Les òperes de Puccini constitueixen un ritu que ha d’acomplir inevitablement qualsevol cantant: tenor, soprano, mezzosoprano o baríton, tard o d’hora han d’afrontar algun dels seus personatges principals i estar a l’altura de l’exigència que comporten. Tot i que siguin ben coneguts, rols com els de Rodolfo, Mimì o Musetta exigeixen dedicació, una tècnica depurada i la maduració com a intèrpret que permet el pas del temps. Paradoxalment, amb La bohème el que passa és que molts cantants debuten professionalment encarnant-ne un dels personatges, però tots confessen que gràcies a la insistència i l’estudi han arribat a emocionar damunt l’escenari. Encara més: els dos tenors que faran de Rodolfo en aquesta producció van rebre els primers aplaudiments amb aquest paper el 2008; avui, tretze anys després, tant el brasiler Atalla Ayan com l’italià Giorgio Berrugi –assenyalat per Plácido Domingo com una futura estrella– són especialistes consumats en el rol, tota una assegurança de vida. Tot el repartiment d’aquest títol al Liceu, de fet, comparteix l’experiència dels anys afegida al moment de maduresa personal: la soprano romanesa Anita Hartig (Mimì) és una de les veus més cotitzades del moment, i de Maria Teresa Leva vam saber que duu Puccini a les venes quan debutà al teatre en substitució d’Ainhoa Arteta en una funció de Madama Butterfly. Un alt nivell compartit amb un esplet de veus boniques i ben entrenades –des del baríton Roberto de Candia (Marcello) a les dues Musetta, la moldava Valentina Nafornita i la russa Katerina Tretyakova– que a més a més tindran un suport molt valuós: la direcció musical de Giampaolo Bisanti, un altre especialista consumat en Puccini.
