El Gran Teatre del Liceu presenta 'La rosa dels set pètals', la segona òpera de creació comunitària d’OPERA PRIMA. Cocreada amb el teixit social i cultural de Sant Andreu, la producció culminarà amb tres funcions el juny de 2027 i reafirma el compromís del Liceu amb la participació i la inclusió cultural.
El Gran Teatre del Liceu presenta La rosa dels set pètals, la segona òpera de creació comunitària del projecte OPERA PRIMA, cocreada amb el teixit social i cultural del districte de Sant Andreu i que s’estrenarà del 4 al 6 de juny de 2027. Després de l’èxit de La gata perduda, la primera òpera comunitària impulsada pel Liceu al barri del Raval, OPERA PRIMA es consolida com una eina d’inclusió, participació i transformació social a través de la cultura.
La segona edició d’OPERA PRIMA es desenvolupa des de, amb i per al districte de Sant Andreu, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la implicació activa de prop de 70 entitats, equipaments, col·lectius i agents culturals del territori. Situat al nord-est de la ciutat i format pels barris del Congrés i els Indians, Navas, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar, La Trinitat Vella, Baró de Viver i El Bon Pastor, Sant Andreu destaca per una rica tradició industrial, obrera i cultural. La seva història i patrimoni —amb espais emblemàtics com la Fabra i Coats, les Cases Barates del Bon Pastor o la plaça Masadas— esdevenen una font d’inspiració essencial per a un projecte que posa en valor la memòria col·lectiva i la identitat del territori.
Aquest projecte impulsa un model de creació artística compartida que reuneix professionals de diverses disciplines i el veïnat en el desenvolupament d’una nova òpera. La iniciativa esdevé alhora una oportunitat per als creadors, que podran explorar noves metodologies de mediació cultural i de cocreació artística, i per a la comunitat, que participarà activament en la construcció d’un relat escènic propi. Aquest enfocament, encara poc estès al nostre país i amb escasses referències a escala europea, situa el procés participatiu com un element central de la creació operística.
L’obra compta amb un llibret original de la dramaturga Blanca Bardagil, fruit d’una extensa recerca bibliogràfica sobre el barri i de desenes d’entrevistes realitzades amb el veïnat. Aquest procés de documentació esdevé fonamental per donar veu a la memòria col·lectiva i transformar-la en una font d’inspiració per a la creació d’una ficció operística profundament arrelada al territori. La composició musical anirà a càrrec de Tomàs Peire i Lucas Peire, que desenvoluparan una partitura inspirada en un llibret amb una important càrrega emocional. La direcció musical serà assumida per Manel Valdivieso, mentre que Buia Reixach s’encarrega de la coordinació de cors i assistència a la direcció musical. Pel que fa a la proposta escènica, la direcció estarà liderada per Israel Solà, que aportarà una mirada oberta, participativa i compromesa amb el territori. L’equip creatiu es completa amb Bibiana Puigdefàbregas en l’escenografia, Joana Martí Delgado en el disseny de vestuari, Rodrigo Ortega en el disseny d’il·luminació i Laia Duran en el disseny de moviment.
A través de la implicació directa dels veïns i veïnes en el procés creatiu, el projecte aspira a construir una obra artística que transcendeixi l’escenari i esdevingui un espai de trobada, reconeixement i representació col·lectiva del barri.
Argument
La rosa dels set pètals parla sobre la memòria, la identitat, la llibertat i la resiliència. La protagonista de l’obra, Amèlia, és una dona que, enmig de deliris i malsons, reviu un fet del seu passat que la tortura: va separar-se de la seva filla Llibertat, nascuda a la presó, i la va perdre per sempre.
Amèlia, una dona gran que viu en una residència, pateix malsons i deliris relacionats amb un episodi traumàtic del seu passat. L’any 1965, mentre era empresonada a l’antiga presó de dones de La Trinitat Vella, va tenir una filla que va perdre en circumstàncies doloroses, un fet que l’ha perseguit tota la vida.
