El Gran Teatre del Liceu tanca la temporada 2025/26 amb 282.000 espectadors, un pressupost de 55,8 milions d'euros i equilibri econòmic. Les noves produccions de 'Tristan und Isolde' i 'Le nozze di Figaro', l'impuls del públic jove amb LICEUNDER35, el creixement del mecenatge i l'avanç del projecte Liceu Mar consoliden una temporada de rècord i projecció internacional.
El Gran Teatre del Liceu clou la temporada 25/26 amb equilibri econòmic i un pressupost de 55,8 Mn€, +0,4 Mn€ que l’any anterior. La Fundació referma una situació de solidesa econòmica i estabilitat en el projecte artístic, que culmina els objectius fixats en el Pla Estratègic 2023–2026.
El compromís compartit entre les quatre administracions públiques i la societat civil continua essent el pilar que garanteix l'equilibri econòmic de la Institució. Aquest model de corresponsabilitat es tradueix en una estructura d'ingressos equilibrada, amb un 51% de recursos propis i un 49% d’aportacions de les administracions públiques.
El Gran Teatre del Liceu tanca la temporada 2025/26 amb 282.000 espectadors, una xifra que es manté en la línia dels darrers exercicis i supera els nivells prepandèmics. Les dues grans noves produccions pròpies de la temporada han obtingut una resposta extraordinària del públic, confirmant l'encert de l'aposta del Liceu per la creació pròpia.
La temporada 2025/26 continua marcada per la commemoració del 25è aniversari del Petit Liceu, declarat Esdeveniment d'Excepcional Interès Públic. Aquest reconeixement reforça el valor del projecte educatiu del Teatre i el seu compromís amb la formació de nous públics, l'educació artística i l'accés a la cultura, amb el suport de les institucions i del mecenatge.
El suport empresarial i filantròpic al Gran Teatre del Liceu continua creixent. La xifra negociada de mecenatge per a la temporada 2025/26 arriba als 9,2 Mn€, confirmant la tendència a l’alça dels darrers anys i consolidant el compromís del sector privat amb el projecte cultural del Teatre.
Aquest increment reflecteix la confiança creixent d’empreses i particulars en la proposta artística del Liceu i en els seus programes educatiu, social, de nova creació i adreçats al públic jove, com ara el projecte Under35.
El programa de mecenatge del Liceu, en constant evolució i adaptació a les necessitats de les empreses col·laboradores, es consolida com un pilar fonamental per al desenvolupament cultural de la institució. En aquest context, també destaca l'increment del nombre de Benefactors, que ha assolit una xifra rècord de 307 membres.
El Liceu referma així el seu paper com a referent cultural i exemple d’aliança estratègica entre l’àmbit públic i el privat.
L’òpera continua liderant l’assistència amb 170.000 espectadors
Els espectacles d’òpera han aplegat prop de 170.000 espectadors, amb una ocupació mitjana del 85%. L’elisir d’amore i Le nozze di Figaro han estat els títols que han despertat més interès entre el públic, amb gairebé 58.000 espectadors entre totes dues produccions.
La programació 25/26 ha ofert 198 funcions, repartides en 44 títols: 15 espectacles d’òpera —incloent-hi les òperes en versió concert i les microòperes de nova creació—, 4 espectacles de dansa, 14 concerts i recitals i 11 propostes del Petit Liceu.
En 20 funcions, el Teatre ha exhaurit totes les localitats o ha assolit un sold out tècnic (98-99% d’ocupació). Destaquen les funcions de Tristan und Isolde, que va registrar una ocupació mitjana del 98%, amb entrades exhaurides en cinc de les set funcions i 15.700 espectadors, així com Le nozze di Figaro, amb una ocupació mitjana del 93% i 29.600 espectadors en les catorze funcions programades.
Així, les dues grans noves produccions pròpies de la temporada han obtingut una resposta extraordinària del públic, confirmant l'encert de l'aposta del Liceu per la creació pròpia. Uns resultats que evidencien el retorn artístic que genera la inversió en noves produccions, un dels eixos estratègics del Liceu.
