All the news

S'estrena al Liceu 'Partenope', comèdia del període daurat de Händel

  • La història explica les vicissituds i els debats interns de la reina Partenope, fundadora de Nàpols, en l’aventura de triar marit. Intrigues, estratègia i identitats errònies revelen veritats profundes sobre l’amor i la guerra
  • Partenope és una de les poques òperes del repertori del compositor que evita el drama tràgic i que aposta per l’humor
  • En una obra plena d’àries de bravura, William Christie serà l’encarregat de dirigir Les Arts Florissants amb un repartiment jove provinent del prestigiós Jardin du Voix (guanyadors de l’edició 2021)
  • En el paper principal de Partenope hi haurà Ana Vieira Leite i els seus pretendents seran interpretats pel contratenor anglès Hugh Cutting (Arsace), el gallec Alberto Miguélez Rouco (Armindo), el tenor australià Jacob Lawrence (Emilio) i la mezzosoprano anglesa Helen Charlston (Rosmira, Eurimene). El baríton francès-polonès Matthieu Walendzik cantarà el paper menor d’Ormonte
  • La combinació d’experiència i joventut, la trobada entre el rigor i la frescor, entre el coneixement i l’alegria fan d’aquest concert una proposta excel·lent per una obra tan deliciosa com Partenope
  • Partenope té el suport d'EY.

Barcelona, 26 de gener 2022. El proper 29 de gener, arriba per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’òpera Partenope de Georg Friedrich Händel amb una versió concert a càrrec del reconegut director William Christie i Les Arts Florissants.

Händel va estrenar la seva primera òpera a Londres el 1720, després d’haver provat sort a Itàlia, i gràcies als seus dos millors talents va contribuir d’una manera decisiva a convertir el nou art en una gran sensació a Anglaterra. Durant més de vint anys Händel va compondre i estrenar òperes, i la majoria del seu repertori el va focalitzar al gènere principal de l’època: l’opera seria, grans drames inspirats en els herois, els conqueridors i els déus de l’antiguitat. Però també va fer alguna incursió en el gènere menor, l’òpera còmica o bufa, per bé que sense renunciar a les reines, els prínceps i els guerrers. Ho va fer a la seva etapa italiana –Agrippina, del 1779, és una comèdia d’embolics en temps de l’emperador Neró– i va repetir la fórmula el 1730 amb Partenope, una història ambientada en temps mítics en la qual la trama gira al voltant d’un embolic amorós entre cinc personatges.

La reina Partenope, fundadora de Nàpols, es deixa estimar per quatre pretendents: un dels quals, Armindo, estima la reina de veritat, però ella el menysté perquè opta per Arsace, que mira de rescabalar-se a través d’ella del fracàs de la seva relació anterior amb Rosmira. Alhora, apareixen Emilio, un rei rival que declararà la guerra si Partenope no accedeix a casar-s’hi, i Eurimene, un príncep misteriós. La clau de l’embull radica en Eurimene, perquè de fet és Rosmira disfressada d’home, que anat fins a Nàpols per recuperar l’amor d’Arsace. El desenvolupament de l’òpera és un seguit d’equívocs i enrenous, ja que ningú no renuncia als seus objectius amorosos, que mai no coincideixen. L’esclariment del cas és així mateix esbojarrat. Després de multitud d’embolics i una guerra, el final de la història consisteix en un duel per l’amor de Partenope: Arsace s’ha de batre amb espasa contra Eurimene, de qui ha descobert molt abans que realment és Rosmira. Abans d’enfrontar-s’hi, accepta que la torna a estimar i no vol fer-li mal; per evitar el duel, demana que lluitin a pit descobert, la qual cosa obliga Rosmira a despullar-se i revelar la seva identitat com a dona. Resolt l’engany –que als nostres dies, en què es parla tant de gènere fluid, resulta particularment rellevant–, es formen les dues parelles definitives: Arsace i Rosmira s’estimen, i Partenope accepta el seu fidel amant Armindo. Emilio, per la seva banda, renuncia a l’amor a canvi de la pau.

Partenope és Händel en estat pur, trepidant, melodiosa, esquitxada d’àries espurnejants –una mica més breus del que és habitual, amb tendència al virtuosisme moderat. És una obra escassament interpretada, però amb una música captivadora i un llibret encantador, un deliri de creativitat. William Christie serà l’encarregat de dirigir aquesta versió en concert amb un repartiment jove provinent del prestigiós Jardin du Voix (guanyadors edició 2021). El mestre, expert handelià, farà una construcció d’aquesta obra mestra captant les mirades i els somriures que hi ha ocults a la partitura i transformant les notes en substància dramàtica. En el paper principal de Partenope hi haurà Ana Vieira Leite, una jove soprano portuguesa, i els seus pretendents seran interpretats pel contratenor anglès Hugh Cutting (Arsace), el gallec Alberto Miguélez Rouco (també contratenor, el seu rol serà el d’Armindo), el tenor australià Jacob Lawrence (Emilio). La mezzosoprano anglesa Helen Charlston tindrà el paper de Rosmira/ Eurimene i el baríton francès-polonès Matthieu Walendzik cantarà el paper menor d’Ormonte. La combinació d’experiència i joventut, la trobada entre el rigor i la frescor, entre el coneixement i l’alegria fan d’aquest concert una proposta excel·lent per una obra tan deliciosa com Partenope.

Un dels moments musicals clau de l’obra té lloc al primer acte: Io ti levo l’impero dell’armi. Es tracta d’una ària da capo, escrita expressament per a soprano (Partenope), i en l’estil de moda a l’època –el mateix que conreaven amb èxit compositors en voga, com Porpora o Vinci–, per bé que amb el toc de sobrietat i fluïdesa pausada que Händel imprimia a les seves peces lentes. Al segon acte, Partenope interpreta Qual farfalletta gira a quel lume, una ària fresca, orquestració sòbria i elegant. La part vocal és una de les més airoses de tota l’òpera, pensada perquè la soprano disposi d’un moment rotund de lluïment personal, sobretot en el retorn a la primera melodia, que permet tota mena d’ornaments virtuosos.

Amb el suport de: