conjunt pròpies del personatge. Per últim, el paper del Conte di Luna, germà secret de Manrico i a càrrec del baríton, exigeix un cant noble que pugui mantenir una línia de cant impol·luta, amb caràcter i expressivitat. A tot això s’uneix una partitura plena de melodies molt conegudes y de grans moments per la massa coral, que també posseeix escenes de gran exigència, ja sigui al campament dels gitanos o a les portes del convent, ambdós al segon acte, així com al Miserere del acte quart. Una gran ocasió per a gaudir el Cor del Liceu que dirigeix el mestre Pablo Assante.

La producció

La visió que Àlex Ollé proposa d’aquesta òpera va en completa consonància amb el seu esperit primigeni. L’obra ambientada originalment al segle XV, a l’Aragó i a la Biscaia medievals al bell mig d’un conflicte bèl·lic, es trasllada a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial en una proposta asfixiant, fosca, reflex fidel de la crueltat i la insensatesa de la guerra. Això serveix a Ollé per inserir el conflicte entre Manrico i el Conte di Luna que en realitat són germans, però que van ser separats en néixer, un detall fonamental que no es revela fins el final, quan Azucena compleix amb el seu destí i la seva obsessió: venjar la seva mare, cremada sota l’acusació de bruixeria pel pare d’ambdós germans.

Parlem de venjança i també d’un enfrontament entre consanguinis, conflictes que es poden representar metafòricament amb una guerra fratricida com va ser el conflicte bèl·lic que va marcar el començament del segle XX. L’òpera, en tot cas, també parla d’amor, però farcit de raptes i vexacions, ja que tots dos antagonistes, Manrico i el Conte, estan enamorats de la mateixa dona, Leonora. Tot plegat apel·la a la inversemblança de la història, però, en una guerra, assegura el director d’escena, és on això sí que hi pot tenir cabuda, ja que enmig d’una situació extrema com aquesta no hi ha temps per a la reflexió.

La posada en escena compta amb el fonamental disseny d’il·luminació d’Urs Schönebaum que aporta les necessàries atmosferes a aquesta òpera fosca on l’acció succeeix gairebé sempre de nit. Per l’escenografia modular i funcional –un camp de batalla, un cementiri, un laberint de trinxeres– i pels vestuaris de clar accent militaritzat, Ollé torna a col·laborar amb els seus habituals companys de viatge, Alfons Flores i Lluc Castells, els quals, amb la seva creativitat, aporten una enriquidora paleta artística a la plàstica del muntatge.

Moments musicals clau

L’obra està plena de fragments d’una gran bellesa i dramatisme que arriben envoltats de ritmes populars. Al primer acte destaca l’escena de Leonora amb la seva ària di sortita «Tacea la notte placida» en què la protagonista explica a Inés, la seva dama de confiança, els seus sentiments envers un desconegut trobador amb una melodia commovedora i d’extrema dificultat rematada en una cabaletta de gran lleugeresa, «Di tale amor», que contrasta per caràcter amb l’ària. El segon acte s’obre amb el cor «Vedi! Le fosche notturne spoglie», una escena costumista que ha transcendit els límits de l’òpera per instal·lar-se a l’imaginari col·lectiu que descriu la vida al campament gità amb una melodia acompanyada amb el particular i colorista ús d’una enclusa. El cor precedeix a l’ària di sortita de la mezzosoprano, «Stride la vampa», d’extraordinària potència dramàtica, i el final el protagonitzen el duo amb el tenor en què Azucena narra al seu fill adoptiu el drama que pateix i la set de venjança que la corroeix per dins.

El tercer acte està marcat sobretot per un dels moments musicals més esperats de tota l’òpera, la cabaletta de Manrico «Di quella pira, l’orrendo fuoco…» en què crida els seus a alliberar la seva mare que, segons l’informen, ha estat empresonada pel seu rival i condemnada a morir a la foguera. Segons la tradició, l’stretta de la peça acaba coronada per un do de pit que el públic espera i celebra. L’acte final s’obre amb la lúgubre i complexa escena del Miserere que entona Leonora als peus de la torre on tenen empresonat al seu amant, i que li respon des de l’interior. Acompanyada pel cor, tot plegat es transforma en una veritable escena fúnebre i precedeix un espectacular i dramàtic duet entre soprano i baríton, moment en què pacten la llibertat de Manrico a canvi de la virtut d’ella, qui, mentre el Comte està distret, ingereix el verí que a l’escena següent i final acabarà amb la seva vida.

En directe per Liceu+LIVE

En el marc del 175è aniversari, el Gran Teatre del Liceu posa en marxa Liceu+ LIVE, una nova temporada digital que permetrà veure títols de la temporada amb una experiència de visionat excel·lent, ja sigui en directe o amb l’edició Premium (una versió especial editada).

Per a la temporada 22/23 els 5 títols que s’oferiran a Liceu+ LIVE seran: Il trovatore, Il trittico, Tosca, Macbeth i Manon. D’aquesta manera doncs, el primer directe de la temporada per LICEU+LIVE serà el proper 5 de novembre, amb la funció d’Il trovatore.

Liceu+ LIVE compta amb la màxima qualitat d’imatge i àudio: 7 càmeres 4K i so compatible amb Dolby  5.1  que faran del visionat una experiència única.  En la seva versió en directe, la retransmissió comptarà amb un mestre de cerimònies, un xat en viu i l’opció de subtítols en català, castellà, anglès i l’idioma original de l’òpera.

Uns dies després del directe, Liceu+ LIVE posarà a disposició l’edició Premium, disponible durant dues temporades, per ser visualitzada tantes vegades com es vulgui. D’aquesta manera, a Liceu+Live, a partir de la segona temporada, s’hi podran veure i gaudir fins a 10 títols. Aquesta versió incorpora noves funcionalitats com ara la realització/visualització multicàmera, seguiment de la partitura en paral·lel a la representació, comentaris artístics de directors o l’opció de veure l’òpera per acte.

Aquest projecte audiovisual té com a objectius principals l’accessibilitat de l’òpera, tot superant barreres com ara el preu o la territorialitat, la internacionalització de la programació artística i  la complementació de l’experiència operística.

Actualment, la plataforma digital compta amb més de 12.000 registrats, i quasi 2000 persones ja han cregut en el projecte i s’han abonat a LICEU+LIVE.

Acció especial en el marc del Dia Mundial de l’Òpera

En motiu del Dia Mundial de l’Òpera, el proper 25 d’octubre, el Liceu posarà en marxa una acció especial d’entrades per Il trovatore i la següent òpera de la temporada, Il trittico, a meitat de preu. Es podran adquirir 2 entrades com a màxim per persona i l’acció estarà disponible durant tot el dia 25/10.

Les entrades seran per a les funcions de Il trovatore dels dies 28/10, 30/10 i 8/11 (zones 1 a la 4) i per a les funcions de Il trittico dels dies 29/11, 5/12, 9/12 (zones 1 a la 4) del Teatre. Per validar les entrades amb el 50% de descompte cal que seleccioneu les entrades i que hi apliqueu el següent codi: WOD50.