Un ballo in maschera és un dels drames més compactes i perfectes de Verdi, una òpera de maduresa en què la qualitat de la música i la història estan al mateix nivell.
Acte I. Ulrica, Riccardo, cor
“Re dell’abisso affrettati”
Ulrica, una vident que llegeix el futur, viu als afores de la ciutat, en una cabana pobra. Riccardo i la seva cort hi van per comprovar si és cert el rumor que és una bruixa perillosa. A la seva única escena, Ulrica comença amb una part individual tètrica que acaba assolint aguts de gran dramatisme, i que es perllonga amb una intervenció punyent del cor i la intervenció posterior de Riccardo i els seus serfs, que busquen que la bruixa els llegeixi el futur al palmell de la mà. Aquesta part és un exemple clar de la profunditat i l’equilibri dramàtic de l’òpera.
Acte II. Amelia
“Ma dall’arido stelo divulsa”
Amelia acudeix a un cementiri per recomanació d’Ulrica. Allà podrà trobar una herba amb la qual preparar una poció que li faci oblidar l’amor que sent per Riccardo, i així evitar una infidelitat que destrueixi el seu matrimoni amb Renato. En aquest lloc horrible, en plena nit, Amelia trasllada la seva torbació amb una ària de to obscur que culmina amb un passatge final de gran complicació i un agut sobrenatural quan a la soprano ja gairebé no li queden forces. L’escena es completa amb un duet, igual d’emotiu i acrobàtic, amb la participació de Riccardo.
Acte III. Renato
“Eri tu che macchiavi quell’anima”
Després de descobrir Amelia amb Riccardo al cementiri, Renato creu que la seva dona li és infidel. Un cop a casa, la distància entre tots dos es torna abismal i ell li retreu la traïció, que ha trencat completament la seva creença que era una dona pura i fiable. El to de Renato és greu, un altre moment d’intensitat dramàtica que es troba entre les millors àries de Verdi per a baríton. Després de l’ària, Renato rebrà Samuel i Tom, els dos conspiradors contra Riccardo, i demanarà participar en l’assassinat. La mà executora es decidirà per sorteig, i finalment Renato serà l’escollit.