Sota el lema (Des)sacralitzar, el Gran Teatre del Liceu presenta la temporada 2026/2027 amb noves produccions, grans títols del repertori, veus internacionals com Anna Netrebko o Asmik Grigorian, dansa, concerts i una aposta reforçada per la creació contemporània.
La programació artística de la temporada 26/27 del Gran Teatre del Liceu s’articula al voltant del concepte (Des)sacralitzar amb una sèrie de propostes que transiten entre la solemnitat del ritu i la seva revisió contemporània. El Liceu esdevé un punt de trobada on l’experiència escènica es comparteix i l’espectador forma part d’aquesta litúrgia col·lectiva.
En l’últim any del Pla Estratègic 2023-2026, el Teatre consolida el seu compromís amb la creació i la producció de país amb una temporada marcada per una forta presència de produccions pròpies impulsades pel Liceu. Propostes que equilibren el repertori amb obres clàssiques i mirades contemporànies, impulsen el talent format al país i mostren el Liceu com un espai actiu de creació i estrena operística. El Liceu continua essent el teatre de les veus, fidel a la seva identitat, i referma la seva aposta per l’excel·lència artística amb un ferm compromís amb l’accessibilitat i l’equitat, per apropar l’òpera a tots els públics.
El repertori, plural i projectat des d’una mirada contemporània, inclou tres noves produccions —La flauta màgica de Mozart, Jenůfa de Janáček i La jove Aïda—, així com la segona òpera comunitària de nova creació (La rosa dels set pètals) i dues noves microòperes dins el projecte Òh!pera. També s’hi presenta una nova versió de The Exterminating Angel de Thomas Adès, inspirada en l’univers cinematogràfic de Luis Buñuel i que es basa en la producció de l’Opéra national de Paris. El programa es completa amb dues coproduccions (Aida de Verdi i Das Rheingold de Wagner), una reposició (La clemenza di Tito de Mozart) i tres títols destacats del gran repertori operístic (I Capuleti e i Montecchi de Bellini, La bohème de Puccini i La fanciulla del West de Puccini, que feia més de 40 anys que no es veia al Liceu).
La programació artística de la temporada 26/27 del Gran Teatre del Liceu s’articula al voltant del concepte (Des)sacralitzar amb una sèrie de propostes que transiten entre la solemnitat del ritu i la seva revisió contemporània. El Liceu esdevé un punt de trobada on l’experiència escènica es comparteix i l’espectador forma part d’aquesta litúrgia col·lectiva.
En l’últim any del Pla Estratègic 2023-2026, el Teatre consolida el seu compromís amb la creació i la producció de país amb una temporada marcada per una forta presència de produccions pròpies impulsades pel Liceu. Propostes que equilibren el repertori amb obres clàssiques i mirades contemporànies, impulsen el talent format al país i mostren el Liceu com un espai actiu de creació i estrena operística. El Liceu continua essent el teatre de les veus, fidel a la seva identitat, i referma la seva aposta per l’excel·lència artística amb un ferm compromís amb l’accessibilitat i l’equitat, per apropar l’òpera a tots els públics.
El repertori, plural i projectat des d’una mirada contemporània, inclou tres noves produccions —La flauta màgica de Mozart, Jenůfa de Janáček i La jove Aïda—, així com la segona òpera comunitària de nova creació (La rosa dels set pètals) i dues noves microòperes dins el projecte Òh!pera. També s’hi presenta una nova versió de The Exterminating Angel de Thomas Adès, inspirada en l’univers cinematogràfic de Luis Buñuel i que es basa en la producció de l’Opéra national de Paris. El programa es completa amb dues coproduccions (Aida de Verdi i Das Rheingold de Wagner), una reposició (La clemenza di Tito de Mozart) i tres títols destacats del gran repertori operístic (I Capuleti e i Montecchi de Bellini, La bohème de Puccini i La fanciulla del West de Puccini, que feia més de 40 anys que no es veia al Liceu).
Pel que fa a la dansa, el Liceu reafirma el seu compromís programant, per segon any consecutiu, quatre espectacles —El trencanous, NumEros (Compañía Nacional de Danza), la Gran Gala de Dansa i Assembly Hall, en col·laboració amb el Mercat de les Flors—, consolidant així la importància creixent d’aquesta disciplina dins la seva programació artística.
Un any més, el Gran Teatre del Liceu es reafirma com el Teatre de les veus, amb una programació que aplega les figures més rellevants del panorama líric internacional. Veus com les de Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa, Lise Davidsen, Nadine Sierra, Asmik Grigorian, Piotr Beczała, Anna Netrebko, Serena Sáenz, Sara Blanch o Carles Pachon defineixen una temporada d’excel·lència vocal.
