A 'Aci, Galatea e Polifemo' s’interpretarà per primera vegada al Liceu en versió concert el 16 de juny, amb René Jacobs al capdavant de la Kammerorchester Basel. La cantata de Händel (1708) narra l’amor d’Acis i Galatea i la gelosia de Polifem. Amb Kateryna Kasper, Sophie Harmsen i Christian Senn. Una oportunitat única al Liceu per redescobrir Händel.
El mestre belga René Jacobs torna al Gran Teatre del Liceu el pròxim dimarts 16 de juny dirigint la serenata Aci, Galatea e Polifemo de Händel, al capdavant de la Kammerorchester Basel i amb un repartiment de luxe liderat per la soprano ucraïnesa Kateryna Kasper, la mezzosoprano sud-africana Sophie Harmsen i el baix-baríton xilè-italià Christian Senn.
Aci, Galatea e Polifemo és una de les millors obres de joventut de Händel, composta durant el viatge musical que va emprendre a Itàlia el 1706 amb 21 anys i que va esdevenir un punt d’inflexió en la seva trajectòria. En només quatre anys, Händel va passar de ser un jove compositor prometedor a convertir-se en una figura de projecció europea.
Durant aquell viatge, Händel va compondre algunes de les seves millors obres de joventut, com l'òpera Agrippina (Venècia, 1709), l'oratori El triomf del temps i el desengany (Roma, 1707, que formarà part de la temporada 2026/2027 del Liceu), i l’excel·lent cantata de tema mitològic: Aci, Galatea e Polifemo, composta per celebrar les noces d'una noble dama napolitana.
Aci, Galatea e Polifemo pren la forma d'una cantata o, tal com va indicar el mateix Händel, una serenata a tres veus, amb una acció clara i una profunditat psicològica del drama molt avançada al seu temps.
L’argument
L'episodi que relata aquesta peça és un dels més coneguts de la mitologia grega, i tracta sobre l'amor que uneix la nereida Galatea —una nimfa marina, filla de Nereu, parent proper del déu Posidó— amb el pastor Acis, que representa la terra ferma. Però aquest amor pur i complet està amenaçat: el ciclop Polifem està enamorat de la nimfa i, quan la descobreix als braços d'Acis, es llança contra el pastor per matar-lo.
El primer atac no té èxit, perquè Galatea fuig i invoca el seu pare perquè salvi Acis. Així, mitjançant un acte màgic, la parella es torna a reunir en un altre indret apartat on gaudir del seu amor, però Polifem continua perseguint-los per venjar-se. Finalment, els torna a trobar, mata Acis amb un fort cop de maça i, mentre el seu estimat es dessagna, Galatea torna a invocar els poders de Nereu: li demana que transformi la sang d'Acis en un riu que desemboqui al mar. Al final, a la desembocadura, la criatura de les aigües es fondrà amb ell eternament. Polifem, resignat, accepta la seva derrota: l'amor fidel de Galatea és més fort que el seu braç.
Excel·lència barroca sota la direcció de René Jacobs
La serenata Aci, Galatea e Polifemo ocupa un lloc singular dins la producció de Händel. És, sens dubte, una de les peces més significatives del seu període anterior a la seva etapa anglesa i, al mateix temps, una obra gairebé desconeguda, eclipsada per la magnitud de les òperes, oratoris i peces instrumentals que va compondre.
En el cas particular del Liceu, Händel ha estat un compositor habitual durant els darrers anys, però quedaven moltes obres seves pendents d'estrena al Teatre. Ara, amb aquesta estrena liceista de Aci, Galatea e Polifemo, es salda un deute pendent amb una funció exquisida.
El mestre belga René Jacobs, un dels primers contratenors i un dels grans especialistes mundials en música antiga, tornarà al Liceu per dirigir la Kammerorchester Basel, una formació reduïda, tal com exigeix aquesta obra íntima, així com les veus d'un potent trio de solistes: la soprano ucraïnesa Kateryna Kasper, la mezzosoprano sud-africana Sophie Harmsen i el baix-baríton xilè-italià Christian Senn.
La recuperació d'aquesta primera versió al Liceu és, no només un exercici musicològic de gran qualitat, sinó també una cita amb la història: l'oportunitat d'escoltar al Teatre, de la mà d'uns intèrprets excel·lents i d'un director impecable, una de les peces escèniques i amoroses més belles del segle XVIII.
Un magnífic regal, en definitiva, per als aficionats a Händel i, en general, per als amants de tota la música barroca.
Moments musicals clau
Duet: Aci, Galatea
«Sorge il dì»
El programa proposat per René Jacobs per a aquesta funció començarà amb l'obertura de Agrippina, l'òpera més important de les que Händel va compondre a Itàlia. Tot seguit sonarà íntegrament la cantata que ens ocupa, també amb la seva pròpia simfonia introductòria, i un primer número d'una gran bellesa: el duet en què Acis i Galatea es desperten després d'una nit d'amor i celebren l'arribada d'un nou dia.
L'escriptura vocal de Händel en aquesta obra s'adapta a tots els estats d'ànim. Aquí és dolça i pura; l'orquestra té un agradable aire pastoral i, des del primer moment, s'hi exposen els grans temes de l'obra: el poder de l'amor i la grandesa de la natura.
Ària, Polifem
«Fra l'ombre e gl'orrori»
Molt abans que Händel impressionés el públic londinenc amb les seves àries lentes i delicades —com el famós Ombra mai fu de l'òpera Serse—, ja havia demostrat el seu enorme talent per expressar emocions profundes en un dels millors passatges escrits per a Polifem.
Aquesta ària no és difícil només per la seva complexitat tècnica —s'estén al llarg de dues octaves i mitja, tot un repte per als baixos-barítons—, sinó perquè exigeix mantenir un equilibri emocional molt delicat: Polifem ens ha de mostrar alhora la seva declaració d'amor i la seva naturalesa terrible. Quan les notes greus arriben a la seva màxima profunditat i lentitud, percebem que ens trobem davant d'un monstre ferit.
Amb el suport de:
