Un dels títols més bells del repertori barroc torna al Gran Teatre del Liceu del 17 al 22 de juny.
- La coreògrafa Blanca Li versiona amb la seva particular mirada transgressora i poètica una de les òperes barroques de cambra més sublims, Dido & Aeneas, de Henry Purcell, una proposta que fon música i dansa en un espectacle orgànic
- Henry Purcell va elevar l’òpera anglesa al cim del refinament amb aquesta obra que narra la història d'amor desgraciat entre la reina de Cartago, Dido, i el rei de Troia, Aeneas, basada en Dido, reina de Cartago, de Christopher Marlowe.
- William Christie, pare del moviment historicista i especialista de la música del Barroc europeu, conduirà el cor i l'orquestra Les Arts Florissants per oferir un espectacle d'una gran bellesa plàstica
- És la segona vegada que es podrà veure Dido & Aeneas al Gran Teatre del Liceu des de la seva estrena el 14 de gener del 1956, quan se'n van oferir tres funcions.
- Dido & Aeneas és una coproducció del Gran Teatre del Liceu, Teatros del Canal, Théâtre Impérial de Compiègne, Château de Versailles Spectacles i Les Arts Florissants. Amb la col·laboració del Teatro Real.
- Amb el suport de Fundación Repsol.
Barcelona, 15 de juny de 2023. Un dels títols més bells del repertori barroc, Dido & Aeneas, torna al Gran Teatre del Liceu del 17 al 22 de juny amb 5 funcions (el dia 16 de juny s’inclou una funció més exclusiva pel públic Under35). Es tracta d'una nova coproducció del Gran Teatre del Liceu dirigida per Blanca Li. La coreògrafa granadina ofereix la seva particular versió d'aquest títol que altres coreògrafs contemporanis també han revisitat. Feia 76 anys que no es representava al Gran Teatre del Liceu, on es va estrenar el 14 de gener de 1956 quan se'n van fer tres funcions. En aquella ocasió, el mestre Joan Magrinyà, director del Ballet del Gran Teatre del Liceu, va signar les coreografies de les danses. L'estrena absoluta de l'òpera de Henry Purcell es remunta a l'any 1689, a la residència escolar per a nenes de Josias Priest de Chelsea (Londres). Es basa en un llibret del poeta irlandès Nahum Tate (1652-1715), que s'inspira al seu torn en Dido, reina de Cartago, de Christopher Marlowe, escrita a partir del cant IV de l’Eneida de Virgili.
Aquesta òpera en un pròleg i en tres actes d'un hora i escaig de durada compta amb el següent argument: La princesa Dido, reina de Cartago, confessa a la seva confident i germana Belinda que estima Enees, el príncep troià que es troba com a hoste a Cartago. Aeneas, de la seva banda, comparteix l’amor que Dido li manifesta. Ara bé, les nefastes Fúries, envejoses, conspiren per destruir aquest idil·li i, sota l’aparença de Mercuri, s’apareixen a Enees i l'exhorten a abandonar Cartago —i Dido— per tornar a Hespèria i fundar una nova Troia. Així ho fa i els seus navilis lleven àncores. Amb el cor destrossat, Dido no tindrà cap més refugi que la seva pròpia mort. Quan, en un gir argumental, Aeneas decideix tornar i quedar-se al seu costat ja és tard perquè la seva estimada s'ha llevat la vida. Aquesta fatídica història d’amor va ser la base per edificar un autèntic monument de l’òpera barroca. A la seva estrena, però, va passar desapercebuda. De fet, després de l'estrena no es va tornar a interpretar fins al 1700 (cinc anys després de la mort del compositor), quan va ser representada com un afegit a una versió de Mesure for mesure de William Shakespeare, en el Lincoln’s Inn Fields Theatre. Es van fer algunes repeticions fins l'any 1705, però no es va recuperar fins a l’any 1895 per commemorar el bicentenari de la mort de Purcell.
