'esdeveniment forma part de les celebracions del 175è aniversari del Teatre i s'emmarca en el programa d'internacionalització de la institució.
- Aquest dissabte 10 de juny a les 20h, l'Opéra national de Paris acull l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, que interpretarà en versió concert El castell de Barbablava de Béla Bartók. L'esdeveniment forma part de les celebracions del 175è aniversari del Teatre i s'emmarca en el programa d'internacionalització de la institució.
- Després del concert de Gustavo Dudamel i la seva orquestra el passat setembre al Liceu, l’agermanament del Teatre amb l’Opéra de Paris i l’intercanvi de les seves orquestres mostra la bona sintonia entre dues de les institucions operístiques referents a Europa.
- Amb una partitura d’alta intensitat dramàtica, l’òpera El castell de Barbablava, de Bela Bartók, concentra en una hora una història d’intrigues amb dos protagonistes interpretats en aquesta ocasió per les excepcionals veus de Sir Bryn Terfel (Barbablava) i per la soprano sueca Iréne Theorin (Judith).
- El concert a París compta amb la col·laboració de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França, l’Institut Ramon Llull, l’Ambaixada d’Espanya a França i té el suport de Sanef i Vueling.
París, 10 de juny de 2023. En el marc dels actes del 175è aniversari del Teatre, l'Opéra national de Paris i el Liceu s’agermanen amb un intercanvi d’orquestres, una mostra de la bona sintonia entre dues de les institucions operístiques referents a Europa. Després de rebre a Barcelona el passat setembre l’Orchestre de l’Opéra national de Paris amb el mestre Gustavo Dudamel (interpretant la Novena simfonia de Mahler), l’Orquestra Simfònica del Liceu ofereix ara l’Opéra de Bastille el Castell de Barbablava de Bartók amb les veus excepcionals d’Iréne Theorin i Sir Bryn Terfel, que debuten en el rol.
Estrenada a l'Òpera de Budapest el 1918, l’òpera El castell de Barbablava surt dels codis del gènere operístic, i amb només dos personatges a l’escenari i una acció minimalista concentra en una hora una partitura de gran intensitat dramàtica i una trama plena d’històries d'intrigues.
“On és l’escena, / fora o dins, / senyores i senyors?”: el pròleg d’El castell de Barbablava ja anticipa un dels seus nuclis. Béla Balázs, autor del llibret i Béla Bartók, compositor, no volien centrar-se tant en explicar fil per randa la història del duc Barbablava i Judith, sinó més aviat posar el focus en els personatges com un viatge a l’interior humà. Judith arriba al castell ombrívol i en penombra del duc, i vol obrir totes les portes perquè hi entri la llum. Reticent, Barbablava li va donant, d’una en una, les claus de cada porta. A les dues primeres, hi troba maquinària de tortura i armes. En contraposició, a les dues següents, joies i flors. La cinquena deixa veure els dominis de Barbablava: un paisatge vibrant que és, al seu torn, un clímax musical que anuncia la decadència de la sisena porta, on hi ha una vall de llàgrimes, i la setena, on es troben les anteriors dones de Barbablava.
Cadascuna d’aquestes portes revelarà informacions sobre la personalitat i el passat d’un Barbablava que no aconsegueix superar velles cicatrius amb un fascinant recorregut d’una partitura d’obra colossal. Bartók signa una obra d’art que és, en definitiva, un autèntic estudi de la soledat, de la manca de comunicació i il·lusió enfront de la realitat. En l’obstinació de Bartók per divulgar i explorar la música hongaresa i eslava, l’obra respecta la dicció de l’hongarès amb un ús gairebé parlat de les veus, i també amb un ús heterodox d’allò que transmet en el terreny harmònic i rítmic l’entorn popular.
Els dos protagonistes estan interpretats pel baríton gal·lès Sir Bryn Terfel (Barbablava) i per la soprano sueca Iréne Theorin (Judith). Malgrat aquestes dimensions relativament reduïdes, l’obra és també una excel·lent carta de presentació per a l’orquestra del Liceu a nivell internacional. El director musical del Liceu, Josep Pons, assenyala que “orquestralment, Bartók beu de Wagner, i en la seva resposta a la influència wagneriana, hi conjuga dos elements: la música popular i la pròpia llengua hongaresa, de la qual emana la seva concepció del ritme”.
El president de la Institució, Salvador Alemany, valora positivament l’agermanament: “Tots estem orgullosos d'aquesta relació musical entre París i Barcelona, encarnada a les nostres respectives institucions. Les nostres dues cases, l'Opéra de Paris, i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, fundat a mitjans del segle XIX, segueixen sent tan vibrants i potents com sempre, dedicats a l'òpera i la dansa després de més d'un segle i mig.”
La consellera de Cultura, Nàtalia Garriga, ha ressaltat que “Catalunya i la seva cultura són més presents que mai arreu”. Garriga també ha destacat “l’excel·lent nivell de l’orquestra” i ha dit que aquest concert “ és la millor manera de celebrar el 175è aniversari d’aquesta institució de primer nivell, reconeguda internacionalment i primordial per a la nostra cultura”.
La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret i Aleu, ha afirmat que la presència del Liceu a París és un exemple excel·lent de com l’acció exterior catalana s’exerceix des de tots els àmbits. “El Govern la lidera i acompanya, però l’acció exterior la fem entre tots”, ha dit Serret, qui ha destacat especialment el “paper que juga la cultura catalana en la projecció internacional del país”. Serret ha agraït també la tasca de la Delegació del Govern a França i de l’Institut Ramon Llull, i ha celebrat “la coordinació creixent entre tots els actors que fem acció exterior i que permeten assolir fites com el concert d’avui a París”. A la celebració del Liceu a París també hi ha assistit la delegada del Govern a França, Eva Doya le Besnerais.
Amb el suport de:
|
|
Amb la col·laboració de:
|
|
|