Roberto Scandiuzzi va estudiar cant a la seva ciutat natal de Treviso amb Anna Maria Bicciato. Va debutar el 1982 a la Scala de Milà amb Le nozze di Figaro sota la direcció del mestre Riccardo Muti. La seva projecció internacional va arribar amb el seu debut el 1991 com a Fiesco a Simon Boccanegra al Covent Garden de Londres amb el mestre Sir George Solti. Dotat d’una veu de timbre harmoniós i noble, Scandiuzzi és avui un dels grans talents de l’escena operística. La crítica sovint el compara amb Ezio Pinza i Cesare Siepi, dos dels baixos més importants del segle, la influència dels quals ha estat fonamental.
Al llarg de la seva carrera ha actuat regularment als teatres més prestigiosos del panorama internacional, com el Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà, l’Opéra Bastille de París, el Covent Garden de Londres, la Staatsoper de Viena, l’Òpera de Munic o l’Òpera de San Francisco, col·laborant amb importants orquestres simfòniques com les Filharmòniques de Berlín i Viena, la Royal Philharmonic i la London Philharmonic, les orquestres de Chicago, San Francisco, Filadèlfia, Boston i Los Angeles, l’Orquestra Filharmònica de La Scala, el Maggio Musicale Fiorentino, l’Orquestra de Santa Cecília de Roma, l’Orquestra Nacional de París, l’Orquestra Nacional de França, l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa o la Filharmònica de Munic, sota la direcció de mestres com Claudio Abbado, Colin Davis, Valery Gergiev, Jesús López Cobos, Christoph Eschenbach, James Levine, Fabio Luisi, Lorin Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti, Seiji Ozawa, Georges Prêtre, Wolfgang Sawallisch, Giuseppe Sinopoli o Marcello Viotti.
El seu ampli repertori abasta des dels rols de baix verdià fins al repertori francès i contemporani, des d’Œdipus Rex de Stravinsky fins al Stabat Mater de Dvořák, incloent diversos estrenes mundials.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1986/87 amb Lucia di Lammermoor i hi ha tornat amb Don Carlo (1999/2000), Aida (2000/01 i 2002/03), Norma (2002/03) i Macbeth (2003/04).