Christof Loy ha construït la seva versió de l’obra mestra de Mozart a partir d’aquesta premissa: Don Giovanni es precipita a la seva fi, i això n’explica tant l’aspecte –amb la llarga cabellera grisa i un caminar cansat–, com l’entorn, embolcallat en ombres, que serveixen com a metàfora de la senectut i del final de la vida. Don Giovanni vol demostrar que encara pot recuperar el seu antic vigor, però totes les oportunitats es frustren

Situat entre la tragèdia i la comèdia, aquest potent drama combina una música captivadora amb un personatge central seductor que fascina amb la seva complexitat psicològica