Una partitura farcida de matisos expressius.
Don Pasquale és un títol principal del bel canto italià –una de les darreres obres mestres que havia de donar el gènere en l’expressió més pura–, i això significa que la melodia brilla a totes les escenes de l’òpera. Però la tasca orquestral de Donizetti va ser profundament renovadora al seu dia, i en diversos aspectes Don Pasquale s’acosta al Verdi futur i alhora s’allunya del model passat de Rossini. La música i l’acció estan estretament lligades, hi ha una dimensió teatral treballada, i el secret cal buscar-lo en la partitura, farcida de matisos expressius: no és un simple acompanyament de la melodia, sinó que esdevé tota una força en si mateixa. Aquest és l’aspecte que ha atret el director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, per acarar les nou funcions de Don Pasquale: fer brillar l’orquestra, buscar el compositor imaginatiu, i no solament líric i exultant, que fou Donizetti.
Tanmateix, sense un repartiment excel·lent de grans veus el bel canto no és possible. El quartet principal de Don Pasquale estarà defensat per un equip equilibrat de veterania i joventut, experiència i frescor i, per descomptat, humor i emoció. En el rol titular tindrem Carlos Chausson, un dels millors baixos-barítons buffos de la seva generació, i el seu equivalent italià, Alessandro Corbelli. Tots dos fa anys que canten i poleixen els detalls del personatge, tot amarant-lo dels matisos tendres, grotescos o absurds que el fan adorable. El personatge del Dottor Malatesta, molt més picardiós, el cantaran dos barítons joves: el polonès Andrzej Filończyk i el barceloní Carles Pachón.
Entre les veus agudes que han de donar vida a la parella d’Ernesto i Norina, també hi haurà molta joventut i, sobretot, confiança en el talent emergent. Els tenors que assumiran Ernesto seran el donostiarra Xabier Anduaga i el peruà Iván Ayón-Rivas, guanyador del concurs Operalia 2021. I Norina, aquest paper tan difícil i alhora divertit, estarà en bones mans, les de la jove tarragonina Sara Blanch –una estrella ferma del Liceu actual– i la barcelonina Serena Sáenz, que ja ens va enlluernar fa dues temporades amb un altre gran paper de Donizetti, Lucia di Lammermoor.