També van exhaurir entrades totes les funcions exclusives de LICEUNDER35 (Akhnaten, La Gioconda, Werther, Le nozze di Figaro i Balkan Erotic Epic), les cinc representacions de Balkan Erotic Epic, el Concert d’Any Nou, el recital de Juan Diego Flórez, el concert de comiat del mestre Josep Pons amb la Vuitena Simfonia de Mahler i les dues funcions familiars de La petita flauta màgica.
La programació de dansa ha assolit una ocupació mitjana del 89%, la millor dels últims deu anys, amb 32.000 espectadors i fites com el 94% de la Gran Gala de Dansa del Liceu i el pràctic sold out de totes les funcions de Balkan Erotic Epic. Els concerts i recitals també han registrat una ocupació rècord del 88%, amb destacats com el recital de Roberto Alagna (94%) i la Novena Simfonia de Mahler (94%).
La resta de la programació també manté unes xifres molt sòlides. Els espectacles de Petit Liceu han reunit 58.000 espectadors entre funcions familiars i escolars, mentre que la programació de dansa n'ha atret 32.000 i els concerts i recitals, 22.000.
La temporada ha registrat una ocupació mitjana del 87%. L’òpera ha assolit una ocupació del 85%, mentre que la resta de la programació s’ha situat entorn del 90%, confirmant la bona resposta del públic als diferents formats.
La mitjana d’edat del públic es manté al voltant dels 50 anys, una tendència sostinguda que reflecteix la capacitat del Liceu per incorporar nous públics. La mitjana d’edat dels abonats és de 65 anys, mentre que la del públic no abonat és de 45 anys. El públic menor de 35 anys continua creixent i ja representa el 26% dels espectadors, quan fa cinc temporades no arribava al 20%.
Pel que fa a la procedència, la meitat dels espectadors són de Barcelona ciutat, un 28% provenen de l'entorn metropolità o de la resta de la província de Barcelona i un 7% de la resta de Catalunya. El públic visitant representa el 16,5% del total, entre espectadors de la resta d'Espanya (5,1%) i internacionals (11,4%).
El nombre d'abonats es manté en 10.500 persones, amb 16.000 abonaments presencials. Es consolida, a més, el creixement dels abonats a la carta, que s'han duplicat des de la temporada 2018/19 i ja superen el miler, mentre que els abonats de butaca fixa continuen sent majoritaris, amb més de 9.500.
LICEUNDER35 supera els 19.000 espectadors i consolida el seu creixement
La temporada 2025/26 ha comptat amb 9.400 joves a les cinc funcions exclusives de LICEUNDER35 —Akhnaten, Balkan Erotic Epic, La Gioconda, Werther i Le nozze di Figaro—, totes amb les entrades exhaurides. Es tracta de prop de 1.000 joves més que la temporada passada. Des de la posada en marxa de les preestrenes exclusives per a menors de 35 anys, la temporada 2018/19, gairebé 51.000 joves han assistit a les 32 funcions organitzades especialment per a aquest col·lectiu.
A més, prop de 10.000 joves han assistit aquesta temporada a altres funcions del Liceu amb les entrades a preu reduït reservades per a la comunitat Under35. En conjunt, més de 19.000 menors de 35 anys han gaudit de la programació del Teatre a través d'aquesta iniciativa, la xifra més alta des de la seva creació i un 21% més que la temporada anterior.
Des de l'inici del projecte, el Liceu ha posat a disposició del col·lectiu Under35 prop de 95.000 entrades a preus especials, consolidant aquesta iniciativa com una de les principals vies d'incorporació de nous públics.
La comunitat LICEUNDER35 continua creixent i aquesta temporada ha incorporat prop de 10.000 nous membres. Des del seu llançament, el 2018, suma 50.000 inscripcions, de les quals gairebé 45.000 corresponen a membres vigents. La mitjana d'edat de la comunitat és de 28 anys: un 25% dels membres tenen menys de 26 anys, un 35% tenen entre 26 i 30 anys i el 40% restant, entre 31 i 35 anys.
Un projecte artístic que consolida el Liceu com a centre de referència operístic, obert al món i connectat amb la creació contemporània
La temporada 25/26 ha reforçat el paper del Gran Teatre del Liceu com un espai de referència per a la creació, la producció artística i el diàleg amb el públic. Un curs marcat per una programació diversa i ambiciosa, que ha combinat grans títols del repertori operístic internacional amb noves mirades, propostes contemporànies i projectes propis amb segell del Teatre.
