Don Giovanni

La Veu del Liceu 02

L'òpera de les òperes

Share the article

Do you want to receive the news? Subscribe

Sota l'aparença de comèdia libidinosa, Don Giovanni és sobretot una reflexió sobre la corrupció moral.

Tothom té un títol favorit, i en la història de l'òpera, que ocupa ja més de 400 anys, resultaria difícil establir un cànon absolut i inamovible. Però hi ha alguns consensos estesos, i entre ells trobem el que sosté que Don Giovanni està entre els títols més sublims del repertori, i en molts aspectes podria considerar-se l'òpera més important de tots els temps. Si una obra mestra no és aquella peça millor que les altres -ja sigui a nivell estètic o tècnic-, sinó la que sosté més veritats universals durant més temps, el cim operístic de Mozart respon fidelment a aquest criteri. No va ser únicament un títol revolucionari en el seu moment, forçant els límits del llenguatge clàssic cap al que acabaria sent el romanticisme, sinó que en la seva combinació de melodia i text és una de les peces -gràcies al llibret de Lorenzo da Ponte- que millor penetren en les contradiccions i els abismes de l'ànima humana.
Composta el 1787 i estrenada a Praga -encara que la partitura es va revisar per a la seva següent posada en escena a Viena-, Don Giovanni aborda una varietat tan extensa de temes, tots ells tan pertinents avui com llavors, que el seu impacte moral és equiparable al de qualsevol obra major de Shakespeare. Es tracta d'una revisió de la història arrelada en l'edat mitjana de Don Joan, un llibertí desenfrenat que ha perdut la noció de tot ordre moral: es serveix de l'engany, el crim, l'insult i el menyspreu per a satisfer els seus impulsos -en aquest sentit, és ja un heroi romàntic, ric en ambigüitats, dominat més pel sentiment que per la raó-, alhora que les seves víctimes, des del seu criat Leporello a les dames que intenta seduir en va, passant pel Comendador -al qual ha assassinat a punta d'espasa després d'intentar violar la seva filla, Donna Anna- ofereixen un contrapès a la seva maldat en forma de valors ferms, virtuts cristianes i sentit comú. Sota l'aparença de comèdia libidinosa -d'aquí la denominació de dramma giocoso que se li va assignar-, Don Giovanni és també una reflexió sobre la corrupció moral, perquè defensa la llibertat de prendre decisions però adverteix que, tard o d'hora, cal pagar un preu. En el cas del protagonista, es tracta d'un càstig exemplar, una condemnació eterna a l'infern, en no voler penedir-se de cap dels seus pecats.

Share the article

Do you want to receive the news? Subscribe

Themes: Òpera, Mozart

Keep scrolling to see the next article

Load next