Claude Debussy, fidel al seu estil impressionista, va omplir la partitura d’ambigüitats –tantes com n’hi ha al text del drama de Maeterlinck–, i això ha portat, històricament, al fet que no hi hagi una manera «correcta» de tocar la partitura orquestral ni de cantar-la.
Experiència i subtilesa pera una òpera rica en ambigüitats
Pélléas et Mélisande és una obra que permet moltes lectures, molts punts de vista, i és aquí on rau el seu encant, però també la dificultat: Claude Debussy, fidel al seu estil impressionista, va omplir la partitura d’ambigüitats –tantes com n’hi ha al text del drama de Maeterlinck–, i això ha portat, històricament, al fet que no hi hagi una manera «correcta» de tocar la partitura orquestral ni de cantar-la. Al seu moment, el mateix Debussy ordenava als cantants de les primeres funcions que abandonessin els tics wagnerians, que renunciessin a apujar el volum en certes notes, però mai va deixar clar com s’havia de materialitzar la seva música. Això fa que una bona representació de Pelléas et Mélisande hagi hagut de passar prèviament per un estudi exigent, línia per línia, i nota per nota, de la partitura i del llibret, així que el resultat serà millor com més experiència acumulada hi hagi al fossat i damunt l’escenari.
En aquest aspecte, les set funcions programades al Liceu compleixen amb totes les garanties: serà Josep Pons, el director musical del Teatre, qui s’encarregarà de dirigir l’orquestra, que les últimes temporades s’ha entrenat intensament en el repertori simfònic de finals del segle XIX a fi que n’emanin modulacions i colors que peces com Pelléas et Mélisande requereixen de totes totes. Alhora, el repartiment vocal està format per sis veus de molta experiència acumulada que formen un equip equilibrat en cada part individual i en el conjunt. El paper central de Pelléas, el cantarà Stanislas de Barberyac, un tenor francès especialitzat en rols mozartians, però que ha incorporat amb èxit l’heroi simbolista de Debussy al seu repertori, treball que ha quedat registrat en un disc del 2021 per al segell Alpha. El rol de Mélisande, el defensarà la soprano Julie Fuchs, també molt versada en Mozart, i Golaud recaurà en el prestigiós baríton anglès Simon Keenlyside, una de les grans veus del segle XXI. Els tres papers secundaris –Geneviève, el rei Arkel i el metge– seran cantats, igualment, per tres veus de primera: la mezzo Sarah Connolly i els baixos Franz-Josef Selig i Stefano Palatchi, respectivament.