Sara Baras

Infinita neix d'una identitat. Neix d'una herència, del temps i d'una terra que ens nodreix i ens ensenya; d'un batec que no s'atura.

Vuit mirades de dona. Vuit dones que ens miren. I un únic pols que encarna Andalusia i batega al compàs del flamenc. Un ball que no pretén explicar ni impressionar, sinó compartir i gaudir plegats d'una essència, d'un llegat que es transmet i perdura.

Infinita brolla del silenci que escolta, de la veu que no estridula, del respecte i del camí que tracem. Una mirada oberta al món que ens recorda que, com més ens hi entreguem, més intensament vivim.

Infinita no descriu: somia.