Una metàfora sobre la domesticació de la naturalesa
19 de setembre del 2024
Sala principal
Femenía crearà de manera artificial la il·lusió d’un arc de Sant Martí sobre la sala principal del Gran Teatre del Liceu. Una metàfora sobre la domesticació de la naturalesa: un vell somni de la humanitat.
Inma Femenía ha guanyat un reconeixement pel seu treball, que posa en relació matèria i percepció visual, tot evidenciant la connexió amb l’àmbit digital. Les seves investigacions al voltant de la relació entre l’art i la indústria l’han portat a ser una veu molt singular en el panorama actual. Treballa a partir de les propietats intrínseques dels materials (lluentor, transparència, ductilitat), i la seva relació amb la llum (tant des de la seva manifestació tecnològica a través de les pantalles com a partir del fenomen lumínic natural).
Això la porta a manipular els materials fins a traslladar-los al llindar en què les seves propietats es fusionen amb la intervenció del que és digital. Aquesta experimentació parteix de qüestions com el mode en què la nostra percepció està condicionada per la realitat que ens concerneix, especialment davant la influència de la tecnologia, que porta a centrar-se en recerques que aborden la relació entre el fet material i el fet intangible, tot plantejant experiències perceptives mitjançant instal·lacions o escultures que formulen diferents modes d’aprehensió de la realitat. Cada projecte nou presenta reptes nous que cal superar en relació amb la ubicació, l’entorn, la lluminositat o les vibracions que transmet el lloc mateix.
Inma Femenía
Nascuda a Pego, Alacant (1985), la feina d’Inma Femenía es caracteritza per la relació entre la matèria i la percepció visual, evidenciant la seva connexió amb l’àmbit digital. Estreta els vincles entre el món virtual i el món real, destacant l’interès per l’imaginari que construïm amb les noves tecnologies. Els seus últims projectes a destacar són Arc al Cel, una obra permanent al CaixaForum de València; Aire Magenta, una exposició individual a Max Estrella, Madrid; i Infraleve, una exposició individual al Bombas Gens Centre d’Art de València.
A més, al llarg de la seva trajectòria, ha participat en nombroses exposicions col·lectives tant nacionals com internacionals, destacant «MK2» (Düsseldorf, 2023), «MG16» (Colònia, 2022), «La Capella de l’Antic Asil» (Alcoi, 2021), «The Flat-Massimo Carasi» (Milà, 2019), «Shede Art Centre» (Sichuan, 2018), «IVAM» (València, 2017) i «Praz-Delavallade» (París, 2017).
El 2017 va ser nominada al premi The Paulo Cunha e Silvia Art Prize de Porto i el mateix any va ser guanyadora del premi Senyera d’Arts Visuals al millor artista emergent de València. La feina d’Inma Femenía ha estat adquirida per diferents institucions com la col·lecció INELCOM, la col·lecció DKV, Col·lecció José Luis Soler Vila (Bombas Gens), la Generalitat Valenciana i la Fundació «la Caixa». Viu i treballa a València.