El mestre Jonathan Nott s’estrena com a director musical del Teatre en una de les grans fites de la temporada, reforçant l’excel·lència musical del Liceu i inaugurant una nova etapa per a l’Orquestra. Nott dirigeix cinc títols: el concert Benvingut Jonathan Nott, el seu primer concert de la temporada; la segona edició del concert d’Any Nou; les òperes Das Rheingold de Richard Wagner i Jenůfa de Leoš Janáček i el concert War Requiem de Benjamin Britten.
En la seva nova condició de director musical honorari, i després de 14 anys al capdavant de l’Orquestra del Liceu, el mestre Josep Pons torna a casa per dirigir un dels grans títols de la temporada, La flauta màgica de Mozart, en la nova producció del Liceu signada per Marcos Morau. Pons també es posarà al capdavant del concert Celebrar el Lliure, amb motiu dels 50 anys del Teatre Lliure, institució de la qual va ser fundador de la seva extinta orquestra.
El Liceu presenta una temporada amb un pressupost global d’ingressos de 63,1 Mn de €. Les administracions continuen jugant un paper clau i aporten el 48% del pressupost. Els ingressos propis representen el 52% restant. El projecte artístic compta amb una partida de 17Mn de €, la despesa educativa —LiceuAprèn— és d’1,2 M€, i la partida social arriba al 1M€, incloent-hi la despesa de la segona òpera d’acció comunitària.
El compromís de mecenatge, de 8,4 M€, posa de manifest la importància creixent del suport privat en el sosteniment i desenvolupament del projecte del Liceu, consolidant-se com un pilar fonamental per garantir la qualitat artística i l’impacte social de la Institució. Aquesta temporada continua, a més, amb la celebració del 25è aniversari del Petit Liceu, tot reforçant i consolidant els projectes en l’àmbit educatiu. En aquest context, el reconeixement com a Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic (AEIP) contribueix a impulsar aquestes iniciatives i a ampliar-ne l’abast.
LiceuOPERA+ seguirà creixent, marcat pel punt d’inflexió que ha suposat el salt qualitatiu sota la direcció artística d’Igor Cortadellas. Amb un pressupost d’1,3 M€, oferirà en format digital diversos títols de la temporada 2026/27, com Aida de Verdi, I Capuleti e i Montecchi de Bellini, La bohème de Puccini, La fanciulla del West de Puccini, Jenůfa de Janáček i Die Zauberflöte de Mozart, així com produccions de la temporada 2025/26 com Akhnaten de Philip Glass, L’elisir d’amore de Donizetti, Tristan und Isolde de Wagner, La Gioconda de Ponchielli, Manon Lescaut de Puccini i Le nozze di Figaro de Mozart. La plataforma inclou també continguts exclusius vinculats a la programació artística que faciliten una millor preparació i comprensió de l’espectador, enriquint així l’experiència global.
El Liceu continua celebrant els 25 anys del Petit Liceu, un projecte nascut amb l’objectiu d’acostar l’òpera als més petits i que s’ha consolidat com l’embrió del programa educatiu LiceuAprèn. Entre les novetats, destaca l’estrena a la Sala Gran de La jove Aïda, en col·laboració amb la Fundació Òpera a Catalunya, que continuarà també de gira, així com la nova producció de Trencanous-jazz (s’estrena aquesta temporada). També es manté en programació Al cor del Liceu, creada amb motiu de l’aniversari del Petit Liceu.
La temporada 26/27 del Liceu marca un abans i un després en la història artística del Teatre amb l’estrena d’un nou cicle de noves produccions de la Tetralogia de Wagner. Das Rheingold serà el primer títol operístic que Jonathan Nott dirigirà al Gran Teatre del Liceu. El director d’escena Tobias Kratzer donarà vida a la Tetralogia amb una mirada que combina poder i religió, mortalitat i immortalitat, posant en relleu la lluita pels poders i la seva inevitable decadència.
Produccions pensades i creades a Barcelona, que reflecteixen l’essència creativa i artística de la ciutat, esdevenen dues grans fites dins la programació operística del Liceu. D’una banda, destaca l’estrena mundial de la nova producció de Die Zauberflöte de Mozart, amb direcció escènica de Marcos Morau. El coreògraf i fundador de La Veronal proposa una nova lectura escènica d’un dels grans títols del repertori, amb un repartiment amb una forta presència de talent de casa nostra i amb Josep Pons a la batuta en la seva nova condició de director musical honorari.
D’altra banda, la segona nova producció del Liceu porta el segell inconfusible d’Àlex Ollé, que presenta una excepcional versió de Jenůfa de Janáček, explorant la violència invisible de les comunitats quan la tradició esdevé control moral. Aquest títol comptarà amb la direcció musical del mestre Jonathan Nott i amb les veus d’Asmik Grigorian com a Jenůfa i Nina Stemme com a Kostelnička.
