Image
1

Turandot és una obra sobradament coneguda, i de tantes vegades que s’ha representat es pot tenir la sensació que tots els secrets de la seva partitura ja ens han estat revelats, que no hi ha res més per descobrir entre el magma orquestral i les luxoses línies vocals que va escriure Puccini. Però aquesta apreciació és incorrecta: Puccini somiava un ideal de bellesa i dramatisme que no va estar mai segur d’haver aconseguit del tot, i la tasca de l’equip artístic consisteix a descobrir els matisos que ajuden a fer que Turandot avanci cap aquesta explosivitat que el compositor desitjava per a la seva òpera. La màxima responsable de dur a terme aquesta exploració serà la directora musical principal d’aquestes funcions, la mexicana Alondra de la Parra, una de les batutes més versàtils i afectives que han començat a ocupar els principals fossats del món recentment. De la Parra dirigirà 11 de les 15 funcions programades —les altres quatre, que seran les últimes, entre el 13 i el 16 de desembre, aniran a càrrec del mestre Diego García Rodríguez—, i al seu voltant orbitarà un impressionant conjunt vocal en el qual hi haurà dos cantants per a tots els papers principals, amb l’excepció de Liù, que se’l repartiran fins a quatre sopranos líriques.

Liù és el paper més delicat de tota l’òpera, el tipus de personatge que Puccini estimava i tractava amb més afecte, en la línia de Mimì o Butterfly, i exigeix veus sedoses capaces de transmetre tots els matisos de fragilitat del personatge. En aquestes funcions seran Maria Agresta —a qui ja vam veure en el Liceu la darrera temporada cantant Tosca—, Marta Mathéu, Vannina Santoni i Adriana González les que n’assumiran el rol. Les dues Turandot d’aquestes funcions també recauran en cantants expertes amb la força que exigeix aquest paper per a soprano dramàtica, com són Elena Pankratova i Ekaterina Semenchuk, dues conegudes també del públic del Liceu per la seva recent participació en funcions de Cavalleria rusticana i Macbeth. El príncep Calaf el cantaran dos tenors spinto en el seu millor moment, Michael Fabiano i Martin Muehle. El rei Timur se’l repartiran els baixos Marko Mimica i Adam Palka, i els papers còmics dels ministres Ping, Pang i Pong seran per a Manel Esteve, Moisés Marín i Antoni Lliteres en totes les funcions. Una particularitat de Turandot és que el paper secundari d’Altoum, l’emperador de la Xina, està escrit per a tenor, i normalment recau en cantants de llarga carrera. En aquesta ocasió, el cantaran dos mites de l’òpera mundial: l’argentí Raúl Giménez i l’alemany Siegfried Jerusalem, un dels grans intèrprets wagnerians de finals del segle XX, i que actualment té 83 anys. Per descomptat, tampoc cal no oblidar el cor del Gran Teatre del Liceu, que és aquí un personatge més, interpretant el poble de Pequín, i, a més a més, de la màxima importància.