La temporada s’ha desplegat en un total de 198 funcions: 88 d’òpera, 16 de dansa, 23 concerts i recitals i 71 espectacles del Petit Liceu. Una programació transversal que ha reunit grans noms de l’escena internacional, ha impulsat la creació contemporània i ha ofert propostes per a públics de totes les edats.
Entre els grans moments de la temporada destaca l'estrena mundial de la nova producció de Tristan und Isolde, de Wagner, dirigida escènicament per Bárbara Lluch, que ha suposat el debut mundial de la soprano Lise Davidsen en el paper d'Isolda. Una fita artística de primer ordre que ha situat el Gran Teatre del Liceu en el centre de l'actualitat operística internacional. També ha estat especialment rellevant l'estrena mundial de la nova producció de Le nozze di Figaro, de Mozart, dirigida per Marta Pazos, que ha desplegat al Liceu un univers visual vibrant i ple de color a partir d’un enorme pastís nupcial.
La temporada també ha acollit l'estrena nacional d'Akhnaten, de Philip Glass, tercera òpera de la seva cèlebre trilogia, amb Anthony Roth Costanzo. La producció ha representat un dels grans esdeveniments de la temporada, consolidant l'aposta del Liceu pels grans títols de la creació contemporània. Igualment destacada ha estat la presència de Marina Abramović, artista de la temporada, que ha presentat al Liceu l'adaptació escènica de Balkan Erotic Epic, una de les seves obres més icòniques i provocadores, que explora la relació entre erotisme, folklore i mite balcànic.
Produccions com Werther, de Massenet, amb la posada en escena de Christof Loy i el destacat debut de Xabier Anduaga en el paper protagonista; Manon Lescaut, de Puccini, dirigida escènicament per Àlex Ollé i protagonitzada per Asmik Grigorian; o La Gioconda, de Ponchielli, en la producció de Romain Gilbert i amb la interpretació de Saioa Hernández en el paper protagonista, han estat alguns dels grans moments de la temporada, amb interpretacions d'una gran intensitat vocal i dramàtica que perduraran en la memòria del Teatre.
La temporada ha estat marcada pel comiat de Josep Pons com a director musical del Gran Teatre del Liceu després de catorze anys al capdavant de la formació, una etapa decisiva per a la transformació artística del Teatre i la consolidació de l'Orquestra Simfònica del Liceu. Pons va inaugurar la temporada amb La guineueta astuta, de Janáček, en la producció de Barrie Kosky, i l'ha culminada amb un dels moments més emotius de la història recent del Teatre: la interpretació de la Simfonia núm. 9 i la Simfonia núm. 8 (Simfonia dels mil), de Mahler, que ha posat punt final tant a la temporada artística com al projecte Univers Mahler, amb les entrades completament exhaurides. Entre les seves darreres fites destaquen també la interpretació de la Simfonia núm. 2 Resurrecció, de Mahler, al Festival de Música del Mil·lenari, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, així com la participació de l'Orquestra i el Cor del Liceu en l'enregistrament de la música per a la benedicció i inauguració de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família. A partir de la temporada 2026/27, Josep Pons assumirà el càrrec de Director Musical Honorari del Gran Teatre del Liceu.
Un altre dels moments més emotius de la temporada ha sigut la recuperació d’una de les produccions més estimades pel públic, L'elisir d'amore, de Donizetti, en la ja mítica posada en escena de Mario Gas, que ha celebrat 20 anys captivant els espectadors del Liceu amb un repartiment d'excepció, encapçalat per Javier Camarena, Pretty Yende, Serena Sáenz i Michael Spyres.
En l'àmbit de la nova creació, una gran fita de la temporada ha estat l’estrena d’Els estunmen, una coproducció del Liceu amb el Teatre Lliure, Teatros del Canal i el Teatro Real, creada per Nao Albet i Marcel Borràs amb música de Fernando Velázquez. L'obra, presentada al Teatre Lliure, referma el compromís del Teatre amb l'impuls de nous llenguatges escènics.