El relat de les produccions pròpies s’enriqueix amb la sisena edició d’Òh!pera, amb el director Àlex Ollé al capdavant del projecte. En aquesta temporada, Òh!pera comptarà amb les compositores Carme Rodríguez i Silvia Lanao; les llibretistes Aina Tur i María Velasco i els directors Lorena Nogal (coreògrafa) i Iván Morales.
En la seva aposta per donar espai a la nova creació, el Liceu presenta una de les fites més destacades dels últims anys: l’estrena de La rosa dels set pètals, la segona òpera comunitària del Teatre. Després de La gata perduda (22/23), el Liceu impulsa un nou projecte de creació col·lectiva amb el districte de Sant Andreu. L’obra, amb llibret de Blanca Bardagil, composició de Tomàs Peire i Lucas Peire, direcció escènica d’Israel Solà i direcció musical de Manel Valdivieso, compta amb la participació activa del veïnat i les entitats del districte, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i posa en valor la memòria històrica i la tradició associativa i cultural de Sant Andreu.
Un altre dels grans moments de la temporada és l’arribada al Gran Teatre del Liceu de la nova producció de LiceuAprèn, La jove Aïda, una reinterpretació de l’emblemàtica Aida de Verdi, creada per Jordi Casanovas, Marian Márquez i Onionlab. Amb una posada en escena de caràcter tecnològic i audiovisual, l’espectacle —en col·laboració amb la Fundació Òpera a Catalunya— s’estrena al Liceu després d’haver girat per diversos teatres del país, i continuarà la seva gira per Catalunya.
Shirin Neshat és l’artista visual de la programació artística i qui ha col·laborat en la confecció del llibre de temporada, que recull part del seu imaginari visual, la simbologia personal i cal·ligrafia en persa. A més, la commovedora producció d’Aida de Verdi de l’artista iraniana inaugura la temporada 26/27. Neshat també construeix l’univers visual del concert Dudamel dirigeix Scheherazade, una obra creada per a l’ocasió per l’artista visual en coproducció amb la New York Philharmonic, amb Gustavo Dudamel al capdavant de l’Orquestra del Liceu.
Neshat i set veus més consoliden la sisena edició del Liceu de les Arts. L’escenògraf i artista visual Frederic Amat fusionarà la seva obra amb l’espectacle Ryoan-ji, a partir d’una obra de John Cage inspirada en el jardí de pedres de Kyoto. El poeta i pintor català Narcís Comadira ha fet una selecció dels seus poemes i versos per a tots els materials de la temporada 26/27. Les exposicions i instal·lacions al Saló dels Miralls de l’artista multidisciplinari Javier Mariscal, l’artista visual i multidisciplinari Dominic Kiessling, la pintora Fabienne Verdier, l’artista visual Fito Conesa i el fotògraf Alberto García-Alix completen aquesta programació interdisciplinària.
Cada títol esdevé un espai de reflexió sobre el poder de l’art, i Aida de Verdi inaugurarà la temporada 26/27 el 25 de setembre. La proposta escènica de Shirin Neshat, en coproducció amb l’Opéra national de Paris i basada en la producció del festival de Salzburg, arriba al Liceu amb les veus d’Anna Netrebko / Anna Pirozzi i Yusif Eyvazov / Piotr Beczała, i esdevé un mirall de conflictes contemporanis com el poder, la guerra i la dignitat de l’individu. Dos dies abans, el 23 de setembre, el títol s’estrena amb una funció exclusiva per a la comunitat Under35.
Una de les estrenes més rellevants a escala nacional de les darreres dècades és The Exterminating Angel, l’òpera més recent del compositor britànic Thomas Adès, amb llibret de Tom Cairns i dirigida pel mateix Thomas Adès al capdavant de l’Orquestra del Liceu. Estrenada el 2016 al Salzburg Festival i basada en la pel·lícula homònima de Luis Buñuel (1962), aquesta òpera retrata una societat atrapada en les seves pròpies convencions, incapaç d’imaginar sortides. Calixto Bieito signa aquesta producció del Gran Teatre del Liceu a partir de la proposta de l’Opéra national de Paris (2024).
La bohème de Puccini arriba al Liceu amb la intensitat d’una història que continua emocionant, amb un repartiment extraordinari: Pretty Yende, Ermonela Jaho, Freddie De Tommaso, Pene Pati, Roberto Alagna, Serena Sáenz, Sara Blanch, Artur Ruciński i Carles Pachón, entre d’altres. Amb la direcció musical de Giacomo Sagripanti, la producció clàssica de Paolo Gavazzeni i Piero Maranghi per al Teatro Regio di Torino proposa una mirada fidel a un dels grans títols del repertori operístic i convida a descobrir un París íntim i ple de vida.
