Imagen
caca

Com totes les òperes de maduresa de Wagner, Parsifal exigeix una mena de veus molt específiques, capaces d’adaptar-se a les necessitats de la partitura ―que imposa un estil declamatori clar, però també un bon nombre de passatges lírics de gran dificultat―, alhora que un alt nivell de resistència física. En realitat, no hi ha cap paper que estigui sotmès a una gran exigència tothora ―Parsifal, per exemple, té una part breu en el primer acte, tot i que porta el pes dels dos últims; Kundry actua, però no canta, en el tercer acte―, i, malgrat tot, la llarga duració dels seus passatges, en suma amb el volum imponent de l’orquestra, obliguen a haver de disposar de cantants especialment formats per a aquesta mena de papers. Reunir un elenc complet de Parsifal al més alt nivell implica molta paciència i quadrar agendes, però podem assegurar que aquestes pròximes sis funcions al Liceu s’instal·laran en l’excel·lència.

De la direcció musical se n’encarregarà, un cop més, el mestre titular del Liceu, Josep Pons, que ja fa deu temporades que treballa el repertori de Wagner des del fossat d’orquestra i que ens ha brindat nits memorables en què l’orquestra ha sonat amb una brillantor irresistible i una profunditat insondable. A l’escenari, la professionalitat serà igual de competent, amb grans especialistes en cadascun dels papers centrals de l’òpera. El rol titular de Parsifal li correspondrà al tenor austríac Nikolai Schukoff, que té l’habilitat de cantar amb la mateixa solidesa els passatges lírics de la partitura alternats amb els moments heroics. El paper també exigent de Kundry serà per a la soprano russa Elena Pankratova, especialitzada en personatges dramàtics de Wagner i Strauss.

Els rols de registre greu seran a càrrec del baríton alemany Matthias Goerne ―que ja va enlluernar al Liceu la temporada passada amb Wozzeck i ara s’encarregarà d’Amfortas―, el baix-baríton rus Evgeny Nikitin en el rol de Klingsor, i el baix georgià Paata Burchuladze com a Titurel. Les sis Noies Flor principals seran les joves sopranos Isabella Gaudí, Núria Vilà, Mercedes Gancedo, Sonia de Munck, Tànit Bono i Marifé Nogales. Per descomptat, en cap cas es tracta de papers menors, atès que hi ha grans sopranos històriques―per exemple, Montserrat Caballé― que van iniciar la seva carrera professional en el cor del segon acte: aquí hi podria haver perfectament una futura estrella que ara equilibri amb joventut un repartiment ple de talent i veterania.