Aquesta aposta per la creació contemporània s'ha completat amb la cinquena edició d'Òh!pera, celebrada a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació sota la mentoria d’Àlex Ollé, que ha tornat a reunir creadors emergents i consolidats de disciplines diverses. Amb noms com Pol Guasch, Marc Salicrú, Alicia Kopf, Anna Colom, Pablo Macho Otero o Lucia del Greco, el projecte ha presentat noves peces que han explorat, des de llenguatges contemporanis, temes com la intel·ligència artificial, la identitat, els mites clàssics o la fusió entre òpera i flamenc. El potencial d'Òh!pera també es fa evident en el recorregut que poden tenir les obres més enllà de la seva estrena. Enguany s'ha fet un pas més enllà ampliant una de les microòperes de la temporada passada, Estètica i massacre —amb direcció escènica d'Oriol Pla, música de Carles Prat i llibret de Carlota Gurt— fins a una versió de 60 minuts, que ha fet una gira per diferents punts de l'Estat. La producció s’ha pogut veure al Festival de Peralada i al festival Ópera a Quemarropa, de Madrid, i s’estrenarà el setembre a la temporada del Palau de les Arts de València.
En versió concert, la temporada ha ofert tres grans títols del repertori, amb una mirada especialment vinculada al patrimoni i al barroc: Orlando, de Händel, que ha arribat per primera vegada al Liceu, amb la direcció musical de Marc Minkowski; Semiramide, de Rossini, sota la batuta de Paolo Arrivabeni; i Aci, Galatea e Polifemo, de Händel, també estrena al Teatre, amb la direcció de René Jacobs. A més, aquesta temporada el Liceu ha incorporat una nova cita al seu calendari artístic amb el Concert d’Any Nou, protagonitzat per Xabier Anduaga, Alexandra Zabala i Laura Brasó, acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i, per primera vegada, per l'Orquestra del Teatro La Fenice, sota la direcció del mestre Riccardo Frizza. Una proposta rebuda amb un gran èxit de públic, amb les entrades exhaurides, que es consolida com una nova cita imprescindible de la temporada artística.
El Liceu ha estat també escenari de grans títols de dansa, amb una programació que ha reunit algunes de les grans companyies i figures del panorama internacional. El públic ha pogut gaudir del clàssic Giselle, amb el Bayerisches Staatsballett; de Nijinsky, del Hamburg Ballet, creació del mestre John Neumeier, que va suposar el debut de Jonathan Nott al capdavant de l'Orquestra del Liceu; i de la Gran Gala de Dansa, que ha reunit algunes de les estrelles més destacades de la dansa mundial. Una proposta pròpia que ha tornat al Liceu per reivindicar la dansa dins la programació artística del Teatre.
Els recitals han tornat a ser un dels grans punts forts de la temporada, amb una programació protagonitzada per algunes de les veus més destacades del panorama internacional. La Gala Lírica, amb Xabier Anduaga i Pretty Yende, els recitals de Nadine Sierra, Roberto Alagna, Asmik Grigorian, Matthias Goerne i Juan Diego Flórez han ofert vetllades excepcionals que han confirmat el Liceu com el Teatre de les veus.
En la seva cinquena edició, Liceu de les Arts, el projecte impulsat per Víctor Garcia de Gomar des de la seva arribada al Gran Teatre del Liceu el 2019, ha refermat la voluntat del Teatre de convertir-se en un centre de creació on l'òpera dialoga amb les diferents disciplines artístiques. Coincidint amb la renovació de Garcia de Gomar com a director artístic fins a la temporada 2030/31, el projecte ha reunit creadors de referència com Joan Jonas, Marina Abramović, Enric Casasses, Penique Productions, Santi Moix, Eulàlia Valldosera i Gonzalo Guzmán. Les intervencions al Saló dels Miralls, el diàleg entre l'obra de Joan Jonas i la poesia d'Enric Casasses al concert Bestiari, les il·lustracions de Santi Moix per a Festa Criolla, de Jordi Savall, i la recent transformació immersiva de la Sala a càrrec de Penique Productions, amb una gran repercussió, han ampliat els límits de l'experiència artística del Liceu. Un dels moments de més projecció internacional de la temporada ha estat l'estrena mundial de l'adaptació escènica de Balkan Erotic Epic, de Marina Abramović, que ha situat novament el Liceu en el circuit internacional de la creació contemporània i n'ha reforçat el posicionament com un dels grans centres culturals europeus, capaç d'impulsar projectes de referència més enllà de l'àmbit estrictament operístic.
El Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Pablo Assante, ha tornat a demostrar aquesta temporada la seva excel·lència artística i extraordinària versatilitat davant d'una programació de gran exigència musical i escènica. La producció d'Akhnaten, de Philip Glass, ha representat un dels reptes més destacats del curs, tant per la seva complexitat vocal com per l'elevada exigència física i dramatúrgica, evidenciant un cop més la capacitat del Cor per afrontar produccions del més alt nivell internacional. També han estat especialment rellevants les seves intervencions a La Gioconda, de Ponchielli, i L'elisir d'amore, de Donizetti, així com els concerts de Carmina Burana, de Carl Orff, al Park Güell, al Prat de Llobregat i a Sant Cugat del Vallès, que han apropat el Cor del Liceu a nous públics. Un altre dels moments més celebrats de la temporada ha estat l'estrena d'Al cor del Liceu, el nou espectacle familiar creat amb motiu dels 25 anys del Petit Liceu, que, després d'una gran acollida, tornarà a la programació la temporada vinent.
En paral·lel, el cicle Constel·lacions, celebrat al Foyer del Teatre, ha continuat posant en valor el talent dels músics de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu a través de propostes de cambra. Aquesta aposta s'ha completat amb el cicle de concerts de cambra al Teatre de Sarrià, reforçant la voluntat del Liceu d'apropar la música a nous espais i públics.
La nova etapa de LiceuOPERA+ sota la direcció artística d’Igor Cortadellas
La temporada 25/26 ha estat marcada per la consolidació de la nova etapa de la plataforma digital LiceuOPERA+, que es redefineix sota la direcció artística d’Igor Cortadellas amb una nova mirada audiovisual i una vocació més cinematogràfica. El projecte ha incorporat un llenguatge visual més immersiu i narratiu, amb una realització que apropa l’espectador a l’experiència escènica i amplia les possibilitats de l’enregistrament operístic en entorn digital.
Aquesta nova etapa consolida LiceuOPERA+ com una plataforma de referència per apropar l’òpera al públic. Durant la temporada 25/26, els abonats han pogut gaudir dels nous enregistraments de La guineueta astuta, Le nozze di Figaro, Tristan und Isolde, Akhnaten, L’elisir d’amore, La gioconda i Manon Lescaut, així com dels títols incorporats de la temporada anterior: Lady Macbeth de Mtsensk, Madama Butterfly, La traviata, Lohengrin, Rusalka i La sonnambula.
LiceuOPERA+ manté sempre disponibles els continguts de la temporada actual i de l’anterior, ampliant el catàleg amb propostes especials com vídeos sobre les produccions, continguts entre bastidors, documentals —com el dedicat a Ros Marbà—, el concert a la platja i altres peces audiovisuals que s’incorporen al llarg de la temporada. La plataforma també suma altres enregistraments en col·laboració amb institucions audiovisuals, com Werther (amb RTVE, pendent d’emissió), Falstaff (amb OperaVision, disponible del 24 de juliol de 2026 al 24 de gener de 2027) i Òh!pera (amb 3Cat i LiceuOPERA+).
La temporada 26/27 incorporarà a LiceuOPERA+ sis nous títols: Aida (estrena digital el 25 d’octubre de 2026), I Capuleti e i Montecchi (22 de novembre de 2026), La bohème (31 de gener de 2027), La fanciulla del West (11 d’abril de 2027), Jenůfa (5 de maig de 2027) i La flauta màgica (25 de juliol de 2027).
L’evolució de la plataforma confirma la consolidació del projecte digital del Gran Teatre del Liceu: els abonaments han crescut dels 2.500 registrats el juliol de 2023 als 7.590 abonaments al final de la temporada 25/26, un increment superior al 200% que reforça LiceuOPERA+ com una via d’accés estable, accessible i internacional a l’òpera.
Més de 100.000 seguidors a Instagram: el Liceu consolida el seu ecosistema digital
La temporada 2025/26, el compte d'Instagram del Liceu ha superat els 100.000 seguidors, convertint-se en el principal canal de construcció de relat i captació de nous públics, mentre que YouTube reforça el seu paper com a gran repositori audiovisual en obert del Teatre, amb més de 3,2 milions de visualitzacions i un 74,1% d'espectadors nous. Facebook manté una comunitat molt activa, amb 2,49 milions de visualitzacions orgàniques (+45,9%) i un paper clau en la derivació de trànsit cap als canals digitals del Liceu.
L'estratègia editorial basada en continguts audiovisuals, especialment els reels, els fragments de les produccions i les peces de vídeo protagonitzades pels artistes, ha estat el principal motor de creixement de la temporada. Paral·lelament, TikTok ha reforçat la connexió amb els públics més joves, LinkedIn s'ha consolidat com a canal de posicionament institucional davant del sector professional i el nou perfil @liceuperatothom ha esdevingut l'espai de referència per explicar la dimensió social, educativa i comunitària del Teatre. En conjunt, els resultats confirmen una estratègia digital cada vegada més segmentada, en què cada plataforma desenvolupa un paper específic dins de l'ecosistema de comunicació del Gran Teatre del Liceu.
Durant la temporada 25/26, el web del Gran Teatre del Liceu ha rebut 942.369 usuaris únics, un creixement del 13,7% respecte de la temporada anterior.
El Liceu del futur: Liceu Mar
Aquesta temporada, el Gran Teatre del Liceu i el Port de Barcelona han fet un nou pas en el desenvolupament del projecte Liceu Mar amb l'anunci dels cinc equips finalistes del concurs internacional d'arquitectura de la futura segona seu del Teatre. Els equips seleccionats són la UTE formada per SANAA Jimusho Ltd i Camps Felip Arquitectura; la UTE integrada per Batlle i Roig Arquitectura i Snøhetta Oslo; la UTE formada per Estudio Barozzi Veiga, MAIO Architects i Burgos & Garrido Arquitectos; la UTE integrada per Sou Fujimoto Architects, GRAS Reynés Arquitectos i AldayJover Arquitectos; i la UTE formada per David Chipperfield Architects Santiago de Compostela, b720 Arquitectura i CreuSeCarrasco Arquitectos. Aquests equips presentaran les seves propostes per a un projecte estratègic que marcarà el futur creixement del Liceu i la seva projecció a la façana marítima de Barcelona.
El concurs internacional d'arquitectura, convocat el juliol de 2025, s'ha desenvolupat en dues fases. Després d'una primera etapa oberta de selecció basada en la trajectòria i l'experiència dels equips participants, els cinc finalistes treballen actualment en l'elaboració de les seves propostes arquitectòniques i urbanístiques. El projecte guanyador, que es donarà a conèixer a l'inici de la temporada vinent, assumirà la redacció de l'avantprojecte i del projecte bàsic, mentre que les propostes finalistes s'exposaran públicament en el marc de la Capital Mundial de l'Arquitectura 2026. La posada en marxa de Liceu Mar, la futura segona seu del Gran Teatre del Liceu al Port Vell, es preveu per a l'any 2032, subjecta a l'evolució del projecte.
L’objectiu principal de Liceu Mar és crear un espai obert a tota la ciutadania, accessible i inclusiu, que esdevingui un referent cultural i dinamitzador de la ciutat. Es vol potenciar-hi l'activitat educativa i del Petit Liceu, alhora que s'hi impulsi la creació contemporània amb l'establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació. També es preveu fixar una temporada estable de dansa i programar òperes de formats diversos, com ara barroques, de cambra o musicals. L'espai haurà de ser polivalent i útil per a múltiples usos, fomentant el desenvolupament de programes públics, amb criteris de sostenibilitat i una gestió que contempli el mecenatge, el lloguer d'espais i la restauració com a vies complementàries de finançament.
El president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, i el director general, Valentí Oviedo, en nom del Patronat i de tot l'equip del Gran Teatre, volen agrair el suport de totes les persones que han fet possible aquesta temporada i expressen el seu desig de retrobar-nos el setembre per gaudir junts de la nova temporada 2026/27.