La seva cuidadora intenta calmar-la i acaba interessant-se per la seva història. Quan la comparteix amb la seva mare, comencen a aparèixer connexions inesperades entre el passat de l’Amèlia i les seves pròpies vides.
A mesura que avança la història, surten a la llum records, coincidències i secrets familiars que uneixen diversos personatges. Amb l’ajuda d’un cor que simbolitza la consciència col·lectiva i la memòria del barri, els protagonistes emprenen un viatge de descoberta, identitat i reconciliació amb el passat. La trama explora temes com la pèrdua, la memòria, els vincles familiars i la recerca de la llibertat.
El districte de Sant Andreu
Sant Andreu representa el 9,1% de la població de Barcelona amb més de 150.000 habitants, i destaca per una densitat neta superior a la mitjana i una població diversa, amb una presència significativa de diverses comunitats. Presenta una proporció elevada de població infantil, jove i gran, així com una esperança de vida superior a la mitjana de la ciutat. Malgrat això, la renda mitjana i el nivell d’estudis universitaris del districte es troben per sota de la mitjana. A més, compta amb una marcada especialització industrial que conviu amb una activa vida comercial, convertint-lo en un punt clau dins de Barcelona.
El Districte de Sant Andreu es posiciona com una peça clau en el lideratge compartit amb el Liceu i com a gran agent facilitador de la transmissió de coneixement del territori a través del Document Efecte-Mirall, que permet identificar al territori totes aquelles entitats, agents i col·lectius que poden vincular-se amb les professions i oficis d’una nova producció operística, tant en l’àmbit artístic com tècnic i comunicatiu.
A partir d’aquest coneixement, l’Ajuntament de Barcelona facilita informació per activar aquest efecte mirall i identificar entitats socials i culturals, associacions, institucions, cooperatives, equipaments de barri, escoles de música i de disseny, formacions corals i veïnat que poden donar resposta al document. Els beneficiaris són persones, a títol individual o col·lectiu, que poden i volen formar part de la proposta. No és necessari provenir de l’àmbit professional ni tenir experiència prèvia en projectes artístics.
La metodologia de treball es basa en l’anomenat “triangle”: el vèrtex Liceu (coordinador, supervisor i facilitador), el vèrtex professional (artista acompanyant i guia dels processos creatius i participatius) i el vèrtex comunitat (protagonista del fet creador i participatiu).
El Cofre d’Històries
El projecte OPERA PRIMA impulsa la creació d’un Cofre d’Històries amb l’objectiu de fer visible la veu dels set barris del districte. Tot i que el títol del llibret La rosa dels set pètals fa referència als set barris, aquest cofre amplia i enforteix la identitat del territori a través de nous relats, reconeixent-los dins el projecte i involucrant persones que no participen directament en la producció operística.
El Cofre d’Històries no pretén ser un arxiu científic, sinó una constel·lació de mirades creatives, singulars, autèntiques i genuïnes sobre el territori. Els relats que l’integren recullen valors com la llibertat, la resiliència i la identitat, i esdevenen generadors de consciència.
El cofre estarà disponible al web larosadelssetpetals.cat i es construirà a partir de vídeos, textos, relats i imatges. La companyia artística LabOriosa, especialitzada en teatre comunitari i resident de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, tradueix artísticament i poètica els testimonis recollits. La Veïnal, televisió comunitària de Barcelona ubicada a Sant Andreu de Palomar, s’encarrega de l’enregistrament dels relats, treballats conjuntament amb LabOriosa i el Liceu, garantint una mirada propera, genuïna i amb sensibilitat artística. El Museu d’Història de Barcelona exerceix una funció d’assessorament i acompanyament en la recerca i la validació de materials contribuint a construir un relat que, tot i partir de fonts documentals, es fonamenta sobretot en testimonis reals vinculats al territori.