Amb gran expectació, es podrà veure per primera vegada al Liceu la producció d’Adrian Noble de I Capuleti e i Montecchi de Bellini, procedent de La Scala de Milà. Amb direcció musical de Riccardo Frizza, la proposta compta amb les veus de Lisette Oropesa i Raffaella Lupinacci, dues referències del bel canto actual.
La clemenza di Tito de Mozart torna al Liceu dirigida per Jordi Savall al capdavant de Le Concert des Nations i amb direcció d’escena de l’aclamat David McVicar. Amb un repartiment de primer nivell: Jack Swanson (Tito), Marianne Crebassa (Sesto) i Karine Deshayes (Vitellia), aquesta producció del Gran Teatre del Liceu, creada per al Festival d’Art Lyrique d’Aix-en-Provence el 2011, emergeix amb una intensitat contemporània que potencia el missatge.
Després de 43 anys de la darrera representació al Liceu (temporada 83-84), La fanciulla del West de Puccini torna a l’escenari del Liceu en una producció d’alt voltatge emocional. La brillant Sondra Radvanovsky encarnarà el personatge de Minnie juntament amb Angelo Villari com a Dick Johnson i Roman Burdenko com a Jack Rance, amb Nicola Luisotti al podi i la mirada escènica poderosa de Valentina Carrasco.
Pel que fa a les òperes en versió concert, cal destacar la presència al cartell de Cançó d’amor i de guerra de Martínez Valls en el centenari de la seva creació (amb les veus de Serena Sáenz, Josep Bros, Carles Pachon, entre d’altres), així com l’estrena mundial de Schiava e Regina de Lluïsa Casagemas, considerada la primera òpera de la història escrita per una dona a la península i que no es va poder estrenar al Liceu a causa del llançament d’una bomba. Completen aquest apartat de versions de concert Les pêcheurs de perles de Bizet, amb Marc Minkowski, i Il trionfo del tempo e del disinganno de Händel, amb Giovanni Antonini.
Entre els moments més esperats, destaca el Rèquiem de Verdi amb la soprano Lise Davidsen i el tenor Freddie De Tommaso, la mezzosoprano Aigul Akhmetshina i el baix Christian Van Horn, amb el director Nicola Luisotti al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
La temporada comptarà també amb el recital de Sondra Radvanovsky, així com amb un concert amb Anna Netrebko, Brian Jagde i George Petean. Completen aquest apartat dues grans dives del Teatre: els recitals de Nadine Sierra i Asmik Grigorian.
En dansa, el Liceu oferirà quatre propostes d’estètiques molt contrastades: des d’El trencanous, presentat pel Ballet de Karlsruhe amb coreografia de Bridget Breiner; Assembly Hall de Crystal Pite amb la seva pròpia companyia (Kid Pivot); la Compañía Nacional de Danza amb un triple programa de Balanchine, Godani i Forsythe titulat NumEros; i una magnífica Gran Gala de Dansa amb estrelles provinents de les millors companyies del món. La nit de Sant Joan amb música de Robert Gerhard i direcció d’Antonio Ruz és un altre dels espectacles de dansa, inclòs en la programació de LiceuAprèn.
Continua el Cicle Constel·lacions amb 3 concerts en format de cambra que posaran el focus en músics de l’Orquestra Simfònica en el paper de solistes.
La temporada 26/27 presenta un total de 194 funcions, que inclouen 9 títols d’òpera escenificada i 4 títols en versió concert, així com una nova òpera de creació comunitària i dues microòperes de nova creació (Òh!pera). A més, s’hi programen 17 funcions de dansa repartides en 4 espectacles, 12 concerts o recitals a la Sala Gran i 5 activitats al Foyer. L’objectiu del Liceu és assolir els 300.000 espectadors per a la temporada 26/27.
Una novetat destacada de la temporada és que els nous abonaments es podran adquirir des del mateix moment de la presentació de la temporada, avançant així l’inici de la venda respecte d’anys anteriors.
Amb una comunitat amb més de 45.000 menors de 35 anys, el Liceu ofereix 5 experiències LiceUnder35: Aida (23/09); La bohème (3/01), amb Nit de Gala; Assembly Hall (12/05); NumEros (11/06) i La flauta màgica (28/07).
Una de les grans novetats de la temporada és el nou abonament simfònic del Liceu, una proposta que posa en valor la identitat i la qualitat artística de la seva Orquestra Simfònica. Concebut com un recorregut en tres concerts, reuneix grans batutes (Jonathan Nott, Nicola Luisotti i Gustavo Dudamel) i veus excepcionals.
En una temporada en què es reivindica el poder transformador i la responsabilitat social de la cultura, l’espot de la temporada pren com a punt de partida l’eslògan clàssic de La força del Liceu. La campanya ha estat creada per l’agència Soon in Tokyo i produïda per Contrario, amb direcció de Nono Ayuso i protagonitzada per l’actriu Mireia Oriol.