“La identitat no és un lloc on arribar, sinó un camp de forces en tensió constant”
Shirin Neshat
La fotografia ocupa un lloc central en la seva trajectòria, especialment en sèries ja emblemàtiques com Women of Allah, en què la superposició del cos femení, l’escriptura persa i els símbols de resistència generen una iconografia tan bella com inquietant. Neshat utilitza el blanc i negre amb una precisió quasi litúrgica i converteix la imatge en un espai de silenci carregat de significat, en el qual la mirada de l’espectador és interpel·lada de manera directa i incòmoda. El cos, sovint frontal i hieràtic, no és mai passiu: és territori de disputa, arxiu de memòria i superfície de projecció ideològica.
Més enllà de la denúncia explícita, la seva obra es caracteritza per una profunda ambigüitat poètica. Neshat evita el relat unívoc i construeix imatges que habiten la frontera entre la intimitat i el discurs col·lectiu, entre la tradició i la modernitat, entre la veu individual i el cor d’una experiència compartida. Aquesta tensió constant dota la seva obra d’una força universal que transcendeix el context específic de l’Iran per parlar de desplaçament, desarrelament i identitat en un món fragmentat.
En paral·lel a la producció d’Aida de Verdi, de la qual podrem gaudir a l’escenari, al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu la presència de Shirin Neshat estableix un diàleg subtil amb l’espai. La fotografia que s’hi presenta —com a instant suspès, com a gest de resistència silenciosa— obre un espai de contemplació i interrogació i ens convida a escoltar el que la imatge no diu explícitament, però que ressona amb una intensitat profunda. En aquest encontre entre art, mirada i història, l’obra de Neshat ens recorda que tota identitat és, en essència, un acte de resistència poètica.
En paral·lel a la producció d’Aida de Verdi, de la qual podrem gaudir a l’escenari, a la Sala Tenor Viñas i, amb la introducció de la mateixa Shirin Neshat, podrem visionar alguns treballs de vídeo. Un subtil diàleg on cada instant narratiu i poètic és un gest de resistència silenciosa. Una contemplació que planteja interrogants i alhora ens convida a escoltar el que la imatge no diu explícitament, però que ressona amb una intensitat profunda. En aquest encontre entre art, mirada i història, l’obra de Neshat ens recorda que tota identitat és, en essència, un acte de resistència poètica.
Shirin Neshat
Shirin Neshat (Qazvin, Iran, 1957) és una de les veus més incisives i poètiques de l’art contemporani internacional. Des de l’exili, la seva pràctica artística ha construït un corpus visual d’una intensitat excepcional, en què la fotografia, el cinema i la instal·lació esdevenen instruments de reflexió sobre el cos, el poder, la memòria i la condició femenina en contextos travessats pel conflicte cultural i polític.