Un projecte des de la mediació
OPERA PRIMA és un projecte multidimensional que va més enllà de la creació d’una òpera amb el veïnat del districte. Suposa, també, un procés de mediació comunitària durant quatre anys, establint col·laboracions arreu la creació artística i la cultura amb les entitats, equipaments i veïnats. Així, busca establir espais de relacions entre el territori i el Liceu de manera que puguin conèixer de prop el teatre i endinsar-se en la creació operística a través de l’assistència com a públic, activitats, visites i els programes de LiceuApropa i LiceuAprèn.
Un exemple és la col·laboració amb el programa Calidoscopi Cultural del districte de Sant Andreu, amb el qual els equipaments dels set barris desenvolupen propostes escèniques comunitàries. En les edicions 2025 i 2026, Calidoscopi Cultural i OPERA PRIMA s’alineen per facilitar i impulsar propostes i processos creatius vinculats a l’òpera des de diferents llenguatges.
S’ha treballat amb centres educatius del districte de Sant Andreu amb un vincle durant dos cursos, amb un primer projecte al voltant de La torre dels somnis i una continuïtat prevista amb La rosa dels set pètals, encara pendent de definició.
Hi han participat 14 centres educatius, 966 alumnes i 101 docents —IE Rec Comtal, Escola Ferran i Clua, Escola El Sagrer, Escola Turó Blau, Escola Congrés Indians, Escola Baró de Viver, INS Príncep de Viana, INS La Sagrera Sant Andreu, Institut Dr. Puigvert, INS l’Alzina, Escola Sagrada Família, INS Martí Pous, CEE El Nus i CEE Sants Innocents—, amb dinàmiques de col·laboració entre escoles del territori amb el suport de LiceuAprèn.
Paral·lelament, el projecte Joves Periodistes de Recomana ha implicat diversos instituts en la producció de continguts periodístics que alimenten el Cofre d’Històries. Són l’Institut El Til·ler (Bon Pastor), l’Institut Dolors Aleu (Navas), el col·legi Jesús Maria i Josep Manyanet Sant Andreu (Sant Andreu de Palomar), l’Institut l’Alzina (Congrés i els Indians), entre d’altres.
També s’ha desenvolupat un taller d’escriptura dramàtica amb la dramaturga Blanca Bardagil, centrat en la traducció poètica del patrimoni quotidià dels barris. L’objectiu és apropar el procés d’escriptura teatral a la ciutadania i generar un espai de creació compartida entre l’equip artístic i la comunitat.
Mediació ampliada i comunicació comunitària
OPERA PRIMA incorpora entitats locals en la comunicació i difusió del projecte, com el Centre d’Iniciatives Ocupacionals (CIO) de Fabra i Coats, que desenvolupa el podcast La Coctelera, amb continguts creats, enregistrats i editats per persones del centre. Un dels seus eixos de treball és precisament reforçar el vincle amb el barri i el teixit veïnal de Sant Andreu a través d’accions significatives i amb sentit comunitari.
El Liceu impulsa un procés de descoberta del territori, en el marc del programa social LiceuApropa, que implica treballadors i treballadores del Teatre i l’equip artístic de La rosa dels set pètals en la coneixença directa dels set barris del Districte de Sant Andreu a través de visites i rutes patrimonials (Cases Barates del Bon Pastor, Fabra i Coats, Rec Comtal, Casa Bloc i l’Espai Fabra i Coats – Museu d’Història de Barcelona), amb la col·laboració d’entitats com el Centre d’Estudis Arxiu Vilabesòs, l’Associació d’Amics de Fabra i Coats, l’Associació per a la Recerca i Divulgació de la Memòria Històrica de Trinitat Vella i el Museu d’Història de Barcelona, entre d’altres.
En paral·lel, la descoberta es produeix també en sentit invers: des de l’abril de 2024, s’han registrat 3.095 assistències al Liceu per part de persones del Districte de Sant Andreu, tant a títol individual com en representació d’entitats i associacions, a través de la programació, activitats i visites del Teatre.
Procés d’avaluació
Es continua desenvolupant el procés d’avaluació del projecte, reforçat en aquesta segona edició per analitzar l’abast, la incidència i els impactes del projecte. En el cas del Districte de Sant Andreu, l’avaluació se centrarà especialment en la participació coral dels cors del territori, amb el suport de la Fundación Daniel & Nina Carasso.
