Moments musicals clau

Una tria dels millors passatges musicals

 

Acte I, Don Ramiro, Angelina
«Un soave non so che»

Don Ramiro ha arribat a la casa de Don Magnifico i, per poder observar l’entorn sense que ningú el reconegui, es fa passar per un patge. La gent de la casa el tracta amb menyspreu, però la criada Angelina se li mostra amable. És en aquest moment quan comença a créixer l’amor entre la futura parella, que arriba a un moment de màxim voltatge amb un llarg duet que comença amb timidesa i cautela —s’acaben de conèixer i, naturalment, els pot fer rubor i vergonya—, però que acaba disparant-se a tota velocitat, en un exemple perfecte del bel canto endimoniat típic de Rossini.

Playlist

 

'La Cenerentola' (© Yasuko Kageyama)

Acte I, Don Magnifico
«Miei rampolli feminini»

Don Magnifico no és el protagonista d’aquesta òpera, però per moments ho sembla: és el personatge al qual Rossini dona més àries i parts essencials en números de conjunt. La cenerentola no deixa de ser una obra bufa, i el típic baix còmic hi ha de tenir un pes notable. En aquesta ària, Don Magnifico somia amb un futur de riquesa davant la possibilitat que una de les seves dues filles es pugui casar amb el príncep. El número és grotesc, en una línia molt semblant a l’ària de la calúmnia del gran èxit anterior de Rossini, Il barbiere di Siviglia, i amb resultats igual d’espectaculars, un exemple perfecte del poder de comunicació que tenen els números de baix buf en el bel canto del segle XIX.

Playlist

Cenerentola Liceu.

Acte II, Angelina, Don Ramiro, Don Magnifico, Clorinda, Tisbe i Dandini
«Questo è un nodo avviluppato»

Quan es descobreix que Angelina és la jove que ha seduït Don Ramiro a la gran festa, la sorpresa s’estén per tota la casa de Don Magnifico. En aquest moment, Rossini escriu un sextet en què participen els personatges principals, construït a partir d’una tècnica, marca de la casa: el cant sil·làbic. Cada nota es correspon amb una síl·laba del text, molt marcada i a un ritme frenètic, la qual cosa dona a la música un caràcter sincopat i còmic. Rossini havia experimentat amb aquesta tècnica en òperes anteriors, però és en La cenerentola on va signar el seu millor número amb aquest estil

Playlist