Vés al contingut
Imagen

Il tabarro

“Introduzione”

Il tabarro és la part d’Il trittico que més s’ajusta a l’estètica del verisme, escola a la qual se sol associar Puccini, però que el compositor va esquivar durant tota la seva carrera. Des de les primeres notes, però, se’ns convida a entrar en l’ambient de París al final del dia, gràcies als timbres rics de l’orquestra que imiten la remor del riu Sena i les diversions de la nit. Mentre l’acció comença, sentim passejants que tornen a casa o es dirigeixen a un cafè, i en un moment el mateix Puccini fins i tot fa referència a la música de La bohème, la seva òpera de joventut més estimada.

Suor Angelica

Senza mamma, bimbo”

Puccini no va escriure cap ària central per a Il tabarro, però sí per a Suor Angelica: aquí la protagonista és una heroïna suïcida —en la línia de Cio-Cio San o Liù—, que expressa la seva angoixa mitjançant un número d’enorme bellesa. Aquest moment arriba després de la tensa trobada entre les dues dones principals de l’obra: la germana Angelica i la seva tia i tutora, la Princesa, que va fins al convent per informar la monja que el fill que va tenir anys enrere, i que és la causa del seu confinament, ha mort. L’ària funciona, doncs, com a crit de dolor d’una mare ferida i humiliada.

Gianni Schicchi

O mio babbino caro”

El ric mercader Buoso Donati ha mort, i tota la seva família es reuneix a casa seva per buscar el testament, ja que els ha arribat el rumor que lliurarà tota la seva fortuna a la caritat. Lauretta, la promesa de Rinuccio —el nebot de Buoso—, està lògicament amoïnada: si el vell no li ha deixat diners, el casament corre perill. En un moment de tensió amb la seva futura família, la noia canta aquesta peça —de les més memorables del repertori líric de Puccini—, en què expressa la seva total fidelitat al seu futur marit i al seu pare, Gianni Schicchi, que serà qui solucioni el problema al final de l’òpera.