El procés s’iniciarà amb els assajos previstos per al setembre de 2026 i culminarà amb l’estrena el juny de 2027. Els assajos tindran lloc a l’Institut Martí Pous, al recinte de Fabra i Coats, que cedeix espais per al desenvolupament del projecte.
Projecte europeu AMPLIFY
La Comissió Europea ha validat i cofinançat la iniciativa OPERA PRIMA mitjançant el projecte AMPLIFY, que aporta fons per al seu desenvolupament. Aquest projecte es configura com un consorci format pels següents socis europeus sota el lideratge del centre tecnològic Vicomtech, Cooperativa Paulo Lameiro CRL, Toscana Produzione Musica ETS, Fèisean nan Gàidheal, Centrum Wiskunde & Informatica (CWI), Technological University of the Shannon Midlands Midwest, Salsa Sound LTD, Norges Teknisk-Naturvitenskapelige Universitet (NTNU), François Matarasso, Europe Jazz Network, F6S, Last Tour, Stichting Nederlands Instituut voor Beeld en Geluid i el Gran Teatre del Liceu.
Amb l’objectiu de fomentar la connexió humana al sector de les indústries culturals creatives, s’han creat eines tecnològiques com l’AMPLIFY IMMERSIVE SPACE, que en el cas del Liceu permeten fer visible a través d’un procés de cocreació la importància de la reivindicació de la memòria i el patrimoni històric, sumant a la vessant cultural una capa tecnològica que incrementa l’accessibilitat i la participació ciutadana. El projecte europeu del Liceu està estretament vinculat a l’òpera comunitària a través del seu llibret. En aquest marc, el projecte europeu transforma aquest contingut en una experiència immersiva mitjançant tecnologia desenvolupada pels socis del consorci, cocreada amb les mateixes dones ex-preses polítiques que van inspirar el treball de Blanca Bardagil, i guionitzada pel projecte artístic LabOriosa amb el suport del Museu d’Història de Barcelona.
Tot el procés es desenvolupa des d’una aproximació centrada en la persona com a eix del fet creatiu. El procés de cocreació es fonamenta en els elements que aquestes dones consideren significatius: els espais de la presó, els objectes personals i les emocions associades als seus records.
OPERA PRIMA
La línia de creació operística comunitària del Gran Teatre del Liceu, OPERA PRIMA, produeix una obra cada quatre anys que s’integra en la programació del Teatre amb l’objectiu de garantir l’accés a la cultura a les persones d’un territori com a eina d’integració social i cultural.
Aquest projecte es caracteritza per l’activació de processos des de la participació a la cocreació i per la visibilització del talent humà.
El Gran Teatre del Liceu va iniciar el projecte amb l’estrena de La gata perduda la temporada 2022/2023, després de quatre anys de treball col·lectiu. Una producció que va marcar un abans i un després en la creació operística del país i del Teatre. L’òpera va ser àmpliament ovacionada per la crítica i el públic, i ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals el Premi Max 2022 al millor espectacle musical o líric, els Premis Crítica Serra d’Or en la categoria d’arts escèniques i els Premis Josep Anselm Clavé. Victoria Szpunberg va escriure l’obra, la composició va ser d’Arnau Tordera, la direcció d’escena de Ricard Soler Mallol i la direcció musical d’Alfons Reverté.
El Gran Teatre del Liceu és una institució amb la missió d’inspirar, impactar i transformar la societat i les persones a través de l’art i, especialment, de l’òpera. El Teatre, a punt de celebrar el seu 180è aniversari i a 26 anys de la seva reobertura després de l’incendi de 1994, es reafirma en un context de transformació digital i social, amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament de l’excel·lència artística i fomentar l’accessibilitat a la creació de nous projectes que afavoreixin els drets culturals de la ciutadania: la igualtat, la diversitat, el reequilibri territorial i la democràcia cultural.
Amb el suport de:
| 
|