«La nostra òpera comença i acaba a Portbou. Està composta per 13 escenes —un número màgic per a Benjamin— que evoquen 13 postals de ciutats que va recórrer al llarg de la seva vida. El text es basa gairebé íntegrament en escrits autèntics. Com ell volia fer amb Passatges acabats, hem creat aquesta òpera a partir de citacions.» —Anthony Carroll Madigan, sinopsi del llibret de Benjamin a Portbou
Acte 1, Escena I, Walter Benjamin, Lisa Fittko, el Nan Geperut, Angelus Novus, cor
«No matter… convictions don’t matter»
L'escena inicial de l'òpera estableix el to dramàtic i l'estètica musical de l'obra: s'opta principalment per la tècnica vocal de l'sprechgesang instaurada per Arnold Schönberg, i es presenta Walter Benjamin en un moment convuls. Està atrapat a Portbou, escrivint fins a l'últim moment per intentar acabar el seu últim llibre, però el turmenten forces incontrolables: el Nan Geperut que se li apareix representa la fatalitat —el seu destí immediat—, mentre que la figura lluminosa de l'Angelus Novus simbolitza la seva glòria futura.
Acte I, Escena VII, Walter Benjamin
«Quotations, quotations!»
En l'escena anterior, Walter Benjamin ha conegut l'activista russa Asja Lascis, que el sedueix de dues maneres: amb el seu atractiu i carisma personals i amb les seves idees polítiques, properes a la revolució bolxevic. A la setena escena, i en plena crisi matrimonial, Benjamin segueix Asja a Moscou, però la visita és una decepció absoluta: no només en torna amb el cor trencat, sinó amb una profunda decepció ideològica. El text del llibret recupera una de les idees centrals del text: que el gruix de les paraules de l'òpera siguin citacions de les obres i de la correspondència de Benjamin.
«Dividida en dos actes i 13 escenes, l'òpera recorre en forma d'un llarg flashback els episodis més notables de Walter Benjamin fins a arribar al seu últim dia a Portbou.»
Acte II, Escenes XII i XIII. Lisa Fittko, Walter Benjamin, Angelus Novus
«This won’t be easy. This man is really strange!»
Després de repassar alguns episodis de la vida de Walter Benjamin, a les dues últimes escenes de l'òpera torna a Portbou, fins on la guia Lisa Fittko ha portat l'escriptor després de travessar un pas dels Pirineus. Fittko preveu el tràgic final de Benjamin, que es consuma a l'última escena amb la mort de l'escriptor. Però no és una mort qualsevol: el personatge simbòlic de l'Angelus Novus, un alter ego espiritual de Benjamin que ha sobrevolat bona part de l'òpera, es manifesta en forma de llum i pren el lloc del protagonista, que llavors passa del pla terrenal al transcendent i segella la seva immortalitat.