En la seva tercera col·laboració en una òpera, el compositor Hèctor Parra i el director d'escena Calixto Bieito aborden una brutal obra de teatre de Pasolini, escrita el 1966.
Pròleg, Home
«Sono morto da poco, il mio corpo penzola a una corda…»
L'estructura de l'òpera és circular: comença pel final, amb el suïcidi de l'Home, que ha arribat a la conclusió que és diferent —homosexual— en una societat que penalitza brutalment la diferència. Per això ha decidit penjar-se a casa seva. En aquest pròleg, el personatge penja del sostre i es disposa a explicar la seva història amb un llenguatge musical que indica el to de la resta de l'obra: una orquestra violenta, dissonant i plena de matisos tímbrics i una manera de cantar que oscil·la entre la guspira lírica i l'entonació dialogada, en la tradició de l'òpera d'avantguarda del segle xx.
Escena IV, Dona
«Sai cosa vuol dire vivere un sogno?»
Aquesta escena és la més lírica de l'òpera i es pot considerar l'ària principal de la Dona protagonista, una llarga peça en solitari en què expressa de manera lliure el dolor que sent i les frustracions que té, relacionades amb el fracàs del seu matrimoni i l'enyorança del passat, un temps més lliure, pretecnològic i humà. La seva conclusió és que la societat asfixia qualsevol desig de felicitat i decideix suïcidar-se després de matar els seus dos fills, com Medea. En aquesta secció, Hèctor Parra incorpora cites musicals a peces de Bach (l'última Suite francesa) i a L'Orfeo de Claudio Monteverdi.
Escena V, Home, Noia
«Questa è casa tua?»
Després del suïcidi de la seva dona i l'assassinat dels seus fills (que no surt a escena), l'Home atreu una jove prostituta a casa seva. Torna a sentir-se sol, incomunicat, però com que l'única forma de comunicació que comprèn és la de la violència, intenta que la Noia se sotmeti al seu ritual sadomasoquista. En una escena carregada de tensió, ella es treu la roba fins que descobreix les veritables intencions de l'Home i llavors fuig. L'Home, derrotat finalment, fart de la seva situació, decidirà vestir-se amb la roba de la noia i penjar-se a la sala d'estar.