Notícies

Torna al Liceu l'aclamat tenor Piotr Beczała amb un únic recital

<p>El gran tenor polonès Piotr Beczała torna aquest 3 de febrer per sumar-se a la celebració del 175è aniversari del Liceu.</p>

  • El gran tenor polonès Piotr Beczała torna aquest 3 de febrer al Liceu per sumar-se a la celebració del 175è aniversari de la inauguració del Teatre amb un recital al costat de la pianista francesa Sarah Tysman
  • El programa combina cançons i àries d'òpera del repertori italià, francès, rus i polonès. Una ocasió única per gaudir d'un dels millors tenors del món que ens mostrarà la versatilitat d’una veu d'infinits matisos
  • El recital té el suport d’AENA

Barcelona, 2 de febrer 2022. El gran tenor polonès Piotr Beczała torna al Liceu aquest 3 de febrer per afegir-se a la celebració del 175è aniversari de la inauguració del Teatre amb un recital al costat de la pianista francesa Sarah Tysman. El programa combina cançons i àries d’òpera del repertori italià, francès, rus i polonès, un repertori ideal per mostrar la versatilitat i els infinits matisos d’una de les veus líriques més reconegudes del moment. El recital s’estrenarà amb la famosa òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi, en una mostra de la seva plenitud lírica en el paper de duc de Màntua, amb el qual ha aconseguit grans èxits. La breu Questa o quella exigeix al tenor flexibilitat, afinació exacta i brillantor en l’agut. El recitatiu i ària Parmi veder le lagrime suposa un veritable test per mesurar el mestratge d’un intèrpret en el fraseig verdià, de gran dificultat per la seva escriptura lligada i l’amplitud lírica. Verdi regna a la primera part del recital amb dues pàgines memorables més d’Il trovatore: la delicada Deserto sulla terra i Ah sì, ben mio.

Durant la primera part del recital també s’inclouen tres conegudes cançons de Francesco Paolo Tosti, melòdicament d’expressivitat directa, amb un estil efusiu, equilibrat i elegant, tot ben allunyat de l’arravatament verista: L’ultima canzone, Chi sei tu che mi parli i Ideale.

Com a mostra del seu amor pel repertori polonès, Beczała ha triat una de les obres més representatives de Stanisław Moniuszko: Straszny Dwór (La casa embruixada). Estrenada el 1865 al Teatre Wielki de Varsòvia, és considerada la més inspirada de totes les òperes poloneses del segle XIX. En aquesta òpera, de lirisme intens i alè patriòtic, destaca la bellíssima ària amb carilló del tercer acte, d’un encant melòdic irresistible.

Del repertori liederístic rus, Beczała ha seleccionat cançons de Serguei Rakhmàninov i Piotr Ilitx Txaikovski, de qui cantarà la magnífica i bellíssima ària de Lensky On, on heu anat?, de l’òpera Ievgueni Oneguin, títol que va jugar un paper important en el seu ascens internacional.

De l’òpera francesa, un repertori en el qual el famós tenor polonès mostra la seva ductilitat i un generós lirisme, tanca el programa amb tres àries extraordinàries en una atmosfera romàntica que va de la puresa de la línia, els delicats pianissimi i els aguts lluminosos d’Ah! lève-toi, soleil!, de Rómeo et Juliette de Charles Gounod, als apassionats i commovedors accents de Pourquoi me réveiller, de Werther de Jules Massenet i la bellesa captivadora de La fleur que tu m’avais jetée, de Carmen de Georges Bizet, que culmina amb un Si bemoll agut d’un efecte prodigiós.

Piotr Beczała

Tenor. Nascut a Polònia, comença la seva formació vocal a la Katowice Academy of Music, on rebé classes de Pavel Lisitsian i Sena Jurinac. El seu primer compromís professional va ser al Landestheater Linz (Àustria) i l’any 1997 entrà a formar part de la companyia de l’Opernhaus de Zuric. En aquesta ciutat suïssa va poder interpretar alguns dels seus rols més emblemàtics, com Alfredo (La traviata), Edgardo (Lucia di Lammermoor), Faust (de Gounod), Tamino (La flauta màgica), Elvino (La sonnambula), Riccardo (Un ballo in maschera) o Rodolfo (La bohème). Al llarg de la seva trajectòria ha cantat al Teatro alla Scala de Milà, Wiener Staatsoper, Bayerische Staatsoper de Munic, Royal Opera House de Londres, Metropolitan Opera de Nova York, San Francisco Opera, Deutsche Oper de Berlín o Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, entre d’altres. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2011/12 en el concert amb fragments de l’òpera Faust (Ch. Gounod), i hi ha tornat amb Werther (2016/17), Un ballo in maschera (2017/18), Luisa Miller i un recital (2018/19), i un concert amb la soprano Sondra Radvanovsky (2020/21).

Sarah Tysman

Titular de la Wiener Staatsoper  (director musical Philippe Jordan). És professora de repertori vocal a la Universitat de les Arts de Berlín des de 2016. A més, segueix oferint recitals de lied com a pianista acompanyant i en concerts de música de cambra. Va estudiar a París, la seva ciutat natal, al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse, i més tard a la Universitat de Música i Teatre d’Hamburg, rebent classes de piano de Henri Barda i Grigory Gruzman, música de cambra amb Pierre-Laurent Aimard, i es va especialitzar en repertori lied amb Anne Grappotte i Hartmut Höll. Va graduar-se en els tres camps i en el programa de postgrau Konzertexamen. També ha rebut classes magistrals de Dietrich Fischer-Dieskau, Lazar Berman, György Kurtág i Elisabeth Leonskaja, entre d’altres. Ha actuat en sales de concerts i teatres com el Teatro alla Scala de Milà, Opéra National de Paris, Opernhaus Zürich, Wiener Staatsoper, Konzerthaus Dortmund, Wigmore Hall de Londres, etc. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Amb el suport de: