Estrenada el 1902, Pelléas et Mélisande és la primera de les òperes modernes: Debussy va voler trencar amb les convencions del seu temps amb un llenguatge harmònic nou amb el qual aconseguia un so flotant, líric, que fugia de l’èpica i de la melodia tradicional.
Acte II, Pelléas, Mélisande
«Vous ne savez pas où je vous ai menée»
A l’òpera no hi ha àries en un sentit tradicional, sinó una continuïtat melòdica que s’estén durant més de tres hores i que ens submergeix en un món oníric on l’harmonia i les veus semblen surar sobre una mar en calma, a la deriva, sense aconseguir tocar terra. En aquesta escena, precedida d’un dels extensos interludis instrumentals que Debussy va compondre per mantenir la unitat de l’òpera, Pelléas i Mélisande passegen per un parc i es percep una atracció sobrenatural entre ells. Arriben a la vora d’una font; Mélisande comença a jugar amb l’anell que li va regalar Golaud i li caurà a l’aigua; el pou és tan profund que no pot recuperar la joia.
Acte II, Pelléas, Mélisande
«Oui, c’est ici, nous y sommes»
Golaud descobreix que Mélisande ha perdut el seu anell i l’insta a recuperar-lo, perquè és important que el conservi. Mélisande menteix sobre les circumstàncies de la pèrdua: diu que el va extraviar en una gruta propera arran de mar, i Golaud l’obliga a anar a buscar-lo, abans que es faci de dia, en companyia de Pelléas. La música, en aquest punt, es torna fosca i misteriosa: la parella, que encara no ha descobert el seu amor, s’enfrontarà a una visió pertorbadora; quan la lluna il·lumina l’interior de la cova, descobreixen que dins hi viuen uns éssers bruts i deformats.
Acte III, Pelléas, Mélisande
«Mes longs cheveux descendent»
En aquesta escena es comença a destapar la lectura eròtica de l’òpera: Pelléas acudeix a l’habitació de Mélisande per acomiadar-se’n, perquè ha decidit sortir d’Allemonde i anar a visitar un amic que és a punt de morir. Ella està abocada davant la finestra pentinant la seva cabellera. Durant el comiat intenten acostar-se i Mélisande s’inclina davant Pelléas; els seus cabells cauen i li freguen la mà; aquest és el primer moment en què els futurs amants es toquen, i l’èxtasi que experimenta Pelléas és un símbol evident del seu despertar sexual i la pèrdua imminent de la virginitat.