L'òpera compta amb una extraordinària culminació en l’acte III, amb l’immortal lament final de la protagonista, “When I am laid in earth”, també conegut com a “Lament de Dido”. L’heroi ha de marxar, cridat pels déus, per fundar una nova ciutat: Roma. Un cop ha marxat, la reina cau en una profunda desesperació que la porta a immolar-se i morir. Purcell escriu una música amb una emoció colpidora per definir el que les paraules ja no poden explicar, incloent-hi l’emfàtic i commovedor “Remember me”.
Sobre la producció
Blanca Li dirigeix aquesta nova coproducció del Gran Teatre del Liceu, els Teatros del Canal —on es va estrenar el 17 de gener del 2023 i que Blanca Li dirigeix des del 2019—, el Théâtre Impérial de Compiègne, le Château de Versailles Spectacles i Les Arts Florissants, i amb la col·laboració del Teatro Real. Amb una proposta completament coreografiada de Dido & Aeneas, Li situa la dansa i l’òpera a un mateix pla, al temps que respecta l'essència lírica de l'obra. Així, estableix un diàleg entre una música d'un altre temps i les tècniques d’interpretació contemporània. Per començar, la directora respecta la partitura de Purcell interpretada per un conjunt de cantants i instrumentistes especialitzats en música antiga que interactuen tota l'estona amb els ballarins de la Companyia Blanca Li.
Cantants i ballarins comparteixen la narració en una proposta que recupera al capdavall l'esperit originari d'aquest títol barroc, que exigia que els cantants tinguessin aptituds per actuar i ballar, especialment els que es dedicaven al repertori d’influència francesa. El cos, en aquest cas, es considerava un element expressiu fonamental i es treballava a fons la gestualitat. El resultat es una coreografia que es vertebra orgànicament com un tot mòbil i compacte. Els cossos i els gestos dels ballarins, que es desenvolupen en un pla inferior, damunt d'una fina capa d'aigua, reforcen la representació dels afectes interiors dels protagonistes: passió, trencament intern, alegria o tristesa, entre molts d’altres.
Blanca Li afirma que “el llibret d’aquesta òpera, creat pel poeta irlandès Nahum Tate, està despullat pel seu autor de peripècies, amb l’objectiu d’atorgar a la música de Purcell el seu ple poder evocador. Això m’ha permès una gran llibertat a l’hora de crear. M’he centrat a afavorir l’emoció, i destacar per mitjà de la dansa tot allò que el llibret i la música no arriben a explicar”. L’artista visual alemanya Evi Keller signa una escenografia abstracta i simbòlica que es combina amb la il·luminació gràfica de Caty Olive. Genera una atmosfera intimista que gira al voltant dels elements de l'aigua, la llum i la pedra, atès que mostra els personatges com ancorats a terra, talment com si fossin escultures, en una immobilitat que contrasta amb l'evolució dels ballarins al seu voltant.
D’altra banda, William Christie, pare del moviment historicista i autèntic especialista de la música del Barroc europeu, dirigirà al Liceu la seva formació Les Arts Florissants per oferir un espectacle amb una forta càrrega emotiva. Christie i Blanca Li ja havien treballat junts per muntar l'òpera barroca Les Indes Galantes, de Rameau, el 1999. En paraules seves, “si hi ha una obra icònica de Purcell, és Dido & Aeneas. Aquesta miniòpera, que no se sap si està inacabada o no, és sens dubte l’obra més coneguda de tot el seu repertori; la prova és que durant anys s’ha representat en teatres de tot el món, generalment en versions de concert. No conec cap altra música que aconsegueixi crear una atmosfera tan dramàtica i extraordinàriament viva en una durada tan curta. El final, en particular, és una de les àries barroques més famoses; però, sobretot, és universal. Des de l’aspecte purament personal, és una obra que m’acompanya des de fa seixanta anys o més, amb la qual em vaig creuar molt aviat en la meva carrera”. Pel que fa als catants, la soprano nord americana Kate Lindsey serà Didó, mentre que el baríton italià Renato Dolcini donarà vida al rei de Troia, Enees i Ana Vieira Leite, Belinda. Tanquen el cast Maud Gnidzaz, Virginie Thomas, Jacob Lawrence, Michael Loughlin Smith, Bastien Rimondi, Padraic Rowan i Daniel Brant.
