En escena

En escena 'Manon'

Les sopranos Nadine Sierra i Amina Edris encarnaran la protagonista, una jove amb somnis de vida luxosa que acabarà derrotada per la seva ambició i el seu desig de llibertat.

Manon és una òpera fonamentalment lírica, escrita expressament per a veus que puguin transmetre de manera convincent la fragilitat, la tendresa i les incerteses de la parella protagonista. És per això que necessita intèrprets amb experiència i agilitat, que encara tinguin la frescor de la joventut, però alhora tinguin l’ofici per superar les enormes dificultats que va plantejar Massenet amb una composició tan sembrada d’obstacles. En aquest aspecte, el paper de Manon és especialment delicat, ja que ha de cobrir tot el registre que va de la felicitat exultant al patetisme del moment previ a la seva mort. En les funcions previstes, tindrem dues Manon excepcionals, les sopranos Nadine Sierra i Amina Edris. Sierra és una de les principals estrelles líriques del moment, una intèrpret amb facilitat per la coloratura i per expressar la màxima fragilitat, unes característiques que comparteix amb Edris, soprano també nord-americana —tot i que nascuda a Egipte— que ha començat a cridar l’atenció en les últimes temporades per la seva valentia i per uns recursos vocals espectaculars.

El paper de Des Grieux el cantaran Michael Fabiano i Pene Pati, dos tenors amb una trajectòria sòlida i acostumats a cantar aquest tipus de papers que requereixen entrega i moments de força. Els papers de registre greu els cantaran els barítons Alexandre Duhamel i Jarrett Ott, en el rol de Lescaut —el cosí de Manon—, mentre que el comte Des Grieux, el pare del jove cavaller protagonista, se’l repartiran els també barítons Laurent Naouri i Jean-Vincent Blot. Els papers secundaris, però no per això menys importants, de Guillot de Morfontaine i el Senyor de Brétigny recauran en Albert Casals i Tomeu Bibiloni en totes les funcions, mentre que les actrius Pousette, Javotte i Rosette seran per a Inés Ballesteros, Anna Tobella i Anaïs Masllorens.

La direcció musical anirà a càrrec del mestre francès Marc Minkowski, cada cop més estretament vinculat al Gran Teatre del Liceu —va dirigir la trilogia Mozart-Da Ponte la passada temporada, i la versió concert d’Alcina l’actual—, i que en aquesta ocasió se sortirà del seu registre, molt més conegut, com a especialista en música dels segles XVII i XVIII. Això no ha de sorprendre: Manon és una òpera de l’últim període romàntic, però molts dels seus passatges lírics estan escrits a la recerca de la lluentor i de l’elevació espectacular que solen trobar-se, sobretot, en les grans àries barroques. Un equip, en definitiva, format al més alt nivell per treure tota l’esplendor a una de les grans joies de l’òpera de la belle époque.