Última proposta escènica de Graham Vick: enveges, conspiracions i venjances

“En la confusió de les màscares, el cop només pot ser fatal; serà un ball funerari amb belleses pàl·lides.”
Samuel i Tom, acte III, escena 4 (Un ballo in maschera) 

Imagen

Quan Verdi va escriure Un ballo in maschera, ja gaudia d’un important èxit per la popularitat de les nombroses obres que havia escrit: Nabucco (1842), Macbeth (1847), Rigoletto (1851), Il trovatore (1853) o La traviata (1853), entre d’altres. En aquesta posició només aspirava a cercar temes musicals nous i audaços a partir d’una potent història, en aquest cas, l’assassinat del rei de Suècia, Gustau III, el 1792, en plena festa de disfresses. 

Enveges i conspiracions, barrejades amb passions amoroses, política, gelosia, venjances i el perdó final conflueixen en una obra mestra de Verdi. A Nàpols, l’òpera va despertar les ires i prohibicions de la censura: no es podia assassinar un rei a l’escenari, hi havia dificultats per mostrar escenes de bruixeria, davant de la infidelitat hi havia d’haver remordiment i els conspiradors havien d’odiar el duc per raons hereditàries…, així, el compositor es va veure obligat a fer adaptacions importants i a transportar la trama de Suècia al Boston de finals del segle XVII. 

L’elegant producció de Graham Vick, escau a l’emocionant drama verdià. Recuperant la versió de l’estrena a Roma, amb la trama situada a Suècia i sense la censura, aquest Ballo trenca amb els codis tradicionals. Una escenografia construïda a partir d'una pantalla semicircular que envolta el fons, amb una premonitòria tomba que presideix l'escenari són la base per explicar el tràgic destí en què es mostren els turments dels personatges principals. Un suggeridor espai i un treball actoral impecable que captura el poder del desig i subratlla amb força expressiva i coherència aquesta producció pòstuma de Vick per al Teatro Regio de Parma; un univers de clarobscur en el qual es conjuguen els conjunts monumentals amb plans d'enorme intimitat. 

Freddie De Tommaso és Riccardo / Gustau III, rei suec enamorat d’Amèlia (Anna Pirozzi), esposa del Conde Anckaström, el seu millor amic i conseller (Artur Ruciński). Quan aquest darrer descobreix l’amor il·lícit, s’uneix a una conspiració per assassinar el rei i es produeix la tragèdia. Daniela Barcellona (Ulrica / Arvidson) és la mèdium que profetitza la traïció i el tràgic final. 

Amb Un ballo in maschera, Verdi aconsegueix una alçada emocional i sensual sense precedents, en un muntatge que reforça l’ambient misteriós d’aquest amor per una mateixa dona on la gelosia es transforma en tal bogeria que Renato, amb unes esquerdes insuperables, acaba apunyalant el seu amic. 

Amb el suport de:

Un ballo in maschera

MELODRAMMA EN TRES ACTES
Llibret d’Antonio Somma
Estrena absoluta: 17/2/1859 al Teatre Apollo de Roma
Estrena a Barcelona: 31/1/1861 al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 29/10/2017
Total de representacions al Liceu: 167